Dretans o esquerrans, quin és l’origen?

Investigadora i professora de psicologia a la Universitat de Westminster, a Londres, al Regne UnitEls ambidextres constitueixen entre un 3% i un 4% de la població. Però aquest percentatge augmenta fins a entre un 17% i un 47% entre les criatures amb trastorns de l’espectre autista (TEA). Els científics ho estan estudiant a fons.

A mesura que creixen, els nens tendeixen a fer servir més una mà que l’altra per a certes tasques, en particular per escriure o dibuixar. Se sol categoritzar les criatures en dretanes, esquerranes o ambidextres i la preferència per una mà tendeix a quedar fixada aproximadament en el mateix moment que adquireixen el llenguatge (quan tenen uns quatre anys). Aquesta característica queda inalterada al llarg de la vida.

Avui dia sabem que la preferència d’una criatura per una mà aporta informació sobre l’organització i el funcionament del seu cervell. Els hemisferis esquerre i dret del cervell controlen l’activitat motriu dels costats contraris del cos. Ara bé, les meitats dreta i esquerra del cervell no són iguals pel que fa al control de diversos tipus de comportaments, cosa que es tradueix en la preferència per una mà enfront de l’altra per dur a terme certes tasques. El predomini d’un hemisferi sobre l’altre a l’hora de regir alguns comportaments s’anomena lateralització cerebral.

Els científics creuen que hi ha raons evolutives clares que expliquen el desenvolupament de la lateralització, i que tenen una base neurològica. En primer lloc, el fet que un hemisferi controli un procés fa que sigui menys probable que els dos hemisferis competeixin per dirigir una resposta. També possibilita que processos diferents, com el llenguatge i l’atenció, operin en paral·lel als dos hemisferis.

Per a una àmplia majoria de la població, l’hemisferi esquerre del cervell és el predominant en la parla. La mateixa regió de l’hemisferi esquerre que controla la parla regeix igualment les accions manuals. [Per un creuament dels nervis, en general cada cantó del cervell controla la part del cos oposada.] Per tant, la majoria de la població (aproximadament un 90%) quan fa servir eines, com ara bolígrafs, i quan gesticula, és dretana.

El paper de l’evolució

Els psicòlegs evolutius especulen que l’ús d’eines i la gesticulació manual van tenir un paper important en l’evolució de la parla en els humans. Una teoria proposa que, atès que la vista és el nostre sentit predominant, en un primer moment la comunicació humana va sorgir en forma de gestos amb les mans. En convertir-nos en usuaris d’eines sofisticades, va passar a ser més eficient tenir les mans lliures per fer servir eines i traslladar la comunicació a la parla. Per tant, és possible que les seqüències estructurades d’accions manuals necessàries per fabricar i utilitzar eines preparessin el cervell per a la sintaxi del llenguatge.

Per poder adquirir habilitats complexes com ara l’ús del llenguatge, els nens han d’haver desenvolupat abans capacitats sensorials i motrius bàsiques. Els psicòlegs del desenvolupament sostenen que les capacitats de motricitat fina, com manipular objectes i gesticular, preparen el terreny per a l’adquisició de sistemes necessaris per al posterior desenvolupament del llenguatge.

L’esquerra, la dreta o totes dues?

Els científics de les primeries i mitjans del segle XX consideraven el fet de ser esquerrà una anomalia del desenvolupament que s’associava amb un seguit de disfuncions: des de deficiències en el llenguatge fins a trastorns de la salut mental. De fet, molts nens esquerrans d’aquella època eren obligats a escriure amb la dreta per “reeducar-los”. Actualment, es considera que la preferència per una mà no és binària (l’esquerra o la dreta), sinó més aviat una gradació que va des dels esquerrans tancats fins als dretans tancats.

Quan les criatures comencen a desenvolupar la motricitat, poden servir-se indiferentment de la mà dreta o de l’esquerra per dur a terme accions senzilles com ara agafar objectes. Això es deu al fet que totes dues mans són capaces d’acomplir la tasca amb facilitat. Ara bé, per a la majoria de la població les tasques més complexes requereixen les propietats de processament especialitzat de l’hemisferi esquerre del cervell. A tall d’exemple, la majoria de criatures trien la mà dreta per escriure.

L’habilitat es desenvolupa amb el pas del temps i es consolida com a tasca de la mà dreta a mesura que els nens progressen i passen de subjectar el llapis amb el puny per fer els primers guixots a la delicada subjecció en forma de trípode necessària per a la motricitat fina. L’observació de la preferència d’una criatura per una mà o l’altra pel que fa a activitats de motricitat fina, com ara escriure, ens pot indicar el grau de desenvolupament de la capacitat de processament especialitzat dels dos hemisferis.

Estudis recents assenyalen que els nens que són esquerrans o dretans tancats presenten igualment una bona lateralització cerebral i una producció lingüística típica. Per contra, el fet de ser ambidextre (no tenir una mà dominant) s’ha relacionat amb un desenvolupament atípic de les capacitats motrius i lingüístiques.

Amb les dues mans

Els ambidextres constitueixen entre un 3% i un 4% de la població. Aquest percentatge augmenta fins a entre un 17% i un 47% en criatures amb trastorns de l’espectre autista (TEA). Així mateix, els nens amb TEA ja presenten anomalies motrius als set mesos d’edat, cosa que apunta que és probable que els TEA siguin presents i observables a les primeres etapes dels desenvolupament de l’infant i tinguin repercussions en el desenvolupament de les funcions cognitives superiors com el llenguatge. En nous estudis en què estic treballant s’investiga si la inclinació dels nadons a utilitzar una mà o l’altra, o totes dues, pot ser un marcador del risc de desenvolupar trastorns del llenguatge. Actualment, els TEA se solen diagnosticar relativament tard, quan els nens es mostren incapaços de produir i entendre el llenguatge bàsic. El diagnòstic tardà pot limitar els beneficis d’una intervenció.