Endevineu quin sexe té un comportament més imprevisible (si més no entre els ratolins)
Un nou estudi mostra que els ratolins mascles són més erràtics que les femelles i posa en qüestió els estereotips que les excloïen de la recerca pels canvis hormonals
Els ratolins mascles han sigut durant dècades la norma en els experiments científics que proven nous fàrmacs o analitzen les connexions del cervell. Per què? Es creia que les femelles, que tenen un cicle de quatre a cinc dies d’hormones ovàriques fluctuants, eren massa complicades. Explicar els canvis hormonals es considerava massa enrevessat i massa car.
Però vet aquí que el cicle estral té poc a veure amb el comportament dels ratolins femelles, segons un nou estudi que, mitjançant un software d’aprenentatge automàtic, ha fet el seguiment segon a segon del comportament d’uns animals que exploraven un espai obert. I el cas és que els ratolins mascles van mostrar un comportament més erràtic que les femelles.
L’estudi, publicat recentment a la revista Current Biology, qüestiona els estereotips seculars que han mantingut les femelles apartades de la recerca de laboratori i que, fins als anys 90, prohibien la participació de les dones en assajos clínics.
Com diu Rebecca Shansky, neurocientífica del comportament de la Northeastern University de Boston i coautora de l'estudi, aquesta nova investigació “està tirant per terra tots els estereotips sobre les diferències entre els sexes i la influència de les hormones”.
Un cost massa alt
El cost d’excloure les femelles –humanes o animals– de la recerca científica és alt. Les dones tenen gairebé el doble de probabilitats que els homes de patir els efectes secundaris greus dels fàrmacs, la majoria dels quals s’administren amb dosificacions basades en uns primers assajos fets amb homes. I també és possible que les dones no treguin els mateixos beneficis dels fàrmacs.
Les dones “capaces de quedar-se embarassades”, en paraules del govern federal dels Estats Units, van estar majoritàriament excloses dels assajos clínics dels fàrmacs fins al 1993. En les dècades posteriors, les dones han representat prop de la meitat dels participants en la recerca clínica, tot i que encara estan poc representades en els estudis de determinats fàrmacs, com els que s’apliquen al tractament de malalties cardiovasculars i trastorns psiquiàtrics.
No obstant, encara subsistia una gran bretxa de gènere en la recerca científica bàsica amb animals de laboratori, en la qual s’efectuen estudis que preparen el terreny per als grans avenços mèdics. En neurociència, segons una ressenya publicada el 2010, els estudis de laboratori amb animals mascles quintuplicaven els fets amb femelles.
Segons Janine Clayton, directora de l’Oficina de Recerca sobre la Salut de la Dona de l’NIH: “Aquesta desconnexió entre el que hi havia al laboratori i el que hi havia a la clínica era preocupant. Es feien molts estudis només amb ratolins mascles, i sense cap justificació científica”.
Intel·ligència artificial i comportament
Tot i que estudis anteriors ja havien qüestionat la idea que les femelles dels ratolins fossin més erràtiques que els mascles, les proves conductuals de vegades eren rudimentàries i donaven uns resultats contradictoris.
El nou estudi, però, ha utilitzat una innovadora eina anomenada seqüenciació del moviment, desenvolupada el 2015. Unes càmeres força sofisticades van mapar els moviments dels animals en tres dimensions i van enregistrar 30 fotogrames per segon. Tot seguit la intel·ligència artificial va identificar els comportaments repetits breus –normalment de 300 mil·lisegons–, com ara córrer i netejar-se la cara.
Les càmeres van filmar 16 ratolins mascles i 16 femelles mentre exploraven un espai obert –una galleda gran– 20 minuts al dia durant dues setmanes. Els investigadors van descobrir que el cicle estral de les femelles influïa molt poc en el seu comportament.
Com diu Sandeep Robert Datta, neurobiòleg de la Harvard Medical School i coautor de l’estudi, el laboratori del qual ha desenvolupat l’eina de la seqüenciació del moviment: “Has de forçar molt les dades per veure els efectes del cicle hormonal femení. Des d’una perspectiva pràctica, són insignificants”.
En canvi, els ratolins mascles van mostrar un comportament més imprevisible que les femelles. Les hormones dels mascles també fluctuen i solen canviar al llarg del dia. I els ratolins mascles que s’allotgen junts estableixen una jerarquia de dominació, en què els mascles alfa segreguen 10 vegades més testosterona que els submisos.
“O sigui que —com diu Datta—, en realitat, durant cent anys potser ho hem entès exactament al revés; la variació de les hormones masculines és la que està afectant els comportaments més que no pas les hormones femenines. És una hipòtesi, però la posarem a prova”.
Aquest nou informe és l’últim d’una sèrie d’estudis que porten els científics a qüestionar antics supòsits sobre les repercussions de les hormones en les femelles dels animals de laboratori.
“El fet que no hagin trobat efectes del cicle estral, i que altres investigadors tampoc no n’hagin vist cap, és molt tranquil·litzador”, afirma Aditi Bhargava, que estudia les diferències entre sexes i la biologia de l’estrès a la Universitat de Califòrnia, a San Francisco.
De tota manera, com ella mateixa assenyala, tot i que ha augmentat la proporció d’estudis que inclouen animals mascles i femelles, ha baixat el nombre d’investigacions que analitzen les dades per sexe, excepte en farmacologia.
Con diu Janine Clayton, de l’NIH: “Hi hem de treballar més. El que més convé als interessos de la ciutadania és que es publiquin uns resultats desglossats per sexe”.