Una plaga està matant els eriçons de mar a tot el món

BarcelonaUna de les activitats que resulten més plaents a l’estiu és refrescar-se amb un bon bany al mar. No tan sols té efectes psicològics positius, sinó que també activa la musculatura, especialment quan nedem, i les sals dissoltes a l'aigua poden ser beneficioses per a la pell i el sistema respiratori. Tanmateix, a la Mediterrània cal estar alerta no tan sols als efectes dels rajos solars, l’estat del mar i de com és la nostra condició física per evitar accidents, sinó també de la presència de meduses, que poden ser urticants, i de no punxar-se amb els eriçons de mar, especialment en zones rocalloses.

Aquests darrers són uns animals ben peculiars. Es mouen molt lentament gràcies a un sistema vascular únic que transporta aigua a través d'una sèrie de canals que alimenten petites projeccions tubulars, els peus ambulacrals, que cobreixen la superfície de l'eriçó de mar. Això fa que es puguin estendre i contraure gràcies a la pressió hidràulica generada per aquest sistema vascular aquós. Tanmateix, possiblement la seva característica més coneguda és que tenen el dors cobert d’espines molt punxegudes. Hi ha espècies que hi tenen glàndules verinoses, fins i tot. I, a més, sobre la superfície acostuma a haver-hi bacteris que també contribueixen que les ferides que ens hi puguem fer s’inflamin i s’infectin.

Tot i aquesta aparent perillositat, els eriçons de mar són uns elements clau en els ecosistemes marins. Són animals herbívors que s’alimenten principalment d’algues. La seva voracitat permet controlar el creixement d'aquestes plantes marines, cosa que evita que acabin cobrint tot el substrat rocós marí, la qual cosa eliminaria moltes de les espècies animals que hi viuen. Aquest fet és especialment important als esculls coral·lins: quan les algues en cobreixen completament un, que són els ecosistemes més rics i diversos de tota la Terra, aquest mor.

L'abril del 2023, el zoòleg Omri Bronstein, de la Universitat de Tel-Aviv, i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca israelians, jordans, alemanys, de Djibouti i de les illes Reunió, van començar a estudiar els eriçons que viuen al voltant d’Àqaba, a Jordània, en observar que estaven morint en massa. Segons han publicat a Current Biology, han identificat un protozou que afecta diverses espècies d’eriçó. Han vist que s’està estenent ràpidament per tots els mars i oceans del món com una plaga, i que pot afectar els ecosistemes marins de forma greu, especialment –però no únicament– els esculls coral·lins.

Quan van començar a fer el seguiment de la plaga a Àqaba, a començaments del 2023, van veure que a finals de l'any anterior ja estava causant estralls entre els eriçons del Carib. De fet, el juliol del 2022 ja s’havien enregistrat els primers casos a la costa grega, a la Mediterrània. Amb molt poc temps l’agent causant de la plaga, que llavors aquests investigadors encara desconeixien, havia viatjat milers de quilòmetres. L’abril del 2023 va començar a afectar els eriçons que hi ha a les costes de la península del Sinaí, i el juliol d’aquell mateix any es van detectar als eriçons a l'illa de la Reunió, a l’oceà Índic. La seva ràpida progressió fa témer que puguin acabar afectant els eriçons que viuen als esculls coral·lins de la Gran Barrera Australiana, crucial per a la biodiversitat marina global, on viuen més de 1.500 espècies de peixos, 411 tipus de coralls i diverses espècies de tortugues marines, moltes de les quals estan en perill d'extinció. A més, actua com a barrera natural que protegeix les costes australianes dels efectes de les tempestes, a banda de ser un motor econòmic important per a la pesca sostenible i el turisme.

Per identificar l’agent causant de la plaga, i veient la ràpida expansió que està tenint, es van centrar primer en els virus i els bacteris, però tots els resultats van ser negatius. Llavors van veure que tots els eriçons afectats presentaven quantitats molt elevades d’un protozou anomenat scuticolociliat, un organisme unicel·lular que es desplaça fent servir cilis. Són unes estructures en forma de pèl que es troben a la seva superfície i que actuen com a mitjà de moviment i de captació de les partícules amb què s’alimenten. Quan un eriçó se n’infecta perd la mobilitat dels seus peus ambulacrals i es converteix en una presa fàcil per als peixos que se n’alimenten.

Mai fins ara s’havien trobat aquests protozous en eriçons, però se sabia que podien causar malalties en alguns peixos. Això obre la porta a la possibilitat que sigui una malaltia zoonòtica, és a dir, que es pot transmetre entre espècies diferents d’animals. A la Mediterrània, ara per ara està afectant sobretot eriçons de l’espècie Diadema setosum, que és una espècie invasora que desplaça les autòctones. Però existeix el risc evident que també acabi afectant algunes de les aproximadament vint espècies autòctones, la qual cosa malmetria encara més l’ecosistema mediterrani. En qualsevol cas, encara queda l’interrogant de com un protozou ciliat es pot estar escampant tan ràpidament per tots els mars i oceans, i fins a quin punt acabarà perjudicant els ecosistemes marins a escala local i, també, global.