Narcís Prat: “El Govern no improvisa, però no estem preparats per a un quart any de sequera”

BarcelonaL'extrema gravetat de la sequera sense precedents que pateix Catalunya no dona treva. Caldria que plogués de cop tot el que cau en deu mesos per revertir la situació. Els nivells dels embassaments de les conques internes de Catalunya continuen baixant i ja s'albira una entrada imminent en la fase d'emergència. Però, com hem arribat fins aquí i què ens espera? L'ARA entrevista l'especialista en ecologia i gestió de les aigües Narcís Prat, director del grup de recerca Freshwater Ecology and Management i autor de més de dues-centes publicacions científiques.

Aquest dijous el Govern va descartar decretar l'entrada en emergència al sistema Ter-Llobregat la setmana que ve com estava previst. Anem tard?

— No. Hi ha un Pla de sequera, elaborat per experts, que s'actualitza i detalla què es farà en cada moment. No es pot dir que s'estigui improvisant.

Catalunya està preparada per fer front a la sequera que estem vivint?

— Com l'actual, no. El 2018 estàvem preparats per una sequera d'un any, un any i mig, i al cap de dos anys va ploure. La dessalinitzadora i la reutilització d'aigua impulsades durant el govern del conseller Salvador Milà van permetre fer front als tres anys de sequera que arrosseguem. Però no estem preparats per un quart any, perquè no s'han fet les obres i mesures que s'havien de fer i que es volen recuperar, com la reutilització del Besòs o la millora dels aqüífers. També hi ha una qüestió climàtica, i és que es va fer una programació, a l'àrea mediterrània, sobre unes pluges mitjanes de 600 mm. Ara, però, ens en cauen 300.

Parla d'obres que no s'han acabat. Hauríem hagut d'actuar abans?

— Entre el 2009 i el 2017, el Govern va aturar totes les obres del pla de gestió que havia iniciat el tripartit. És a dir, durant aquests anys no va fer cap mena d'inversió en el sector de l'aigua. Si hagués estat així, les obres estarien acabades i ara estaríem més tranquils.

L’entrada en fase d’emergència al sistema del Ter-Llobregat implicaria diverses restriccions, com ara limitar el consum d’aigua a 200 litres per habitant i dia, reduir el cabal ecològic dels rius i restringir les dutxes en algunes instal·lacions esportives. Aquestes mesures poden tenir un impacte en la sequera?

— Sí, perquè si gastes menys de 100 litres per persona i dia vol dir que ja estàs fent la teva feina. Ara bé, els ajuntaments tenen una feina a fer i n'hi ha que no l'han feta. Tot ajuntament que tingui pèrdues de fuites més gran d'un 10% i que gasti més de 210 litres per persona i dia vol dir que alguna cosa fa malament.

El conseller Mascort ha explicat que una de les mesures amb les quals treballa és amb el transport d'aigua amb vaixells.

— Això és la xocolata del lloro, perquè no pots portar gaire aigua amb vaixells. En un moment de desesperació puntual potser sí que ajuda una mica, però no portaran aigua per tota la vida.

També es parla de la interconnexió de xarxes.

— És una ximpleria. Connectar amb el riu Roine és impossible, perquè hi ha una gran oposició des de França. I connectar amb l'Ebre, quin sentit tindria? Implicaria fer una obra immensa només per si de cas. Si no plou a l'Ebre, no hi ha aigua per transvasar. Pots obtenir la mateixa aigua simplement regenerant-la, que és molt més barat i sostenible.

Es podria arribar a aplicar restriccions severes com el tall de subministrament?

— Ho veig una mica lluny. Depèn del que plogui. Ara també cal tenir en compte la influència del Niño, que durarà fins a la primavera. No hauria de ploure gens durant un any o un any i mig per aplicar restriccions severes. Els polítics tenen clara una cosa: si tallen l'aigua de Barcelona, han perdut les eleccions. I faran el possible per evitar-ho.

Canviarà la manera d'obtenir d'aigua?

— Abans teníem aigua perquè els embassaments estaven plens. Això s'ha acabat. Ara tindrem aigua perquè la regenerarem, utilitzarem dessalinitzadores, en portarem un mica en vaixells, i n'estalviarem més. També cal tenir en compte dues mesures importants: l'aprofitament a les cases de les aigües grises (les aigües residuals que procedeixen de dutxes, banyeres i piques) i de la pluja. Només amb aquestes dues mesures podries estalviar 30 litres com a mínim per persona.

A què es deu aquesta falta de pluja? 

— Al canvi climàtic. Ja ho va advertir James Hansen al Senat dels Estats Units el 1988, els científics han avisat repetidament, s'han publicat milers de treballs..., però no n'hem fet cas. Durant molts anys, l'oceà ha sigut el nostre aliat, però ja ha dit prou. Hi ha un seguit de processos que s'estan retroalimentant i que l'estan accelerant. Aquesta és una causa de la situació actual.

N'hi ha d'altres?

— Sí, la manera que tenim de gestionar l'aigua. L'aigua, per alguns, no és un servei, sinó una manera de fer diners. Ara bé, Barcelona, i en general Catalunya, no és un país que faci malament la gestió de l'aigua. Comparat amb altres països, com els Estats Units, sí que fem una bona gestió.

La sequera també està afectant el medi ambient.

— La situació dels boscos és dramàtica. S'estan morint els arbres, perquè els nostres arbres no són d'un clima de 300 mm d'aigua. Són arbres acostumats a 500 o 600 mm. Tenim un clima que no sabem cap a on va, i la pluja cau quan li dona la gana. Els meteoròlegs i climatòlegs estan una mica expectants. 

En cas que continuï plovent tan poc com en els últims mesos, fins quan serà sostenible aquesta situació? És a dir, fins quan podrem resistir?   

— Si no plou gens, fins a l'estiu, estirant una mica. Si després no s'han fet aquestes obres alternatives de reutilització d'aigua, la cosa estarà complicada. L'ACA hi treballa dia i nit.

Com a ciutadans, estem conscienciats?

— Tota aquella persona que visqui en un pis, que tingui una rentadora, un rentaplats, i que gasti 80, 90 o 100 litres per persona i dia, està fent els deures. No se li pot demanar més.