La diabòlica segona dosi d’AstraZeneca

Als menors de 60 anys que s’han vacunat amb AstraZeneca els ofereixen ara una segona dosi de Pfizer, però si, per la raó que sigui, volen seguir amb AstraZeneca, han de signar una renúncia que comença de manera apocalíptica i rebuscada: “Rebutjo rebre una segona dosi d’una vacuna diferent de la rebuda en la primera dosi (que va ser Vaxzevria, d’AstraZeneca)...”

Els arguments que la Comissió de Salut Pública espanyola fa servir per recomanar la combinació de vacunes (vacunació heteròloga) es basen en un estudi fet amb només 672 persones, que els experts consideren insuficient, que s’ha fet sense grups de control i en el qual no es comparen els resultats amb les altres combinacions possibles de vacunes. I, malgrat aquesta manca d’informació, fan recaure la responsabilitat sobre la persona que, en el seu moment, va creure en la seguretat de la vacunació amb AstraZeneca que li garantien els mateixos que ara li demanen que no s’hi vacuni amb arguments que no són suficients. Un científic expert totalment fiable es pregunta: “Quins foscos interessos hi deu haver al ministeri per haver encarregat un estudi sense cap connexió entre objectiu científic i propòsit polític, i no fer cas de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i de l’Agència Europea de Medicaments? ¿O són un conjunt d’incompetents?...”

Mai demanen l’opinió i, ara que ho fan, no donen arguments vàlids perquè la gent es decideixi. La literatura del document de renúncia em recorda la renovació de les promeses del baptisme: un nen petit no és conscient del compromís que els seus pares prenen per ell quan el bategen i, de més gran, li proposen que renovi el compromís. La fórmula per fer-ho començava així: “Renuncio a Satanàs, a ses pompes i a ses obres...” Aquí Satanàs deu ser AstraZeneca...