Desconcert amb base científica

Recentment, el Comitè Científic Assessor de la COVID-19 del departament de Salut, format per trenta-dos experts i cap polític, va emetre el text “Consideracions sobre el certificat COVID en el context de la variant Òmicron a Catalunya”. Hi ha arguments a favor i en contra de retirar el certificat covid basant-se en les evidències disponibles i les extrapolacions per a diversos països, però acaba sense cap proposta, perquè no hi havia prou consens intern.

Aquest text és munició per als negacionistes: si ni els mateixos experts no es poden posar d’acord, per què hem de fer cas de les mesures que ens fan prendre? Per què avui no al certificat i ahir sí? Per què fins fa dos dies havíem de dur mascareta a l’exterior quan a molts països ja no l’exigien?

L’ús de dades científiques per part dels polítics sempre ha estat discutit, i més encara si les dades són epidemiològiques o de riscos potencials. Per exemple, per què la velocitat màxima a la carretera és de 120 km/h a Espanya, però a França, en canvi, és de 130 km/h? O per què els límits anuals de contaminació per òxids de nitrogen segons l’OMS abans eren de 40 micrograms per metre cubic i ara són de 10? L’OMS estima que amb els nous límits es poden estalviar set milions de morts prematures. Però per què no abaixa el límit a 5 micrograms i ens n’estalviaríem vint milions?

Les decisions polítiques, que acaben en forma de lleis i sancions, es basen en dades científiques, però hi pesen tant o més les consideracions ambientals -quin límit de contaminació tolerem?-, socials -ho acceptarà la ciutadania?- i econòmiques -qui haurà de pagar el cost de les noves mesures?-. A Barcelona es força el tramvia per la Diagonal, s’imposen restriccions als vehicles dièsel o s’impulsa la recollida d’escombraries porta a porta. En decisions complexes trobar l’òptim és també complex.