El gen que controla la relació entre el càncer i l'envelliment

El càncer i l’envelliment son dos processos més relacionats del que sembla. Hi ha una connexió òbvia: com més vivim, més risc tenim de desenvolupar un càncer. Les estadístiques ho corroboren: el 90% dels casos es veuen en més grans de 50 anys, amb un pic als 70. Això és degut principalment al fet que cal temps (i mala sort) per acumular la sèrie de mutacions a l’ADN que activen els mecanismes que transformen una cèl·lula en maligna.

Però si estudiem els tumors a escala molecular, encara veurem més coincidències. Per exemple, les cèl·lules del càncer han descobert el truc per ser immortals: si se’ls dona les condicions adequades es poden anar reproduint per sempre més. Si aconseguíssim que les seves companyes normals fessin el mateix, potser hauríem trobat el secret de la vida eterna.

D'altra banda, s’ha vist que algunes de les defenses cel·lulars que ens protegeixen contra el càncer acceleren els processos biològics que porten a la degeneració associada amb l’edat. Això ha fet especular que envellir seria, en part, el preu que hem de pagar per estar ben protegits contra el càncer durant les primeres dècades de la nostra vida. Una prova seria l’activació de la proteïna p53, que frena la cèl·lula danyada abans no es torni en cancerosa però, a la vegada, augmenta l’oxidació i la senescència cel·lular, dos factors que se sap que influeixen en l’envelliment.

Tot això ha fet que molts científics s’hagin plantejat si hi ha alguna manera de separar les dues coses. ¿Es pot envellir sense que això afavoreixi l’aparició del càncer? ¿I es pot aturar el càncer sense envellir més ràpid? El grup del doctor Edward V. Prochownik, catedràtic de genètica molecular de la Universitat de Pittsburgh, va decidir estudiar aquestes possibilitats manipulant un gen anomenat myc.

Manipular el gen myc

El myc conté la informació per fabricar una proteïna que regula, entre moltes altres coses, la divisió cel·lular. Quan un canvi en l’ADN fa que el myc estigui més actiu del normal, la cèl·lula comença a multiplicar-se sense parar, un dels passos necessaris per convertir-se en maligna. És per això que en molts tumors es veuen mutacions en el myc.

El doctor Prochownik i els seus col·laboradors van decidir fer just el contrari: inactivar el myc en un ratolí per veure si així evitaven l’aparició de tumors. El problema és que això ja s’havia intentat abans eliminant el gen en els embrions de ratolins, i s’havia vist que els animals sense el myc no s’arribaven a desenvolupar, perquè és necessari per al creixement dels teixits.

Per evitar aquest obstacle, van esperar a inactivar el myc un cop els ratolins ja havien nascut, utilitzant un complex model transgènic. El primer resultat de l’experiment es podia esperar: efectivament, els animals tenien fins a quatre vegades menys risc de patir un càncer, cosa que demostra que el myc és un dels gens clau en el procés. Com a conseqüència, els animals vivien més temps.

Analitzant amb cura els ratolins, però, es van adonar que l’efecte secundari era un envelliment precoç: els animals eren més longeus, sí, però vivien en pitjors condicions perquè ràpidament desenvolupaven una colla de signes propis d’edats avançades, com per exemple l’alopècia, l’emblanquiment del pèl, la pèrdua de massa muscular, variacions en la distribució de greix, problemes d’equilibri i canvis en la pell.

També es van adonar que en ratolins normals, el myc s’anava inactivant progressivament amb l’edat, la qual cosa suggereix que la seva presència d’alguna manera frena l’envelliment. Aquests estudis revelen que la pèrdua del myc augmentaria la producció cel·lular d’oxidants i afectaria els mitocondris, els motors de les cèl·lules, la qual cosa generaria un desequilibri metabòlic que contribuiria a l’envelliment.

Estimular el gen myc

Això demostra que el myc és un dels gens centrals en la relació entre càncer i envelliment i fa pensar que manipular-lo de la manera adequada podria ser la solució per separar l’un de l’altre. Les modificacions genètiques que s’han fet en aquests ratolins no es poden traslladar a humans, naturalment. Una manera alternativa de frenar el myc seria trobar un compost químic que l’inhibís, com ja s’ha fet amb altres proteïnes importants per al càncer. El que passa és que el myc és famós precisament per ser difícil de bloquejar: malgrat que fa dècades que s’intenta, encara no s’ha pogut dissenyar un fàrmac que ho aconsegueixi. Darrerament s’han fet avenços en aquest sentit i algunes opcions estan actualment en fase de proves clíniques. Si aquests medicaments mai arriben a usar-se en pacients de càncer, s’haurà de vigilar que un dels efectes secundaris no sigui fer-los envellir més ràpid.

Però aquests resultats també obren una altra possibilitat. Què passaria si estimuléssim el myc? Es frenaria l’envelliment? Fer-ho en joves seria perillós, perquè augmentaria el risc de desenvolupar càncer, però potser donar pastilles per activar el myc a la gent gran faria que els teixits es regeneressin sense que hi hagués temps a acumular tots els canvis necessaris per al càncer. Cal més recerca per saber si això funcionaria.