Tots els éssers humans somiem, malgrat que la raó no és gens clara. En diversos moments de la nit, de manera involuntària, el cervell genera una sèrie d’històries, imatges i sensacions que sovint ni tan sols recordem quan ens despertem. Els somnis apareixen sobretot en el que es diu la fase REM (sigles angleses de moviments oculars ràpids ), durant la qual l’activitat d’algunes neurones s’assembla molt a la que tenen durant la vigília i els ulls es mouen espontàniament. Aquests períodes REM solen durar entre un quart i mitja hora, i tenen lloc unes quatre o cinc vegades cada nit, fins a ocupar més o menys el 25% del temps que passem dormint. S’han observat també en animals, sobretot en la gran majoria de mamífers, per la qual cosa podem assumir que somniar no és un fet específic dels humans.
Somiar amb lucidesa
Hi ha un tipus especial de somnis, durant els quals les persones són conscients que estan somiant i que, malgrat que les experiències que tenen els semblen reals, no estan succeint de veritat. En aquests casos, a vegades poden fins a cert punt controlar les històries i els personatges dels somnis, cosa que no és factible normalment. Això s’anomena somni lúcid i és un concepte conegut des de fa molt temps, ja que apareix tant en pràctiques hindús i budistes com en textos d’Aristòtil. Els somnis lúcids són poc freqüents, però es creu que possiblement la meitat de la població en tindrà almenys un al llarg de la seva vida. També es diu que amb un entrenament específic es podria augmentar aquesta freqüència, tot i que la fórmula per fer-ho no està encara ben definida. Tampoc es coneixen els motius pels quals algunes persones experimenten somnis lúcids i altres no. Hi ha teories que proposen que són una barreja entre son i vigília, però és difícil d’estudiar perquè, al cap i a la fi, l’única garantia de la lucidesa del somni és la descripció subjectiva que en fa la persona.
Entrar dins dels somnis
En un article publicat recentment a la revista Current Biology, un consorci de científics d’Alemanya, França, Holanda i els Estats Units han demostrat per primera vegada que es pot interaccionar amb les persones que estan tenint aquests somnis lúcids sense que deixin de tenir-los, fins al punt d’aconseguir que responguin preguntes i resolguin problemes senzills.
Els investigadors van reclutar 36 voluntaris, alguns dels quals tenien normalment somnis lúcids i altres que no n’havien tingut mai cap. Llavors els van entrenar perquè reconeguessin que estaven somiant, per exemple fixant-se en un so o un gest, d’una manera similar al que feien els personatges de la pel·lícula Inception (2010). Els voluntaris es posaven a dormir a diferents hores del dia i havien de fer un senyal quan creguessin que ja estaven somniant, com moure els ulls un nombre de vegades en una direcció. Mentrestant, se’ls mesurava l’activitat neuronal per determinar si entraven en fase REM. Amb aquest protocol, van aconseguir que, amb 57 sessions, sis individus tinguessin quinze somnis lúcids.
Quan això passava, els investigadors intentaven parlar amb els voluntaris, normalment formulant-los preguntes simples o operacions matemàtiques senzilles; per exemple, sumes o restes. Les respostes es comunicaven a través de moviments facials, com somriure o moure els ulls seguint el codi morse. De les 158 preguntes que els van fer, 18,6% de les vegades els somniadors les van contestar correctament. Cal tenir present que el 3,2% de respostes van ser incorrectes, el 17,7% no van ser del tot clares i en la resta de casos, un 60,8%, simplement no n’hi va haver cap. La conclusió és que és possible una certa comunicació amb les persones quan estan en un somni lúcid.
Quan es despertava els voluntaris després de les proves, alguns recordaven les preguntes com a part d’un somni. Per exemple, un va dir que havia posat la ràdio i allà havia sentit uns problemes de matemàtiques. Altres vegades, la comunicació interrompia la narrativa dels somni, com si fos una veu en off que no hi tenia res a veure. Això suggereix que el cervell en aquest estat pot no tan sols processar les dades que li arriben de l’exterior, sinó també retenir-les en la memòria.
Una possibilitat de teràpia
Naturalment, aquest estudi té limitacions importants. La mostra és molt petita, i la quantitat de vegades que realment es va establir un flux d’informació amb el somniador és relativament baixa. Això demostra que, encara que sigui factible, és força difícil aconseguir-ho. Malgrat tot, obre la possibilitat a manipular els somnis en certes condicions. Això podria tenir utilitat, per exemple per tractar les persones que tenen malsons crònics o pateixen d’estrès posttraumàtic. La clau seria aconseguir primer augmentar la freqüència de somnis lúcids, la qual cosa és complicada i limita molt quines persones podrien participar en aquestes teràpies.
Si mai s’arribés a perfeccionar la tècnica, també es podria mirar de fer realitat la idea d’aprendre coses mentre es dorm, ja que es creu que en fase REM la ment entra en un estat especialment receptiu a les associacions i la creativitat. De moment, però, la idea d’intervenir en els somnis i canviar-los encara queda lluny.
Salvador Macip és investigador de la Universitat de Leicester i de la UOC
