Dormir bé per tenir una bona salut cardiovascular
Un estudi amb ratolins indica que la falta de son afavoreix l’acumulació de colesterol i substàncies semblants als vasos sanguinis
Tots els animals prou complexos necessitem dormir. Ho aprenem ben aviat: vulguem o no, hem de passar unes quantes hores al dia amb els ulls tancats per poder tenir prou energia per afrontar la resta de les nostres activitats. Amb el temps, però, hem anat descobrint que dormir no serveix tan sols per descansar el cos i la ment, sinó que hi ha moltes funcions fisiològiques que també en depenen. Recentment se n’ha afegit a la llista una d’inesperada: la falta de son implica danys als vasos sanguinis, la qual cosa podria ser la causa d’algunes malalties del cor.
Quan dormim, l’activitat corporal es manté al mínim, els músculs es relaxen i el cervell deixa de ser conscient, i passa així a consumir molta menys energia. Precisament, la importància de dormir s’ha estudiat sobretot en el context del cervell. Durant els primers anys de vida, el cervell humà necessita una quantitat extra de son, de fins a 17 hores, i un dèficit pot influir negativament en el desenvolupament de les funcions cerebrals superiors. En adults, afecta les habilitats cognitives, la memòria o la personalitat.
Més enllà del cervell
Però no només el cervell es beneficia del descans obligatori. Hi ha estudis que proposen que la majoria de teixits es regeneren durant el son, eliminant productes tòxics i reparant els danys que s’hagin pogut acumular durant el dia. De fet, s’ha vist que si no dormim prou es redueix fins i tot la capacitat de guarir les ferides. La falta de son també pot interferir en les hormones i el metabolisme, cosa que tindria influència en l’obesitat i la diabetis.
Fa temps que s’havia demostrat que dormir poc augmentava l’aterosclerosi, les plaques de greix i altres materials que s’acumulen a les parets dels vasos sanguinis i que són una de les principals causes dels infarts. El que no se sabia era per quin mecanisme el dèficit de son tenia aquesta relació amb les malalties cardiovasculars. Un estudi publicat recentment a la revista Nature per un grup de científics del Massachusetts General Hospital i la Harvard Medical School, dirigits pel doctor Filip K. Swirski, proposa per primera vegada una hipòtesi explicativa. En aquesta proposta hi estan implicats tant el cervell com el moll de l’os. Segons aquest treball, un augment de certs glòbuls blancs de la sang provocat pel fet de no dormir prou lesionaria les parets de les artèries, la qual cosa facilitaria la formació de les plaques.
12 setmanes dormint malament
Els investigadors han arribat a aquesta conclusió a partir d’uns experiments fets amb un ratolí que ja té una propensió natural a desenvolupar aterosclerosi. Durant dotze setmanes van alterar el son a un grup d’aquests ratolins movent una barra periòdicament pel terra de la gàbia i van comparar-los amb animals que havien pogut dormir normalment. Les anàlisis van demostrar que la falta de son provocava que l’hipotàlem, una zona del cervell que, entre altres coses, regula el metabolisme, fabriqués menys quantitat d’una proteïna anomenada hipocretina. La hipocretina té diverses funcions, entre les quals hi ha impulsar a menjar i estar despert. A més, va fins al moll de l’os i allà frena la producció de dos tipus de glòbuls blancs: els neutròfils i els monòcits.
Una anàlisi del moll de l’os dels ratolins que no dormien bé va demostrar que els nivells d’hipocretina eren anormalment baixos, i això provocava que hi hagués una sobreproducció de neutròfils i monòcits. Se sap que tant els neutròfils com els monòcits són capaços de ficar-se entre les parets dels vasos sanguinis i, un cop allà, els monòcits es converteixen en un altre tipus de cèl·lula, els macròfags. Aquests macròfags, juntament amb els neutròfils, acceleren l’acumulació de colesterol i altres components de les plaques d’aterosclerosi.
Com era d’esperar, si la barra es movia durant les hores en què els animals estaven desperts, no tenia cap efecte sobre la producció d’hipocretina o de glòbuls blancs, i això demostra que no és l’estrès per si sol el que ho causa, sinó directament la interrupció del son.
Dormir bé per tenir bona salut
Aquest article indica que una falta crònica de son fa que el cervell empenyi el moll de l’os a produir un excés de les cèl·lules que participen en l’aterosclerosi. Així, doncs, la conclusió d’aquest i altres estudis és que dormir la quantitat d’hores requerides és important per mantenir un bon estat de salut, per més motius dels que podrien ser evidents a simple vista.
És difícil quantificar exactament quant cal dormir, perquè les necessitats de son varien segons l’edat i les característiques de cada persona. A partir de l’edat adulta, molts experts consideren que set hores diàries serien el mínim raonable en la majoria de casos, una xifra a la qual sovint costa arribar amb els nostres hàbits. Segons hem vist, aquest impediment augmentaria també el risc de patir malalties cardiovasculars, que continuen essent una de les principals causes de mort en els països desenvolupats.