Quan la geologia patia censura

El 4 de gener de 1834, durant el regnat d’Isabel II, es va publicar a Espanya un decret que modificava la normativa sobre impressió, publicació i circulació de llibres. En un breu preàmbul, s’assenyalava que no podia existir l’absoluta i il·limitada llibertat d’impremta “ sin ofensa de la pureza de nuestra religión católica ”. I què deia sobre la ciència, a qui la censura sempre ha anat molt malament? L’article primer declarava exemptes de censura i llicència les obres que tractessin purament, entre altres coses, de matemàtiques, astronomia, cirurgia, anatomia, química “ y demás ciencias naturales y exactas ”.

Però no tothom podia cantar victòria, perquè l’article novè especificava que “ tampoco están exentas de censura las obras que traten de geología, historia y viajes ”. I per què podia representar la geologia un perill per a la religió oficial? Probablement perquè tractava de manera científica temes que xocaven amb la Bíblia, com l’antiguitat de la Terra i la interpretació del registre fòssil. Això va motivar l’enginyer de mines i geòleg gallec Casiano de Prado a publicar el 1835 un opuscle titulat Vindicación de la geología. Allà es reconeixia profundament creient, però també reivindicava el dret a debatre lliurement sobre geologia i eliminar, així, les traves que anteriorment també s’havien imposat a l’astronomia de Copèrnic i Galileu.

Moltes teories científiques han sigut i són incòmodes per a certs sectors. Per això el departament d’Agricultura dels Estats Units va prohibir el terme canvi climàtic i a alguns estats el relat bíblic de la creació es posa en peu d’igualtat amb el darwinisme. I és que la submissió de les obres de geologia a la censura es va donar fa vora dos segles, però això, en l’escala dels temps geològics, és com un sospir.