Descobreixen l'anomalia que fa que l'Everest creixi més que els altres 8.000

BarcelonaEl sostre del planeta és cada any dos mil·límetres més alt. L'Everest, la muntanya més alta de la Terra, ha crescut entre 15 i 50 metres en els últims 89.000 anys, molt més que la resta de vuitmils que formen l'Himàlaia. Es tracta d'una anomalia geològica, ja que les altituds de les muntanyes d'una mateixa serralada haurien de ser similars, i ara investigadors del University College de Londres i de la Universitat Xinesa de Geociències la poden haver resolt. En un estudi publicat a la revista Nature Geoscience han demostrat que l'erosió de la gola de l'Arun, un riu pròxim a l'Everest, empeny cap amunt el cim de la muntanya, que ja fa 8.849 metres d'altitud, uns 250 metres per sobre del següent cim més alt, el K2.

Segons els investigadors, l'Arun ha excavat durant mil·lennis un important congost, arrossegant milers de milions de tones de terra i sediments de la base de l'Everest. Això ha fet que la pressió que rep la muntanya des de sota l'escorça terrestre, arran d'aquesta erosió constant, sigui més gran que la força de la gravetat. Es tracta d'un fenomen anomenat rebot isostàtic, que té lloc quan l'escorça perd massa i es deforma i el mantell líquid de l'interior de la Terra envia una gran pressió cap amunt. Això explicaria per què l'Everest és notablement més alt que la resta de vuitmils de l'Himàlaia.

Es tracta d'un procés gradual, d'uns dos mil·límetres per any, que els investigadors han demostrat amb instruments GPS. Així doncs, a mesura que el sistema fluvial de l'Arun es fa més profund, la pèrdua de material està provocant que la muntanya creixi més. L'elevació no es limita a l'Everest, sinó que afecta els seus veïns Lhotse i Makalu, quart i cinquè pics més alts del món, respectivament. El Makalu, a més, és més a prop del riu i la seva taxa d'elevació és lleugerament superior.

Fusió de rius

L'Arun és un dels afluents principals d'un altre riu del Nepal, el Kosi. Els científics van fer servir models numèrics per simular l'evolució de la xarxa del riu Kosi i comparar-la amb la topografia existent, és a dir, amb l'actual superfície del terreny. Aquests models suggereixen que l'Arun es va fusionar amb un altre riu ara fa 89.000 anys i va capturar la seva xarxa fluvial. El desviament de l'aigua a mesura que el riu s'adaptava a la nova trajectòria va donar lloc a la creació de la profunda gola del riu Arun. Durant la creació d'aquest congost va haver-hi una retirada sobtada de sediments que, segons els autors, hauria afavorit l'aixecament de la superfície.