Montse Núñez: “Es fan recomanacions dietètiques que no estan alineades amb les condicions del planeta”

Montse Núñez (1981, Barcelona), investigadora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), investiga com avaluar la petjada ecològica dels sistemes de producció d’aliments per tal de trobar solucions per reduir-la. Presideix el congrés internacional LCA Food (Life Cycle Assessment of Food, que en català es tradueix com a "Anàlisi del cicle de vida dels aliments"), un fòrum mundial on es parla de la sostenibilitat dels sistemes alimentaris a partir de la ciència. Aquest any se celebra per primer cop a Espanya, a Barcelona. Arrenca el 8 de setembre i fins al 12 prop de mig miler d’investigadors d’arreu del món discutiran com transitar cap a un món més verd.

Què és l’anàlisi del cicle de vida (ACV) dels aliments?

— És un indicador científic per mesurar l’impacte ambiental dels aliments. No tan sols inclou la petjada de carboni, sinó també la part social, com ara les condicions de les persones que treballen en un determinat conreu, com ara el cacau o el cafè. A la conferència, però, ens centrem sobretot en la part ambiental, en l’impacte d’un producte des de la granja o el camp fins que arriba al consumidor. Quantifiquem recursos com els fertilitzants o els pesticides emprats, l’ús d’aigua, l’embalatge, i el processament, si en té, entre molts altres. Anem sumant tots els impactes i al final ens dona una xifra, que és la petjada ambiental del producte.

Per a què serveix conèixer-la?

— Per als mateixos productors, per als consumidors i per fer polítiques públiques. Per als productors, per conèixer els seus processos productius i reduir costos, perquè sovint la despesa va lligada a l’impacte ambiental: un mal ús d’aigua fa pujar la factura i té un impacte ambiental elevat. Per fer polítiques públiques que marquin el camí cap a un món més verd i sostenible. I per als consumidors, l’ACV és una informació molt valuosa per prendre decisions informades, perquè cada cop com a societat ens preocupa més i està a les nostres mans reduir la petjada ambiental del que mengen.

Però aquesta informació no ens arriba, als consumidors.

— I molt sovint hi ha molt ecoblanqueig, empreses que simplement canvien el tap dels seus productes i ja es venen com a sostenibles. Calen mètodes basats en la ciència, harmonitzats, amb controls de tercers per saber que realment allò que afirmen és cert. I per a això és essencial l’ACV, que és un mètode científic. Ara a Europa treballem en una directiva per aturar l’ús indiscriminat de segells i canviar-los per un de fiable i estàndard que estigui present en tots els aliments i informi sobre la qualificació ambiental de cada un. Aquest segell ens permetrà, per exemple, comparar llets de diferents marques i veure quina és més sostenible, i també comparar amb altres opcions amb els mateixos objectius nutritius, com ara begudes vegetals.

Sovint "sostenibilitat" s’associa només a l’embalatge.

— I, tanmateix, els embalatges són només una petitíssima part i molts són pur greenwashing de les empreses per vendre més. Molts dels impactes ambientals passen en la baula de granja, quan es produeix l’aliment. Les decisions cal prendre-les des d’un punt de vista sistèmic. Tant se val que l’envàs d’un tros de carn de vedella sigui de plàstic reciclat si la vaca ha crescut a l'Argentina, l’han sacrificat a França i després la carn s’ha envasat a Alemanya amb plàstic fabricat als Emirats Àrabs.

En quin punt es troba Catalunya respecte a la transició cap a un sistema alimentari més verd?

— En el mateix que la resta d’Espanya i la majoria de països d’Europa. L’excepció són els països del nord, que ens porten davantera; allà hi ha més consciència ambiental i molta més població vegetariana o vegana, que són dietes que tenen menys impacte que les omnívores. Perquè el que més impacte té és el consum de productes animals: carn, però també làctics o ous. I peix, esclar.

Les recomanacions alimentàries assenyalen que caldria consumir peix almenys tres cops per setmana.

— Però és que no hi ha oceà que aguanti això! Es continuen fent recomanacions dietètiques que no estan alineades amb les actuals condicions del planeta. Els nostres mars estan molt afectats a nivells de poblacions, de biodiversitat, els estem buidant! Ens hem de nodrir bé, però tenint en compte que venen altres generacions al darrere i que no podem esgotar els oceans. És per això que el lema de la conferència enguany és “Sistemes alimentaris sans per a un planeta sa”. I el mateix en el cas de la carn, perquè a Catalunya tenim un problema: som els principals productors de porcs d’Europa. En tenim 8 milions.

Com és?

— Perquè tenim menys controls, som més laxos, malgrat estar sempre dintre de la legalitat. Tenim macrogranges amb un impacte ambiental brutal. Només cal mirar la zona de Vic i voltants, com estan d'afectats els rius, els aqüífers de la zona, la capacitat de càrrega de l’ecosistema està més que sobrepassada. És un ecosistema esgotat per complet.

Quina és la solució?

— No n’hi ha una d'única que puguem implementar tots. S’han d’anar fent moltes millores, canvis, per caminar cap a la sostenibilitat. Està clar que no tothom pot anar a comprar al productor local del costat de casa perquè o no en té a prop o pels preus –tot i que en realitat són més justos–, però hem de garantir que qui opti pel súper pugui refiar-se que els aliments que hi compra s’han produït de la manera més sostenible possible. Això és el que es discuteix a l’LCA Food, com trobar el millor encaix. Al final es tracta de decidir quina és la Catalunya que volem. ¿Desitgem tenir vuit milions de porcs, realment? Si decidim que no, hem d’oferir alternatives a les persones que fins ara s’hi dediquen, i aquí és on entren les polítiques públiques, que són les que marquen el camí cap a una societat i un sistema alimentari més sostenibles i verds.

Com a consumidors, què hi podem fer?

— Reduir el malbaratament: no cal omplir el rebost, perquè acabem llençant un munt de menjar que se’ns fa malbé. Reduir proteïna animal, sobretot si no estàs en una fase de la vida en què potser sí que en necessites molta, com durant l’embaràs. Moure’s de forma sostenible: quin sentit té anar a pagès a comprar eco amb el cotxe? I, per últim, preocupar-se per l’origen de tot el que mengem i prendre decisions conscients.