Esther Lederberg i el seu vellut

Biòloga i traductoraCap al 1951, Esther Lederberg (1922-2006) va arribar al laboratori on treballava, a la Universitat de Wisconsin, amb un tros de vellut comprat en una botiga de teles. Va triar el de gruix i pèl més adient per a la finalitat a què el volia destinar. També va fer proves per saber quin era el millor detergent per rentar-lo, perquè pensava fer-lo servir moltes vegades. Amb aquell vellut va construir un estri que era com els segells de goma que s’unten en un tampó de tinta per reproduir un dibuix, una signatura o el logotip d’una empresa.

Amb el segell, volia reproduir cultius de bacteris en plaques de Petri, les caixetes rodones de vidre o plàstic on es posa el medi de cultiu sobre del qual creixen els bacteris inoculats i hi van formant colònies, que es veuen a simple vista com a puntets, de vegades acolorits pels pigments dels bacteris. En alguns experiments convé disposar de cultius idèntics, amb el mateix nombre de colònies i situades de la mateixa manera per poder comparar-hi la reacció del bacteri a substàncies diferents, per exemple antibiòtics.

Alguns investigadors, entre els quals el seu marit, Joshua Lederberg, havien intentat fer còpies idèntiques de cultius utilitzant escuradents, paper assecant o raspalls metàl·lics, però el resultat no era satisfactori. En canvi, el sistema ideat per ella va demostrar aviat la seva eficàcia. Es coneix com a “mètode de sembrat per rèplica” i va permetre als Lederberg descobrir l’aparició espontània de mutacions en els bacteris, que van descriure en un article científic el 1952.

Aquesta és només una de les fites per les quals Esther Lederberg ha passat a la història de la ciència. Quan va morir, una necrològica al diari The Guardian destacava que “el treball d’Esther Lederberg va ser pioner en el camp de la genètica, però va ser el seu marit qui va rebre un premi Nobel”.