Tomàs Molina Bosch (Badalona, 1963) acaba de publicar El gran llibre del planeta (Penguin Random House), un llibre amb format d’atles, amb il·lustracions d’Elisa Ancori, en què el cap del servei meteorològic de TV3 explica en el seu habitual estil entenedor tot el que cal saber sobre la composició del nostre planeta. Molina és llicenciat en física i periodista. Actualment està fent un doctorat en comunicació del canvi climàtic.
¿Amb llibres com aquests és com et va sorgir la vocació d’home del temps?
— Sí, exactament, jo de petit llegia molt. T’ho diré clarament: tenia pocs amics i un dia vaig llegir en un atles que d’aquí cinc mil milions d’anys el sol es convertiria en una bola gegant vermella i es menjaria la Terra. I em vaig dir: “Molina, això ho has de seguir”. I vaig decidir que estudiaria física i astronomia.
O sigui, que el nen Tomàs Molina llegeix molt.
— Era lector sense criteri, llegia les novel·les que enviava el Círculo de Lectores. Cap als 16 anys estava a Ràdio Ciutat de Badalona fent un programa infantil i cantava en un grup d’animació, Julivert, i anàvem pels pobles cantant Deu pometes té el pomer i En Joan petit quan balla. Estant a la facultat van començar a fer proves a TV3, amb en Castejón. Al final m’hi vaig presentar i van agafar el més guapo [riu].
¿Els homes del temps encara desperten passions quan van pel carrer?
— Si t’agafen la mà, notes que te l’agafen amb força, però la meteorologia ha canviat com una mitja. Ara tots tenim el mòbil i el mirem abans de sortir al carrer. Per cert, que al mòbil hi diu que estem a 17 graus, però és mentida, el mòbil no és un termòmetre, els 17 graus són un pronòstic. Per això diu 90% de pluja i no està caient ni una gota.
¿I vosaltres teniu millors mitjans a la tele per fer-ho?
— Nosaltres estem obsolets, aquesta és la realitat.
Què és el que està obsolet?
— Jo. Les méteos, els homes del temps. A França ja han decidit que deixaran de fer el pronòstic general a la tele perquè ja teniu el mòbil.
¿Però no m’acabes de dir que el mòbil no l’encerta?
— I tant que l’encerta. Tant, que tu i la humanitat sencera us penseu que és veritat. Mai hi haurà cap home ni dona del temps que satisfaci la necessitat concreta de tothom com ho fa el mòbil. Per tant, el pronòstic general està obsolet. ¿En què ens estem convertint els del temps? Et fem entendre el pronòstic amb un missatge que has de recordar. Tenim estudis que diuen que la gent no recorda mai el pronòstic que ha sentit, però que si tu els expliques una història la retindran. Per exemple, per les nevades de principis d’aquest abril, jo m’ajupia gairebé tocant a terra per ensenyar que la ratlla de la temperatura es desplomaria.
Ens expliqueu un conte.
— Ara el que fem és construir una història que sigui comuna a tothom, que farà que la percepció d’encert sigui més alta. I la segona trampa és que el pronosticador ja no es responsabilitza del pronòstic, tal com es feia abans. Si comparteixes el pronòstic amb l’espectador, l’estàs corresponsabilitzant, de manera que si al final la borrasca acaba passant de llarg també serà culpa seva. El pronòstic ja el teniu al mòbil, jo us l’explico perquè ho entengueu millor.
Potser parlo per mi, però la gent el que recordem és la ratlla.
— Hi ha hagut molt de debat sobre com l’havíem de fer. Ara la ratlla és com canvia el model a 1.600 metres, que és la primera capa d’aire lliure, és a dir, la que no està influenciada per la pujada de la temperatura diürna i la baixada nocturna. La ratlla és la temperatura a 1.600 metres sobre d’un píxel de 30 per 30 quilòmetres i, per tant, de 900 quilòmetres quadrats, a sobre de Barcelona, que agafa l’àrea més poblada. Per què? Perquè el pronòstic vol ser versemblant, vol dir que la màxima quantitat d’usuaris percebin que el pronòstic que els han donat era correcte.
El fet que l’altre dia es descalcés part de la via del tren al Maresme, ¿és un efecte del canvi climàtic?
— Oi tant. És un avís, hem d’anar canviant coses com, per exemple, la verema. Què fan a Raimat? Ja no veremen al setembre, sinó a l’agost i de nit. Si no, el raïm als coves se’ls fa malbé. A més, els tractors on tiren el raïm van refrigerats i, per tant, estan fent la mateixa verema però no en el mateix temps ni amb la mateixa tecnologia. Això vol dir que no és que no puguis fer vi, però potser et costarà una mica més, perquè hauràs de posar neveres i fer treballar la gent de nit.
¿T’atreviries a descriure com serà el paisatge de Catalunya d’aquí 20 anys?
— Amb més lloros i cacatues, com els que volen per Barcelona, i el paisatge serà més sec. Ara bé, estic radicalment en contra del catastrofisme. No és veritat aquest missatge que donem als nois i noies que el món s’acaba. Això és mentida, el món no s’està acabant, tenen tant de futur com hem tingut tu i jo en un món fantàstic i en què mai s’ha viscut tan bé. Sí que és veritat que el clima a Catalunya serà més càlid i més sec, però això no vol dir res, hi ha països al món que són més càlids del que hem estat nosaltres fins ara.
Doncs el recent informe del canvi climàtic de l’ONU diu que els episodis seran cada cop més devastadors.
— Això ho ha escrit un periodista, “devastador” no és la paraula que diu l’informe. He estat revisor de l’informe, d’aquest i de l’anterior, me l’he llegit sencer i hi he proposat retocs. Ara, per a algunes persones sí que serà devastador, com els de Tuvalu, per exemple.
Però, a veure, la gent que té un apartament a primera línia de mar, d’aquí 20 anys, ja no tindrà la platja al davant?
— És ben possible. A Catalunya, a l’àrea del Maresme, la via del tren és insalvable. Quan hi hagi un temporal de llevant, l’R1 s’haurà de parar. I això ens passa també al litoral del Garraf i al delta de l’Ebre, que està en irreversible reversió, però hem de recordar que els deltes dels rius no han sigut permanents mai, enlloc. El delta de l’Ebre no era així fa 100 anys. Llavors hem d’assumir que el Delta continuarà canviant.
Hi haurà neu al Pirineu l’any 2030?
— Si volem, sí. És un tema energètic. A la Xina, els Jocs d’Hivern els han fet amb neu artificial. Nosaltres podem fer neu produïda, però hem d’obrir un debat: ¿val la pena gastar tota aquesta energia durant un mes? Potser sí, si tens en compte les inversions que farem en infraestructures al Pirineu i l’impacte de la publicitat. Mira, si ara no estem en sequera a tota l’àrea urbana de Barcelona és perquè tenim la dessalinitzadora. Sau i Susqueda estarien buits si no tinguéssim la dessalinitzadora, que gasta una quantitat d’energia espectacular. Posa-ho a la balança i decideix, com també ens passa a tots els que hem portat l’adhesiu de “Nuclear? No, gràcies”.
Però els Jocs seran un absurd?
— La neu és una cosa molt curiosa, tu vas a l’Aneto i pots estar perfectament a 12 graus i tens la glacera allà perquè la neu s’autoprotegeix. Et deus haver fixat quan fas muntanya que al voltant de la pedra es fa un forat molt ràpid a la neu. Això és perquè és la calor de la pedra la que desfà la neu, però el sol és una radiació que a la neu no li fa ni pessigolles.
¿Per tant, el canvi climàtic no seria un impediment per organitzar els Jocs?
— Serà una limitació.
Estàs fent un doctorat?
— En comunicació del canvi climàtic. El meu repte és ser doctor abans dels 60 anys, que me’n falten un parell per arribar-hi. Penso que la millor comunicació no és espantar, perquè no funciona, però sí que hem d’explicar que el primer escenari greu està previst per al 2030 i que el 2050 hem de ser carbononeutrals, però no és tan senzill, perquè som gairebé 8.000 milions de persones que hem de canviar d’estil de vida.
Però dius que això no serà la fi del món.
— És que la fi del món és una altra cosa. Fixem-nos en el que ens passa ara: aquest estiu a Lleida o a les Terres de l’Ebre arribarem als 40 graus. A Andalusia, aquest estiu passat ja van tenir nits amb temperatura mínima de 35 a 37 graus, però això és la fi del món? No. Tu poses un aire condicionat i dorms. A l’Afganistan aquest any han arribat a temperatures de 57. Allà potser sí que és una mica la fi del món, perquè amb aire condicionat vius, però no pots sortir al carrer.
Això té un efecte sobre l’aigua i el menjar disponible.
— A Espanya ens barallarem per l’aigua, això és una evidència absoluta perquè tot el sud de la península Ibèrica el 2030 tindrà disminucions d’aigua de fins al 25%. A Catalunya no ens toca tant, com a molt perdríem un 10% d’aigua. Ara, amb un 10% menys, hi haurà zones a Catalunya que patiran desertificació, però això no és la fi del món.
Quines zones es desertificaran?
— Les Terres de l’Ebre, i el Pla de Lleida patirà perquè té menys hores de boira i llavors augmenta la seva evapotranspiració i es perd més aigua. Ara, jo crec que serem capaços d’adaptar-nos-hi i de trobar solucions. Mira la vacuna del covid, la van fer en deu mesos. Per a mi, el futur serà el cotxe d’hidrogen.
Què s’ha de fer per dur un estil de vida més circular?
— Ser raonables. Hi ha tres potes a tenir en compte: l’actitud, la tecnologia i les decisions polítiques. La primera és canviar la nostra actitud, menjar menys carn perquè s’ha vist que els pets de les vaques (sembla una broma però és veritat) són els grans emissors de metà. Només menjant menys carn (menjar-ne menys, no deixar de menjar-ne) podem reduir un 25% les emissions de diòxid de carboni. I no canviar de roba cada temporada; estirar els jerseis, com a casa quan érem petits. La segona és la col·laboració público-privada: els estats poden fer lleis, però no n’hi ha prou. I tercer, passar de cotxes de combustió a elèctrics i d’elèctrics a d’hidrogen. El que s’ha d’entendre és que som molts al món i que tots volem viure bé. Pensar que viurem bé sense canviar és del gènere tonto.
Què els diries als joves de Fridays for Future?
— Que no és veritat que no tinguin futur. Ara, sí que hi haurà refugiats climàtics, les societats canviaran. Però jo he sigut monitor d’esplai molts anys i m’indigna que els joves estiguin tan baixos de moral. Crec que els mitjans de comunicació en tenim part de culpa, sempre destaquem el pitjor tota l’estona, sense parar. El meu fill va passar el batxillerat amb la pandèmia i va ser devastador.
