La gran Barcelona suspèn en residus: la millora del reciclatge és “insignificant”

BarcelonaEl 60% de la brossa que es genera a la vegueria de Barcelona–una àrea que inclou, a més de l'AMB, el Vallès Occidental i Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme– acaba al contenidor gris barrejada en lloc de ben separada perquè es pugui reciclar. La millora any a any és "insignificant" i frena l'avenç urgent que Catalunya ha de fer per arribar als objectius de recollida selectiva de residus que marca la UE. A la gran Barcelona, tot just es recullen per separat només el 40,2% dels residus, per sota del 45,33% de la mitjana del país que, malgrat això, continua lluny del 60% de recollida selectiva a què ha d'arribar el 2030.

"Estem en un estancament en majúscules", ha sentenciat el director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, en un balanç sobre les darreres dades del 2022, on la vegueria de Barcelona millora un escàs 1% respecte a l'any anterior. Al llarg de l'última dècada, les dades s'han mogut entre el 30% i el 40%, malgrat que la directiva europea ja fixava als estats membres havien d'assolir el 50% de residus recollits selectivament el 2020. El problema, ha subratllat Peraire, és que Catalunya necessita "el salt de Barcelona" i el seu entorn per poder acostar-se a aquestes exigències els propers anys.

Cap de les comarques que formen la vegueria barcelonina compleixen els mínims que es demana als municipis, però la més ben situada és el Maresme, que amb un 46% és l'única que supera la mitjana del país. La clau, segons el director de l'ARC, és el canvi de model de recollida als municipis, passant dels tradicionals contenidors oberts al carrer les 24 hores del dia a fórmules com la recollida porta a porta, els contenidors tancats i intel·ligents i d'altres sistemes que, a la pràctica, permeten controlar millor quina brossa va a parar a cada contenidor i, sobretot, quins ciutadans ho fan millor o pitjor. La fiscalitat, ha subratllat Peraire, també forma part de la transformació perquè els propers anys la taxa per generació s'ha d'anar implantant al món local amb imports que variaran segons si un ciutadà genera més o menys residus i els separa bé.

Els nous sistemes de recollida d'escombraries que ja estan en pràctica en molts municipis del país han demostrat resultats molt positius, sobretot el porta a porta que ja practiquen de manera total o parcial en determinats llocs del terme municipal un total de 309 poblacions catalanes. "Es tracta del sistema que millors resultats, i més ràpids, presenta a l'hora d'impulsar les taxes de recollida selectiva", ha conclòs Peraire, tot i matisar que en moltes grans urbs la solució no passa per un sol sistema, sinó per combinar-ne diversos que funcionin segons l'urbanisme i la densitat de població de cada lloc.

A la ciutat de Barcelona, per exemple, on la recollida selectiva tot just va superar el 40% el 2022, l'anterior govern liderat per Ada Colau va impulsar el porta a porta tant al nucli antic del barri de Sarrià com a Sant Andreu, on va topar amb fortes resistències i crítiques veïnals. El PSC, ara a l'alcaldia, va marcar distàncies amb els seus socis de govern llavors i l'expansió del model va acabar frenant-se tant a Horta com a Sant Antoni, on es preveien experiències semblants. Peraire ha confirmat que no s'ha reunit encara amb el govern de Jaume Collboni per abordar quins són els propers passos que vol prendre la ciutat.

Mataró com a exemple

La combinació de sistemes nous de recollida de residus és justament la recepta que ha triat Mataró, la capital de Maresme, i un bon exemple que pot servir d'inspiració per a ciutats ja d'una certa mida, segons el director de l'ACR. Amb quasi 129.000 habitants, la ciutat està testejant tant el porta a porta com un model de contenidors intel·ligents i tancats a diferents barris en proves pilot que s'adaptin al màxim a les necessitats dels veïns. "Teníem un 33% de recollida selectiva i ara devem estar cap al 39%", apunta el regidor d’Ecologia Urbana, Xesco Gomar, avançant dades d'aquest any encara no tancat.

La clau, explica, és desplegar progressivament diferents plans pilot els darrers dos anys. Van començar amb la recollida de residus porta a porta als comerços el 2021 i van seguir amb un sistema de contenidors tancats i mòbils pel casc antic. "El sistema s'assembla al porta a porta perquè hi ha dies concrets per llençar una fracció determinada, però en lloc d'anar portal a portal, despleguem contenidors tancats a la via pública que només s'obren amb identificació dels veïns durant unes hores a la tarda i els retirem l'endemà al matí", explica Gomar. Amb aquest sistema assegura que la recollida selectiva en aquesta zona ja supera el 80%.

El tercer pas ha estat l'any passat assajar un porta a porta a totes les urbanitzacions de la zona nord de Mataró. "Primer vam topar amb moltes resistències i prejudicis que s'han anat superant", assegura el regidor, que insisteix que tot el sistema de dies, recollida i freqüències o horaris s'ha pactat amb l'associació de veïns. Calculen que un 85% dels habitants d'aquests nuclis estan participant en el nou sistema i que les taxes de recollida selectiva superen el 90%. Finalment, el municipi es prepara per a un pla pilot porta a porta al barri de Vista Alegre on hi ha cases unifamiliars i també blocs de pisos. Tot plegat, resumeix Gomar, fa que el 10% o el 15% dels mataronins estan ara mateix, o ho estaran properament, assajant sistemes nous de recollida. La idea és que, amb els resultats a la mà, es pugui elaborar un pla per a tot el municipi que combini diferents sistemes a partir del 2025, que és quan venç el contracte de residus i se n'haurà de fer un de nou.