Així serà la missió Hypatia I de nou científiques catalanes al Mart simulat dels EUA
L'equip viatja a l'estació del desert d’Utah per fer recerca aeroespacial i trencar la invisibilització de la dona astronauta
BarcelonaCap dona ha trepitjat mai la Lluna, les dones només representen l'11% dels astronautes i únicament signen el 20% de la investigació aeroespacial. Són tres exemples que evidencien que l'espai exterior és encara un àmbit excessivament masculinitzat. Per això, el fet que un equip d'astronautes format íntegrament per dones, l'Hypatia I, viatgi a l’estació analògica de Mart (Mars Desert Research Station, en anglès), és una fita excepcional. Mariona Badenas, Carla Conejo, Ariadna Farrés, Laia Ribas, Núria Jar, Neus Sabaté, Cesca Cufí-Prat, Anna Bach i Helena Arias. Aquests són els nou noms de la tripulació femenina i exclusivament catalana que durant dues setmanes, del 16 al 29 d'abril, viuran i treballaran al desert de Utah, en un espai hostil que simula les extremes condicions del planeta Mart, confinades en un espai molt reduït i privades de petits luxes quotidians. Res de dutxes cada dia ni de beure aigua quan els vingui de gust.
Les nou científiques, seleccionades per fer l'estada al Mart simulat dels EUA, tenen edats entre 20 i 50 anys i una formació acadèmica brillant. La seva missió és doble: fer recerca aeroespacial i convertir-se en referents contemporànies, de carn i ossos, perquè nenes i joves segueixen les seves vocacions científiques. "Volem demostrar que el somni d'anar a l’espai no té gènere", afirma l'astrofísica i líder de l'equip, Mariona Badenas. Per això, la data que ha triat la tripulació per presentar la seva missió, a més de molt ajustada –demà ja han de viatjar als Estats Units–, és significativa: avui fa exactament 62 anys que Iuri Gagarin va aconseguir viatjar a l'espai. Des d'aleshores, el somni d'enlairar-se més enllà de la Terra i descobrir què hi ha fora del Planeta Blau (i saber si estem sols a l'Univers) s'ha anat fent realitat.
Però d'aquest trencaclosques les dones sempre n'han quedat excloses. "I això no només és un problema greu i injust, sinó contraproduent: la falta de diversitat i perspectives ens impedeix avançar en la ciència", ha denunciat Badenas. "Aquesta missió permet canviar la narrativa i que siguin les dones qui facin i expliquin la ciència", ha afegit Núria Jar, periodista científica i membre de la tripulació, que s'encarregarà de la documentació de la missió i la seva divulgació. De fet, les participants provenen de disciplines molt diverses: des de l'enginyeria a l'astrofísica i la biologia, passant pel periodisme i l'art.
¿És possible generar energia a base d'orina de les tripulants i els compostos de ferro que abunden a Mart? Els sistemes humans, com les plaques solars, pesen massa per portar-los a l'espai, i l'aigua escasseja tant que no es pot fer servir indiscriminadament. I, si l'única manera de comunicar-se amb l'espai exterior és a partir de les fotografies que envien els satèl·lits, quin sistema de GPS al voltant de Mart facilitaria una comunicació continuada amb la Terra? Alguns organismes unicel·lulars, com el Physarum polycephalum, que sap adaptar-se als canvis del medi terrestre, ¿també s'hi sabrien adaptar, si els hi introduíssim, en un entorn marcià? Aquests són tres de la vintena de projectes que l'Hypatia I té previst fer al Mart simulat dels EUA, una estació irreproduïble en un laboratori, on hauran de portar escafandres com si l'atmosfera fos irrespirable.
"Hem hagut de planificar fins a l'últim detall. No podrem tenir res que no hàgim portat amb nosaltres, que és molt poc, i no tindrem cap proveïdor que ens faciliti res. La comunicació amb la Terra serà molt limitada: només es farà per sols marcians –cada 24 hores i 39 minuts–, i tot plegat és una manera d'obligar-nos a pensar diferent", ha explicat Carla Conejo, biòloga. Evidentment, pensaran i viuran com astronautes. I això implica, per exemple, que el menjar serà deshidratat i limitat. Només tindran un bidó d'aigua que caldrà dividir entre les nou tripulants per a consum propi, cultiu i higiene. I sempre per aquest ordre.
Una missió "espacial i especial"
El d'Hipàcia d’Alexandria és un dels pocs noms de dones científiques que no van poder ser invisibilitzats i que ha transcendit fins als nostres dies. Per a moltes dones, aquesta astrònoma, matemàtica i filòsofa avançada al seu temps és un referent. No és casualitat, doncs, que el seu nom bategi aquest primer equip català format exclusivament per dones. Aquest dimecres, totes nou integrants de l'Hypacia I (tres d'elles per videotrucada des dels Estats Units i França) han presentat el projecte més "especial i espacial" de la seva vida a la Llotja de Mar de Barcelona.
Les nou científiques comencen demà el seu viatge al desert de Utah, un lloc remot amb una orografia i geologia molt similars a les de Mart, on viuran en una estació on se simulen tant els materials com les oscil·lacions de temperatura i la baixa humitat innata del Planeta Vermell. "És espacial, perquè viurem uns dies frenètics simulant com seria viure i treballar a Mart. I especial, perquè fa dos anys que ens preparem per a aquesta aventura, que esperem que sigui la primera de moltes", ha dit Badenas, que ja havia fet una estada a l'estació de Utah l'any 2019. Aleshores es va prometre que hi tornaria, en aquest cas acompanyada de més dones catalanes sensibilitzades amb la divulgació i, sobretot, amb ganes de reivindicar la figura de la dona científica.
La missió compta amb un pressupost de 50.000 euros, aportats per la Generalitat, la Fundació Catalunya La Pedrera i la Fundació Banc Sabadell. La idea de les seves impulsores és que aquesta missió a l'estació anàloga de Mart tingui continuïtat amb noves tripulacions cada dos anys, de manera que Hypatia II viatgi al "planeta vermell" el 2025.