Identificat un nou factor al plasma que frena l’envelliment en ratolins

Tothom que estigui una mica versat en cultura popular sap que el comte Dràcula és un noble transsilvà que beu la sang de joves donzelles per, entre altres coses, mantenir-se jove per sempre. Aquesta via ràpida cap a la immortalitat se la va inventar l’escriptor irlandès Bram Stoker a finals del segle XIX a partir dels mites dels vampirs d’Europa de l’est i de personatges reals com Vlad III, un heroi nacional romanès amb fama de ser cruel.

També hi podria haver influït de manera indirecta la comtessa Elizabeth Báthory, la noble hongaresa que al segle XVI es va convertir en una prolífica assassina en sèrie per culpa del seu vici de fer-se banyeres amb la sang de noies joves, segons diu la llegenda, perquè creia que així frenava l’envelliment. Dràcula i Báthory han protagonitzat històries de por en tots els formats des de fa més d’un segle, però potser no anaven tan desencaminats en la seva bogeria perquè ja fa més d’una dècada que se sap que hi ha algun factor en la sang que fa rejovenir els teixits. Un trio d’articles publicats fa algunes setmanes indiquen que podria ser la proteïna anomenada PF4.

El poder de la proteïna PF4

Un dels experiments clàssics de la fisiologia, dut a terme per primer cop al segle XIX, és la parabiosi, és a dir, unir quirúrgicament dos organismes perquè comparteixin el flux de sang. D’aquesta manera es pot estimular un animal i veure com l’altre també n’experimenta els efectes. Després de l’interès inicial, la tècnica va caure en desús per la manca d’aplicacions pràctiques.

No va ser fins a la segona dècada d’aquest segle que es va rescatar la idea per ajuntar els sistemes circulatoris d’un ratolí jove i un de vell i veure què passava. Amb aquesta nova tècnica, anomenada parabiosi heterocrònica, es va descobrir que hi havia alguna cosa en la sang dels animals joves que regenerava els teixits dels vells. Per exemple, els ossos augmentaven de densitat o les ferides es curaven abans. Des de llavors, investigadors de tot el món han intentat descobrir quin és aquest factor misteriós que fomenta la joventut.

En un article publicat a la revista Nature, el grup del doctor Saul Villeda, de la Universitat de Califòrnia a San Francisco, proposa que la proteïna PF4 hi tindria alguna cosa a veure. Per començar, quan els investigadors van donar plasma de ratolins joves a uns de vells van veure que es frenava l’envelliment del cervell, com es podia esperar a partir dels experiments anteriors.

Una anàlisi més minuciosa va suggerir que el responsable d’aquest efecte podia ser la PF4. Efectivament, quan van injectar PF4 directament als ratolins, van veure que reduïa la inflamació del cervell i evitava el deteriorament cognitiu, per exemple preservant-los la memòria. Dos articles més publicats a Nature Aging i Nature Communications reforcen aquest descobriment i demostren que la PF4 millora la plasticitat de les sinapsis (les connexions entre neurones) i pot fins i tot afavorir el naixement de noves neurones.

Possibles tractaments

La PF4 és un factor plaquetari, és a dir, una proteïna que intervé en la coagulació de la sang estimulant les plaquetes. A primera vista no és evident quin paper poden tenir les plaquetes a l’hora de frenar el deteriorament cognitiu o com poden influir en la regeneració de les neurones, però els tres articles assenyalen clarament aquesta possibilitat, que caldrà investigar més per poder entendre bé.

Anteriorment, s’havien trobat altres proteïnes del plasma amb efectes semblants, com per exemple la GDF11, que en teoria reactivaria les cèl·lules mare, o la TIMP2, que es troba al cordó umbilical i també pot millorar la memòria dels animals vells. Els mecanismes pels quals aquestes proteïnes podrien tenir un efecte rejovenidor no sempre estan clars, la qual cosa demostra que encara no entenem bé quin paper juga la sang en els processos relacionats amb l’envelliment.

Identificar factors presents en individus joves que puguin estar implicats en mantenir les capacitats regeneratives dels teixits podria ser una manera de trobar fàrmacs per millorar malalties de l’envelliment com l’Alzheimer. Seria l’única manera de poder aprofitar aquesta peculiaritat que sembla que té el plasma, perquè no és pràctic pensar en fer-se transfusions per rejovenir-se: caldria repetir-les freqüentment, cosa que toparia amb la manca de disponibilitat, sobretot entre els grups sanguinis més rars, i augmentaria el risc d’infeccions i altres complicacions. Per no parlar de les implicacions ètiques de sagnar gent jove per beneficiar una població creixent de gent gran.

En canvi, injectar un còctel de determinades proteïnes podria ser més fàcil. Primer, esclar, caldria saber quines proteïnes hauríem de triar i en quines quantitats s’haurien d’administrar, vigilant els possibles efectes secundaris. TIMP2, GDF11 i ara PF4 són alguns dels candidats possibles per a tractaments contra l’envelliment que s’hauran d’analitzar bé, però és possible que se’n trobin més. Qui sap si algun dia ens serviran per acostar-nos una mica a l’eterna joventut sense haver de pagar el preu de convertir-nos al vampirisme.