De falsificacions fins als ous

Hi ha instruccions per detectar productes falsificats. En el cas de les bosses de mà, es recomana coses com cercar a l’interior l’etiqueta amb el número de sèrie, comprovar que està cosida a mà, observar la qualitat de les costures... Un munt de detalls que són la “firma” de la marca. De vegades hi ha pistes més clares: si l’has adquirit a un venedor amb una tela estesa a l’estació de tren de Plaça Catalunya o hi posa Dolce&Banana, no esperis que sigui autèntic.

Entre els animals també hi ha grans falsificadors. La vídua cucut, un ocellet de l’Àfrica subsahariana, per estalviar-se el cost de la paternitat (que ho preguntin a qualssevol pares), és capaç d’imitar la forma i el color dels ous d’altres ocells i que li facin la feina de criança. L’habilitat li ha suposat un gran èxit amb un alt cost per als hostes: si no detecten l’ou paràsit, la cria del cucut s’imposa a la resta, que moren de gana. És, per tant, crucial per part de la “família d’acollida” mirar de detectar aquests Kinder Sorpresa.

Un nou estudi ha analitzat l’ADN del cucut per esbrinar com es transmet aquesta capacitat de mimetisme: ho fa només a través de les femelles, evitant que un llinatge especialitzat en altres tipus d’ous n’alteri la falsificació. Si falsifiques Louis Vuitton, que el creuament amb un pare d’un llinatge especialitzat en Chanel no afecti les falsificacions futures.

S’ha observat, però, que aquesta transmissió tan immutable està començant a fer misto. L’evolució de les espècies dels “pares adoptius” esta fent que les “firmes” dels propis ous, el color i els patrons siguin cada vegada més únics i la detecció dels ous falsos estigui millorant. Una guerra evolutiva entre espècies que pronostica un futur incert al cucut, com el d’algunes sabatilles esportives dels nostres records d’infància, amb noms tan autèntics com “Redbok”, “Hike” o aquelles inquietants “Fuma”.