Diem adeu a l’estiu amb les imatges espectaculars del doll de lava que expulsa el volcà Cumbre Vieja i, tot i la virulència amb què la llengua avança lentament, no és comparable amb un dels esdeveniments volcànics més colossals que hi ha documentats i que va posar fi a l’estiu del 1816, en aquell cas literalment i per avançat.
L’erupció del volcà Tambora a l’illa indonèsia de Sumbawa, l’abril del 1815, va llançar a l’atmosfera centenars de milions de tones de pols, cendres volcàniques i diòxid de sofre. A banda de la devastació de l’illa i els seus voltants, les partícules sulfuroses propulsades van alterar la circulació atmosfèrica global, que va derivar en una alteració de les temperatures, sobretot a l’hemisferi nord. L’any 1816 es coneix com l’any sense estiu. El malson de Georgie Dann. No sabem com hauria portat un any sense cançó pròpia, sense “chiringuito ”, “barbacoa ” ni “chorizos parrilleros”.
Aquella temporada, en el clàssic anunci estiuenc d’Estrella Damm potser hauríem pogut apreciar un vel de boira rogenca que, si bé hauria fet joc amb l’etiqueta de la cervesa, va ser un para-sol amb conseqüències funestes. La temperatura mitjana mundial va disminuir entre 0,4 i 0,7 graus centígrads. Però com l’estadístic que posa el cap al forn i els peus en una galleda amb gel i assegura que de mitjana està fantàstic, les mitjanes amaguen els extrems: al nord d’Europa, als Estats Units i al Canadà els hiverns van ser cruents i les collites es van veure molt afectades.
Els esdeveniments volcànics no es poden predir amb certesa, però actualment no sembla que una erupció capaç d’alterar el clima global sigui una amenaça immediata. L’amenaça actual d’un canvi en el clima és més com la lava del Cumbre Vieja, que avança lentament i pesarosament, fent estralls per on passa mentre la contemplem amb passivitat i expectació.
