“Hi ha molts invents que es patenten, però acaben quedant al calaix”

Mantenir una conversa amb algú que prové del món de la ciència sempre comporta certs riscos. La cosa més habitual és no entendre res del que es diu: patir per seguir el fil, que algunes paraules et sonin a xinès... Però res d’això passa si la interlocutora és María Eugenia Martín, la cap de projectes de Colorsensing, un spin-off de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. El seu equip està desenvolupant una tecnologia perquè els dermatòlegs puguin analitzar els problemes de pell dels pacients amb una simple fotografia feta amb el mòbil. Però, al contrari que els seus companys, quan ella explica de què tracta la investigació s’entén tot. El motiu és que, malgrat que va estudiar enginyeria electrònica, ja fa temps que va canviar els números per les paraules, les fórmules d’ordinador per les seves habilitats oratòries. La feina de Martín és ara buscar aliances amb inversors (que no hi entenen de tecnicismes) perquè l’invent aterri a les nostres vides; fer sortir la ciència dels laboratoris. I sembla que ho està aconseguint: “Per saber explicar una idea, el secret és no tenir vergonya de contestar tantes vegades com calgui «No ho entenc»”.

Quina és la seva feina?

Soc la cara visible de l’equip: faig les presentacions per buscar finançament, realitzo entrevistes per recollir informació del món real -del mercat, vaja!-, intento buscar socis que vulguin involucrar-se en el projecte... En la part del desenvolupament tècnic, diguem-ne, el Dani [Prades] és qui té més coneixement. Però amb això no n’hi ha prou. Cap projecte és només la seva tecnologia, també cal algú que l’expliqui i hi busqui aplicacions.

Que la tradueixi, d’alguna manera?

Sí, adaptant-se sempre al llenguatge de l’altre: utilitzant termes econòmics amb l’inversor, termes mèdics amb l’hospital...

Cal ser molt camaleònica...

Exacte! De fet, parlant amb tu estic pensant en el vocabulari que utilitzo tota l’estona. És difícil... Es tracta de reaprendre tot el que saps! Però la clau és simple: per aprendre a explicar com funciona un invent has de preguntar-te com l’explicaries a la teva mare [riu].

I en el llenguatge de la premsa, com explicaria què és Colorsensing?

A veure: quan fem una fotografia amb qualsevol dispositiu, la imatge que obtenim sempre té una distorsió a nivell de color. O sigui, el color que veiem a la pantalla no és el real. I el que hem dissenyat és un element físic que tu poses al costat del que vols fotografiar per poder detectar després com ha variat el color a la imatge. I en tant que podem mesurar l’alteració, també podem eliminar-la. Això ja existeix, eh? La gràcia és que nosaltres podem fer una correcció molt exhaustiva.

D’acord, ara entenc per què és útil en el camp de la dermatologia...

Sí, la idea és que els dermatòlegs puguin prendre decisions basant-se en fotografies que han de ser fiables. Per exemple, a l’hora de diagnosticar un melanoma el color és un factor molt important perquè, encara que no és un dels càncers de pell més habituals, sí que és el més mortal si no es detecta a temps. En aquest sentit, l’objectiu de la nostra tecnologia és reduir el temps que es triga a derivar el pacient a l’especialista.

I ja està funcionant?

Sí, alguns metges ja l’estan provant a la consulta.

¿Són pocs els invents que arriben a aquest estadi?

Sí, hi ha molta tecnologia que es desenvolupa i es patenta, però acaba quedant al calaix. A la universitat hi ha oficines que es dediquen a aconseguir que l’invent surti al mercat, però estan desbordades. El motiu principal és que sovint l’acadèmia tendeix a anar de dalt cap a baix, i en canvi s’hauria de partir de necessitats reals. I això, crec, és el que li falta a la ciència. Ells sort que van aconseguir finançament per pagar-me a mi...

Qui són “ells”?

L’equip: un físic, dos enginyers electrònics, dos químics...

I com us va? Barcelona és un bon lloc per fer ciència?

Sí, pensa que per comercialitzar el seu invent els laboratoris tenen dues opcions: que algun científic del grup deixi la bata i passi al “cantó fosc” -el del mercat!- o fitxar algú com jo. I tant en un cas com en l’altre, aquí hi ha moltes oportunitats per formar-te i aprendre. Que després això es transformi en feina ja és una altra cosa...

BUSCAR FINANÇAMENT Ja fa temps que els equips d’investigació demanen la figura d’un professional que conegui el llenguatge científic i també el del mercat. De poc serveixen tants anys de recerca si després cap inversor hi aposta.