Ètica científica: 4 de cada 10 investigadors enquestats reconeixen mala praxi
Un qüestionari fet a 403 científics troba que gairebé 8 de cada 10 coneixen casos de conductes poc ètiques
"No m’esperava aquests resultats", assegura a l'ARA Cristina Candal-Pedreira, investigadora de la Universitat de Santiago de Compostel·la i autora principal d’un recent estudi sobre l’ètica de la conducta científica a Espanya. Els resultats indiquen que dels 403 científics enquestats, el 78,8% coneixia almenys un cas de conductes poc ètiques i el 40,3% reconeixia haver incorregut en algun d’aquests comportaments alguna vegada.
De la majoria dels que eren conscients de males pràctiques al seu voltant, un 63%, es referien a la falsa autoria, és a dir, a incloure a la llista d’autors persones que pràcticament no havien participat en els estudis publicats. Un 36% es referien a falsificació de dades. La falsa autoria també és la mala pràctica més habitual en el 40,3% que reconeixien la seva pròpia manca d’ètica. A més, 8 persones admetien haver utilitzat els serveis dels anomenats paper mills, organitzacions que venen articles científics falsos, quan a Espanya no hi ha cap article retractat per aquest motiu.
Un estudi sorprenent i preocupant
"L’estudi sorprèn pels alts percentatges de respostes que admeten haver comès algun tipus de males pràctiques", ha valorat en declaracions a l’agència Science Media Centre Pere Puigdomènech, investigador emèrit del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) i president del Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya (CIR-CAT). "Hi ha respostes —afegeix— que em semblen sorprenents, com que un 2% hagin utilitzat articles comprats, una cosa realment extrema". "La conclusió seria que, tot i que cal confirmar els resultats d’aquest estudi, existeix un univers d’investigadors que treballa en un entorn en què les males pràctiques són consentides d’alguna manera i això és preocupant. Ja hem repetit des de fa anys que és necessari i urgent que a Espanya es faci una feina de conscienciació sobre aquestes qüestions", ha conclòs.
Segons ha declarat a la mateixa agència Eduard Aibar, catedràtic dels Estudis de la Ciència i la Tecnologia a la Universitat Oberta de Catalunya, "tot i que la mostra de l’estudi no és representativa, els resultats són molt fiables i, sens dubte, significatius". "L’estudi —afegeix— té, a més, el mèrit d’ampliar els tipus tradicionals de frau científic (falsificació, manipulació i plagi) a les noves varietats que han sorgit en les últimes dècades: falsa autoria, conflictes d’interès, publicació en revistes depredadores i utilització de paper mills". "Algunes d’aquestes noves variants de frau mostren taxes certament preocupants a Espanya perquè són clarament superiors a les d’altres països del nostre entorn", ha afirmat Aibar.
'Publish or perish'
"La intenció de l’estudi no és alarmar, però es tracta d’un comportament que no s’ha d’amagar; cal saber quines en són les causes i prevenir-lo o que, almenys, no contamini la recerca", sosté l’autora principal del treball. A parer seu una de les causes principals és la pressió per publicar que imposa el sistema d’avaluació de la tasca investigadora, coneguda en anglès com a publish or perish (publicar o morir) i que bonifica la quantitat de publicacions. "Per sort —diu—, això està canviant i ja s’està treballant en estratègies d’avaluació que valorin més la qualitat que la quantitat".
Segons Candal-Pedreira, una altra causa pot ser de tipus cultural. "En els estudis fets al sud d’Europa es veu que el plagi i la falsificació de dades són més habituals que no pas al nord del continent", assegura. I més enllà hi ha l’ego dels investigadors, que els empeny a "voler publicar el màxim per ser els millors". "Pel fet de ser investigadors —sosté—, no som més ètics que qualsevol altra persona".
L’organisme de control
Per evitar aquestes males pràctiques, l'autora defensa la creació d’un organisme estatal especialment dedicat a investigar-les, sancionar-les i prevenir-les, per exemple, amb formació a la comunitat investigadora. Pere Puigdomènech coincideix que "hi hauria d’haver sistemes d’anàlisi de males pràctiques i que es prenguessin mesures disciplinàries en els casos més greus".
En aquest sentit, ALLEA, la Federació Europea d’Acadèmies de Ciències i Humanitats, va recomanar fa anys la creació d'un organisme de control ètic a cada país. "Actualment, hi ha 14 països europeus que tenen aquest organisme, que en la majoria de casos és només consultiu; només a Dinamarca i Suècia té la potestat d’investigar i sancionar", explica Candal-Pedreira. Els Estats Units va ser el primer país que en va crear un, el 1989, però a Espanya encara no hi ha res semblant. "Hi ha el comitè ètic del CSIC, però només actua en l’àmbit d’aquest organisme de recerca".
Les males pràctiques que s’han recollit al treball, publicat a la revista Accountability in Research, inclouen el plagi, la manipulació de dades i la falsificació de resultats, la falsa afiliació, la falsa autoria, la no declaració de conflictes d’interès, la falta de consentiment informat per part dels participants en l’estudi, la publicació en revistes depredadores, la manca d’aprovació de comitès ètics, cedir a les pressions de patrocinadors amb interessos comercials o la utilització dels paper mills, entre altres.
