Reclassificar per conservar: Canvien la divisió en subespècies del tigre per salvar-lo de l’extinció

En l’actualitat queden menys de 4.000 tigres en estat salvatge. Per contribuir a salvar l’espècie, un nou estudi intenta proporcionar als conservacionistes una millor comprensió de la seva genètica.

Després d’anys de debat, un grup d’investigadors ha publicat a la revista científica Current Biology que els tigres estan dividits en sis subespècies diferents. Una d’elles, el tigre de la Xina Meridional, únicament existeix en captivitat. “Els resultats que presenta l’article són importants perquè contradiuen les classificacions internacionals de l’estat de conservació dels tigres actualment acceptades”, diu Uma Ramakrishnan, una ecòloga molecular del Centre Nacional de Ciències Biològiques de Bangalore (Índia) que no ha participat en l’estudi.

L’adopció d’un sistema proposat recentment per alguns científics que dividia els tigres del món en dues subespècies faria més mal que bé als exemplars que encara queden, assegura Shu-Jin Luo, una genetista de la Universitat de Pequín que ha dirigit l’estudi. Ella i el seu equip sostenen que, per conservar el que queda de la diversitat genètica dels tigres, caldrà assegurar-se que es tenen en compte totes les subespècies que encara sobreviuen. “Si creus que tots els tigres són homogenis des del punt de vista genètic, pots pensar que si perds el tigre d’Amur encara et queda el de Bengala, i que no passa res perquè s’assemblen molt”, argumenta Luo. “Però això no va així, perquè ara sabem que els tigres no són tots iguals”.

Luo espera que els resultats de l’equip enterrin un debat de dècades sobre l’existència de dues, cinc o sis subespècies de tigre. El 2004, el seu equip va presentar per primera vegada un estudi basat en anàlisis genòmiques parcials segons el qual existien sis subespècies de tigre. Però altres investigadors no van trigar gaire a qüestionar-ne els resultats.

L’últim treball de recerca de l’equip ha confirmat que efectivament queden sis subespècies de tigre: el de Bengala, el d’Amur, el de la Xina Meridional, el de Sumatra, el d’Indoxina i el de Malàisia. No obstant això, els científics creuen que hi ha tres subespècies més descrites als anys 30 del segle passat (el tigre de la mar Càspia, el de Java i el de Bali), les quals ja s’han extingit.

De vegades, la distinció entre espècies i subespècies és difusa. Per bé que dues subespècies diferents puguin aparellar-se i engendrar descendents viables, sovint les separen hàbitats distints, adaptacions al medi diferents i trets genètics i morfològics singulars. Molts investigadors són del parer que les subespècies són l’etapa intermèdia de l’evolució en el camí cap a la formació d’una espècie pròpiament dita.

Armat amb tecnologia genòmica més assequible i potent, l’equip de Luo ha apuntalat els seus resultats originals. Anteriorment només havien pogut seqüenciar completament un genoma de tigre. En el nou estudi, els investigadors han analitzat la seqüència íntegra del genoma de 32 espècimens de tigre salvatges procedents d’arreu del món. L’anàlisi estadística d’1,8 milions de variants genètiques procedents dels genomes dels espècimens de tigre ha desembocat en una divisió definitiva del tigre en sis subespècies distintes. “Tot i que els mètodes genòmics s’han aplicat de manera extensiva als humans i als organismes model, estan infrautilitzats pel que fa a l’estudi d’espècies amenaçades”, diu Ramakrishnan.

Més en captivitat que salvatges

D’altra banda, l’anàlisi proporciona una finestra a la història evolutiva dels tigres. Les restes fòssils indiquen que aquest gran felí va sorgir fa uns dos milions d’anys a Àsia. El nou estudi ha revelat que l’últim ancestre comú de les subespècies de tigre és relativament recent: va viure fa uns 110.000 anys probablement al que actualment és el sud-est asiàtic i el sud de la Xina. A mesura que el clima va anar canviant, els tigres es van estendre cap a l’oest a l’Índia, cap al nord a la Xina i Sibèria i cap al sud a Indonèsia i Malàisia.

En les desenes de milers d’anys que han passat des de llavors, els tigres han evolucionat fins a constituir subespècies amb firmes genòmiques singulars. A tall d’exemple, els investigadors han descobert que els tigres de Sumatra -que habiten en una sola illa d’Indonèsia i van ser els primers a divergir de la resta de subespècies- posseeixen gens associats amb una menor corpulència en relació amb els tigres del continent. Aquesta descoberta coincideix amb les observacions morfològiques i les expectatives ecològiques, comenta Luo. “A l’Índia i a Sibèria, els tigres cacen grans ungulats, però a Sumatra s’alimenten més aviat de porcs senglars i cérvols de dimensions més petites”, explica. “Té sentit que, des de la perspectiva de la selecció, la menor grandària de les preses pressionés en favor d’una reducció de la mida dels tigres”.

S’estima que, fa un segle, hi havia 100.000 tigres vagant per les selves, aiguamolls i pastures d’Àsia, però la caça furtiva, la destrucció dels seus hàbitats i les caceres en represàlia per atacs han provocat una davallada progressiva del nombre d’exemplars. Avui dia hi ha més tigres en captivitat que en estat salvatge. El tigre ja ha desaparegut de Cambodja i el Vietnam i es creu que només en queden uns pocs exemplars salvatges dispersos i aïllats a Laos i la Xina.

Ullas Karanth, director científic a Àsia de la Societat per la Conservació de la Flora i la Fauna (WCS, per les seves sigles en anglès), elogia el nou estudi perquè aprofundeix en la comprensió científica de la genètica del tigre. Tot i així, expressa dubtes en relació a la viabilitat de salvar-ne les sis subespècies. “El nombre d’exemplars de totes les subespècies tret de la de l’Índia i la russa és senzillament massa reduït”, afirma.

Les poblacions de tigres amb unes perspectives de supervivència raonables només ocupen un 10% de tot el seu hàbitat potencial, i la pressió no fa més que augmentar, assenyala Karanth. En lloc de centrar-se en la genètica, els esforços per conservar i recuperar les poblacions de tigres haurien de donar prioritat a les zones on la conservació sembli més realista i prometedora, afegeix.

Tanmateix, els autors de l’estudi esgrimeixen que salvar el tigre de l’extinció comporta salvar-ne també la diversitat genètica. “Conservar-ne les firmes genòmiques és preservar una singularitat evolutiva que els tigres han acumulat al llarg de milers d’anys”, sosté Luo. “Hem de respectar aquesta singularitat dedicant els màxims esforços a totes i cadascuna de les subespècies de tigre”.

Traducció: Ignasi Vancells