Identifiquen una nova espècie de dinosaure a Mèxic amb ossos guardats 20 anys en un calaix

La pila d'ossos de dinosaure va estar guardada en un calaix al Museu del Desert a Saltillo, Mèxic, durant 20 anys. "Quan els veus arraconats al calaix d'un museu, no semblen gran cosa —admet Nick Longrich, paleontòleg de la Universitat de Bath a Anglaterra—. Semblen un munt de pedres".

Però el pèssim estat en què es trobaven els ossos, descoberts l'any 2000 al Desert de Chihuahua del nord de Mèxic, ocultava un secret: les restes pertanyien a un parent proper del Tyrannosaurus rex. A diferència del seu cosí corpulent, aquest animal tenia potes llargues, una constitució lleugera, ulls grans (que potser l'ajudaven a caçar amb poca llum) i un morro fort per poder acabar amb preses indefenses. L'espècie és la segona que es troba al país nord-americà, i rep el nom de Labocania aguillonae en honor a Martha Carolina Aguillón, la paleontòloga local que la va descobrir. No ha estat fins fa unes poques setmanes que el paleontòleg Longrich i el biòleg Héctor Rivera-Sylva del Museu del Desert van descriure l'espècie en una publicació de la revista MDPI Fossil Studies i van confirmar l'evidència que pertany a una tribu de tiranosaures del sud diferents dels espècimens que van viure al nord.

Per conèixer l'hàbitat on van viure aquests animals, cal remuntar-se a uns 70 o 80 milions d'anys enrere, quan l'oest d'Amèrica del Nord era la llar de diverses espècies de tiranosaures: l'Albertosaurus, el Daspletosaurus i el que finalment es convertiria en l'emperador del continent, el Tyrannosaurus rex, que s'havien estès per les Grans Planures dels actuals Estats Units i el Canadà.

La diferència

El registre de fòssils dels tiranosaures mexicans que s'han trobat està força incomplet. De la primera espècie coneguda –l'enigmàtica Labocania anomala– només s'han localitzat ossos de mandíbula que es van trobar a la Baixa Califòrnia, mentre que de l'espècimen de Coahuila que es descriu al nou estudi s'han aconseguit trossos del crani, la columna vertebral, els malucs i les extremitats, cosa que li aporta "una importància particular per a la regió", assenyala Rivera.

L'anàlisi de l'equip planteja l'argument que la nova espècie i altres tiranosaures del sud pertanyen a un grup conegut com a Teratophonii. Aquest llinatge de constitució lleugera era més proper al Tyrannosaurus rex que els animals del nord com l'Albertosaurus. "No tenim l'esquelet complet de cap d'aquests animals, però als llocs que trobem coincidències, notem que sí que s'assemblen", sosté el paleontòleg Longrich. "Tenen cranis característics i també anatomia i extremitats peculiars. No són iguals als altres tiranosaures".

La presència de l'espècie Labocania a Mèxic suggereix que, almenys abans de l'aparició del T-rex, hi va haver una major diversitat de tiranosaures per l'Amèrica del Nord durant el període Cretaci tardà de la que assumien fins ara els investigadors. Tot i la seva grandària enorme, pel que sembla, els tiranosaures van tenir una distribució geogràfica petita, ja que hi havia de cinc a deu espècies diferents en diferents parts del continent, segons Longrich. Aquest nivell de diversitat és notable perquè els depredadors mamífers com els lleons, llops, lleopards i guepards alguna vegada van tenir una distribució àmplia i diversa.

Puzles incomplets

No obstant això, per a alguns paleontòlegs l'absència de més parts dels fòssils de la Labocania no permet fer comparacions fiables amb altres tiranosaures. En aquest sentit, Thomas Holtz, paleontòleg de la Universitat de Maryland que no va participar en l'estudi mexicà, afirma que, tot i que accepta la hipòtesi dels autors, "la naturalesa tan fragmentària de les dues espècies de Labocania implica que el fonament d'aquesta conclusió taxonòmica no és gaire sòlida". Aquesta preocupació la comparteix també Thomas Carr, paleontòleg del Carthage College que tampoc està relacionat amb la investigació, i que alerta que les conclusions de l'equip es basen en un model de dades obsolet per comparar els tiranosaures del nord amb els del sud.

La nova espècie Labocania arriba en ple debat sobre si durant el Cretaci, l'Amèrica del Nord va estar plena de famílies de dinosaures diferents i limitats geogràficament, o si aquesta distinció aparent és una il·lusió creada pel registre incomplet de fòssils (o per desacords entre paleontòlegs sobre quines restes compten com una espècie independent). Rivera respon que els investigadors, en general, estan d'acord que els dinosaures herbívors que s'han trobat en excavacions mexicanes de fòssils són molt diferents dels que s'han trobat més al nord. I admet que és raonable assumir que, tal com la vegetació i el clima canvien a l'aproximar-se a l'Equador, les espècies animals també ho fan.

"Mèxic és un dels punts cecs més significatius que tenim sobre la diversitat i l'evolució dels tiranosaures al Cretaci tardà –comenta Thomas Carr–. Així que qualsevol estudi nou sobre els fòssils d'aquesta regió és benvingut". “Hi ha molt més enllà del que ens imaginem, i molt més per ser descobert”, conclou Longrich.

Copyright 'The New York Times'