El fals polze que demostra que els pandes es van fer vegetarians fa sis milions d'anys
Aquests óssos han desenvolupat un sisè dit a partir d'un os del canell i són un exemple singular de l'adaptació evolutiva
BarcelonaEls óssos panda es passen 15 hores al dia asseguts i menjant bambú. Veure'ls alimentar-se és gairebé hipnòtic: subjecten l'herba llenyosa entre els braços i arrenquen les fulles amb les urpes i les dents per accedir als brots. Així, una vegada rere l'altra. Al biòleg Stephen Jay Gould, un dels naturalistes més influents del segle passat, l'entusiasmava la destresa amb què aquests animals manipulaven grans quantitats de feixos com si fossin simis i tinguessin mans i polzes oposables. Així ho va deixar dit en el seu famós recull d’assajos El polze del panda. Però tot i que funcionalment compten amb sis dits, anatòmicament un d'ells no ho és: el polze d'aquests exemplars és en realitat un os que sorgeix del canell de tots els plantígrads, un sesamoide radial, que en el seu cas es va anar engrandint fa sis milions d’anys per permetre'ls agafar amb força les canyes en què basen exclusivament la seva dieta. Un equip d'investigadors liderat pel paleontòleg Xiaoming Wang ha identificat l’evidència fòssil més antiga d'aquest dit polze fals en els pandes gegants i els seus avantpassats, i la troballa permet estimar per primer cop a partir de quin moment aquesta espècie es va començar a alimentar únicament de bambú. Les conclusions s’han publicat aquest dijous a la revista Nature.
El polze fals, concepte popularitzat per Gould, s'ha convertit en un exemple singular i famós de l'adaptació evolutiva: aquesta mena de sisè dit és l’element que va afavorir que els pandes poguessin convertir-se en vegetarians, tot i que per naturalesa estaven destinats a ser omnívors, com la resta d’óssos. Ara bé, encara que sembli un cas exitós de la selecció natural –els éssers més ben adaptats acaben imposant-se a la resta mitjançant l’acumulació de mutacions genètiques– i que el sesamoide radial sigui funcional per a la missió que té, no deixa de ser un canvi poc elegant, fins i tot potiner: és una estructura petita i grassa que amb prou feines sobresurt de la superfície palmar i que, en comparació amb la funció anatòmica dels dits dels primats o dels humans, és poc efectiu. En paraules de Gould, és una solució "una mica maldestra" però que compleix una funció essencial per a la supervivència de l’espècie i, per tant, és "viable".
A diferència del polze humà, que és capaç de fer moviments independents amb la resta de dits, el sesamoide radial del panda funciona com una articulació rígida que li permet fer pinça per subjectar el bambú, esquinçar-lo amb les urpes i triturar-lo amb les dents sense que les tiges li llisquin de les extremitats. Cal recordar que quan mengen ho fan asseguts, panxa enlaire. I tot i la seva aparença banal, aquest sisè dit ofereix a l’animal la robustesa a les mans que necessita per alimentar-se. Ara bé, per què aquest fals polze no es va allargar més per assemblar-se més a la resta de dits? Si fos així, es plantegen alguns naturalistes, podrien agafar feixos més gruixuts de bambú i alimentar-se més i més ràpid.
El bambú és una herba poc nutritiva i el panda necessita ingerir-ne grans quantitats diàries, entre 20 i 40 quilograms, depenent de l'estació de l'any. Ara bé, els autors de l’estudi suggereixen que el fet que li calgui menjar més sovint no significa que, evolutivament, necessiti agafar amb les mans feixos més grans. De fet, que el seu "polze" no reprodueixi la llargària de la resta dels dits es deu a un “compromís funcional” entre la necessitat d’alimentar-se i la funció externa de suport de pes de l’animal. Tots els óssos són completament plantígrads en les seves postures dempeus, és a dir, el palmell de la mà toca a terra mentre camina. Així, un sesamoide radial molt allargat ajudaria a manipular més feixos de bambú però suposaria un problema per a la seva mobilitat, i aquesta seria la raó principal per la qual l’os del canell dels pandes mai no va evolucionar cap a un dit complet.
Diferències amb els ancestres
Per arribar a aquestes conclusions, Wang i el seu equip van examinar l'os del canell d'un exemplar ancestral del panda, l'Ailurarctos, extingit fa uns 8 milions d'anys i descobert a Shuitangba, a la Xina, i van comparar el fòssil amb la forma i la mida dels polzes dels pandes moderns: el panda gegant (Ailuropoda melanoleuca) i el panda vermell (Ailurus fulgens). Tots dos disposen d'un fals polze. També van incloure en l'anàlisi les petjades d'un ós antic que va viure fa nou milions d'anys i que pot compartir el mateix avantpassat comú, l'Indarctos arctoides.
Wang i els seus col·legues van trobar que l'estructura del polze del panda actual té la mateixa forma distintiva que l'os del canell d'Ailurarctos, però no el de l'I. arctoides, que era més gran, més ample i més enganxat. Això indica que, tot i que el sisè dit no estava present en cap dels dos ancestres comuns, sí que ha estat present dins del llinatge dels pandes durant almenys sis milions d'anys. Fins ara no hi havia evidències fòssils més enllà del Pleistocè tardà i investigacions anteriors havien documentat aquesta estructura semblant al polze fins fa només 100 o 150 mil anys.
Els investigadors també van observar que el "polze" del panda gegant modern és significativament més curt que el de l'Ailurarctos en relació amb la mida del seu cos i que té un ganxo a l'extrem i una superfície exterior aplanada. Precisament per això, insisteixen, mentre el ganxo ajuda els pandes moderns a agafar millor el bambú, la longitud més curta que la resta dels dits i la seva superfície exterior plana li permeten aguantar i distribuir el seu pes quan caminen.