L’exploració de Mart i Joan Oró
El 1976, el bioquímic català Joan Oró (1924-2004) era membre de l’equip que va analitzar els resultats dels experiments fets, amb l’ajut d’un robot, a la superfície de Mart en la missió Viking. En un d’aquells experiments es barrejava una mostra de sol marcià amb una solució de nutrients marcats amb carboni radioactiu, entre els quals hi havia glucosa i alguns aminoàcids senzills. La barreja va produir una gran quantitat de diòxid de carboni que contenia carboni radioactiu procedent, sene cap mena de dubte, dels nutrients marcats.
Alguns científics van atribuir-ho a alguna reacció biològica; els nutrients marcats haurien estat consumits per algun tipus d’ésser viu, potser bacteris, presents al sòl marcià. Oró, que abans que es fes l’experiment ja dubtava que hi pogués haver vida en un ambient tan oxidat com la superfície de Mart, estava convençut que hi havia d’haver una altra explicació a la formació de CO². Revisant la composició de la mescla usada com a nutrient es va adonar que contenia àcid fòrmic i va recordar un dels experiments de la seva tesi doctoral relacionat amb l’oxidació de l’àcid fòrmic, que es produïa per una reacció espontània, no relacionada amb la vida.
Recentment vaig visitar l’exposició Mart. El mirall vermell, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Tot i que no anava a un museu de ciència i que sabia que la mostra partia d’una visió de Mart a la cruïlla entre les ciències i les humanitats, pensava que hi trobaria alguna referència al treball d’Oró; si més no, a l’espai que tracta de l’exploració del planeta durant la segona meitat del segle XX, amb les missions Mars, Mariner, Viking, etc. Però si en algun lloc s’ha tingut en compte, no ho vaig saber trobar. Em va semblar una oportunitat perduda per mantenir viva la memòria d’aquest català universal.
Mercè Piqueras és biòloga i traductora.
