Identifiquen les cèl·lules que provoquen recaigudes greus i metàstasis recurrents en càncer de colon
Investigadors catalans troben el grup de cèl·lules que s'escapen "temporalment" de les immunoteràpies
BarcelonaAparenta ser tan sols un canvi de protocol en el tractament del càncer de còlon, però podria ser en realitat un pas de gegant per combatre aquells casos en què un tumor reapareix en forma de metàstasi, allò que col·loquialment en diem recaigudes. La proposta és simple: administrar immunoteràpia abans d'extirpar el tumor primari en aquesta forma de càncer. Segons s'ha vist en models experimentals, el canvi d’estratègia podria evitar la formació de metàstasis en una alta proporció de més del 30% dels casos en què reapareix la malaltia. L'explicació rau en la identificació d'un grup de cèl·lules residuals que activen temporalment el seu programa de disseminació, que han rebut el nom d'alta capacitat de recurrència (HRC en anglès), i que causen nous tumors al fetge i el pulmó. Els resultats de la recerca, dirigida per l'investigador Icrea de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) Eduard Batlle, es publiquen aquest dimecres a la revista Nature.
Quan Batlle va començar aquesta recerca, ara fa cinc anys, hi havia una pregunta que es repetia en moltes formes de càncer: ¿com és que un tractament funciona bé en uns pacients i, en canvi, fracassa clarament en d'altres? Les conseqüències del fracàs, malgrat poder tenir més d’una explicació, poden ser nefastes. En càncer de còlon, explica l'investigador, és possible extirpar el tumor primari i que molts dels pacients puguin oblidar-se de la malaltia. Però aproximadament en un 30% el càncer no es comporta així. En un període de dos a tres anys, la malaltia reapareix i ho fa de manera agressiva amb metàstasis en diferents òrgans, les més habituals, la dels pulmons i la del fetge. Per a aquests casos "no tenim cap eina terapèutica prou eficaç", descriu Batlle. La immunoteràpia no genera respostes positives i la quimioteràpia, per més avançada que sigui, sovint es queda curta. El desenllaç rarament és positiu en una malaltia que representa almenys la tercera causa de mort per càncer a tot el món.
A la primera pregunta, Batlle n'afegeix una altra igual d'important. Donant per fet que en aquests casos és ben segura una disseminació de cèl·lules tumorals, que és la que explica la persistència d’una malaltia mínima residual, ¿quines cèl·lules en són les responsables? O, dit d'una altra manera, ¿quins gens, on i com s'expressen i què podem fer per eliminar-ne el resultat, és a dir, les cèl·lules anòmales? L’estudi sistemàtic de models animals "ha donat resposta" a totes aquestes qüestions, assegura Batlle. "El més rellevant és que hem descrit per primera vegada la malaltia mínima residual i hem identificat les cèl·lules que la fan possible", afirma Batlle.
La primera troballa, segons es descriu en l'article científic publicat a Nature, ha estat la identificació d’un grup particular de cèl·lules que mantenen activada la seva maquinària biològica de disseminació. Les cèl·lules HRC, d'alta capacitat de recurrència, tenen activat una mena de mecanisme d’evasió que els permet escapolir-se de l'acció del sistema immunitari. Aquest mecanisme, però, és temporal. “S’obre una finestra de temps durant el qual aquestes cèl·lules són vulnerables a l’acció de la immunoteràpia”, destaca Batlle.
Resultats preliminars "extraordinaris"
Si les cèl·lules HRC són vulnerables és que hi ha la possibilitat que la immunoteràpia sigui efectiva, i és això el que els investigadors han verificat en ratolins de laboratori als quals s’havia induït càncer de còlon i extirpat quirúrgicament el tumor primari. I el que es descriu en l’article de Nature és que quan s’administra abans d’extirpar el tumor el tractament és efectiu.
El resultat de la recerca podria tenir importants repercussions clíniques, ja que ve a proposar que s'apliqui immunoteràpia almenys als pacients identificats com d’alt risc de recaiguda abans d'eliminar el tumor primari. Aquesta pràctica cal fer-la com més aviat millor, quan el tumor es troba en les seves primeres fases de desenvolupament, cosa que reforça encara més la importància de la detecció precoç.
La responsable de la unitat de tumors gastrointestinals i endocrins de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Elena Élez, que no ha participat en l'estudi, raona que els resultats poden ser “rellevants a la clínica” però que s’ha de tenir en compte que s’ha fet amb models animals. “Cal avaluar els resultats en humans –diu–, els preliminars són extraordinaris”. “És una prova de concepte”, insisteix David Páez, oncòleg de la unitat de tumors digestius de l’Hospital de Sant Pau. "Han trobat una vulnerabilitat que obre la porta a noves estratègies terapèutiques", considera. Tots dos experts coincideixen en assenyalar la importància de la detecció precoç, ja que ha quedat demostrat que hi ha una finestra temporal perquè la immunoteràpia sigui efectiva, alhora que obre la porta a nous estudis amb la metàstasi com a protagonista.