Un espectacle de llum inèdit als camps gironins
Detecten a Catalunya per primer cop una espècie de lluerna capaç de fer llum mentre vola
Aquest estiu una llum inusualment intensa va captar l’atenció de veïns a l’entorn de municipis de la zona del Gironès i el Baix Empordà. L’explicació del misteri eren les cuques de llum, però l’impacte dels observadors venia del fet que no es comportaven de la manera habitual. A diferència del que acostumen a fer aquests lampírids, la llum que es detectava no era estàtica ni era a terra o als arbustos, sinó que es movia a gran velocitat com un espurneig en l’aire. El fenomen va alertar els científics i ha permès, finalment, certificar l’existència a Catalunya de colònies d’una espècie de cuques de llum que no s’havia detectat mai fins ara. A diferència de la cuca de llum autòctona, habitual a la major part d’Europa, els nous exemplars volen, i tant mascles com femelles emeten llum mentre es desplacen.
Tot apunta que és una cuca de llum exòtica nova o poc documentada del gènere Photinus i que és pròpia de l’Amèrica Central, segons han determinat científics tant del Museu de Ciències Naturals de Barcelona com de la plataforma ciutadana Gusanos de Luz, que van rebre l’avís de veïns de municipis com Celrà, Flaçà o Sant Joan de Mollet, on n’havien detectat. Es tracta d'una espècie que té àmplia distribució al continent americà, amb especial concentració a Mèxic.
Gràcies al relat dels observadors, es calcula que els primers exemplars vistos a Catalunya es remunten a fa dos anys, tot i que l’eclosió ha sigut aquest estiu. “Hem pogut determinar que es tracta d’una espècie exòtica que emet una llum molt més espectacular”, explica el responsable d’invertebrats del servei de Fauna i Flora de la Generalitat, Josep Olmo, que també participa en les tasques d’identificació. Sosté que qualsevol espècie invasora, fora de l’hàbitat d’origen, té una reproducció molt intensa i ràpida, i això explicaria el boom que s’ha observat recentment i que ha fet sortir aquests animals de l’anonimat. Tot apunta que, malgrat estar fins ara molt localitzada en una àrea concreta de Catalunya, l’expansió continuarà.
“No sabem com han vingut fins aquí, però aquest any s’han donat sens dubte les condicions idònies per a un augment de la població”, expliquen des de la plataforma Gusanos de Luz, que va ser qui va alertar els tècnics de la Generalitat a partir dels avisos que els arribaven d’observadors. Els que han captat els nous lampírids expliquen que és “un espectacle fascinant”.
Incògnita sobre les conseqüències
L’arribada d’aquesta espècie a Catalunya -i, per tant, al continent europeu, on no se’n tenia constància- obre també els interrogants de quin efecte tindrà sobre la població de cuques de llum autòctones. La incògnita no es resoldrà fins a la primavera, perquè aquests animals desapareixen a la tardor i a l’hivern, subratlla Olmo, tot i que també en aquest punt hi ha una diferència entre les lluernes autòctones i les nouvingudes, que han demostrat un període de vol més llarg i encara se’n veien fins fa pocs dies. A partir de la primavera que ve, els científics hauran d’aprofundir en detalls com ara de què s’alimenten aquestes cuques de llum i si comparteixen la mateixa dieta -cargols, sobretot- que les autòctones.
La recerca tant de Gusanos de Luz com dels experts del Museu de Ciències Naturals de Barcelona llança dues hipòtesis sobre l’arribada de l’espècie. Una és que arribés a través de la importació de plantes ornamentals; l’altra, que procedís de la cria d’espècies que es fa d’aquest gènere en laboratoris biotecnològics per obtenir un enzim que s’utilitza, per exemple, per al desenvolupament de marcadors genètics, entre altres coses.
Però l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANGX) ha alertat que l’aparició d’aquesta cuca de llum pot provenir de la llavor de blat de moro de sembra, perquè només s’ha detectat en alguns camps d’aquest conreu.
En declaracions a l’ACN han reclamat a la Generalitat que s’estudiï la font d’entrada, es detecti què ha fallat i s’eviti que es repeteixi amb altres espècies invasores pel risc que pot comportar. En casos precedents i un cop introduïdes, recorden, es va fer impossible aturar-ne la propagació.
