L’alopècia o caiguda de cabell és un problema benigne, però pot provocar un impacte psicològic important. Les causes són variades, afecta tant homes com dones, i pot acompanyar-se de pèrdues de pèl en altres parts del cos. Tradicionalment, se sap que un estrès intens pot causar alopècia, però encara no s’havia trobat un lligam biològic entre aquests fets. Un estudi publicat recentment a la revista Nature per científics de la Universitat de Harvard per fi podria explicar-ho: una hormona que s’allibera durant l’estrès en ratolins inhibeix les cèl·lules mare del fol·licle i per això el pèl deixa de créixer.
El cicle del cabell
La pèrdua de cabell és habitual en humans, sense que això impliqui cap malaltia. Concretament, més de la meitat dels homes tindran un cert grau d’alopècia a partir dels cinquanta anys, i fins i tot per sota dels trenta es pot arribar a donar en un 16% de la població. Aquesta alopècia s’anomena androgènica, es veu sobretot a la part central del crani, i està causada per les hormones masculines. Les dones també poden patir-ne una versió semblant, encara que afecta el cabell d’una manera més difusa i la causa no és coneguda. L’alopècia pot tenir molts altres desencadenants, com infeccions, tractaments farmacològics habituals (des d’anticonceptius fins a pastilles per la pressió o el colesterol), químio i radioteràpia, certs pentinats (com portar cues que tiben molt el cabell), malalties autoimmunes, malalties de la pell o simplement l’edat.
En condicions normals, el cabell segueix constantment una pauta de generació i pèrdua. Aquest cicle inclou una fase de creixement, una de degeneració (durant la qual el cabell s’atura i el fol·licle pilós, l’arrel del cabell, s’encongeix) i una fase de repòs, més o menys llarga, al final de la qual el cabell cau. La clau d’aquest procés dinàmic és un grup de cèl·lules mare que hi ha al fol·licle, que estan actives al principi i després, a la fase de repòs, deixen de multiplicar-se. Una persona té una mitjana de 150.000 cabells al cap. D’aquests, cada dia n’hi cauen prop de cent. Quan no se’n fabrica la mateixa quantitat o s’incrementa el ritme de pèrdua, comença a aparèixer l’alopècia.
Un dels factors que sovint s’associen amb l’alopècia és l’estrès. Situacions en les quals una persona passa per un trauma important o una condició sostinguda de pressió psicològica poden anar seguides d’una pèrdua de cabell, possiblement perquè n’hi ha més que entren de cop a la fase de repòs i menys a la de creixement. De fet, es calcula que una quarta part de les persones que han patit les formes simptomàtiques del covid-19 tindran una certa alopècia, degut a l’impacte psicològic que han patit. Fins ara, no s’havia trobat una explicació científica dels mecanismes implicats en aquest fet.
La culpa és de la corticosterona
La doctora Ya-Chieh Hsu i el seu equip de biologia regenerativa han estudiat la pèrdua de pèl en ratolins i han arribat a la conclusió que la corticosterona, una hormona que s’allibera precisament en situacions d’estrès, podria ser-ne la responsable. Per demostrar-ho, els investigadors han agafat ratolins i els han extirpat les glàndules suprarenals, uns òrgans situats a sobre els ronyons que s’encarreguen de fabricar hormones relacionades amb l’estrès (en humans, principalment cortisol i adrenalina). Han vist que, en aquests animals, el pèl passa menys temps en la fase de repòs (20 dies de mitjana, comparats amb un període d’entre 60 i 100 dies en ratolins normals) i els fol·licles entren en fase de creixement tres vegades més sovint. Si llavors es dona a aquests animals corticosterona (l’equivalent al cortisol humà), el pèl torna al ritme normal i no creix tan ràpid. A la vegada, si es posen ratolins normals en situacions d’estrès, es veu com fabriquen més corticosterona i el pèl para de créixer.
Això suggereix que la corticosterona té un efecte inhibidor del cicle del cabell. Per determinar com exerceix aquesta influència, els investigadors han fet una sèrie de proves genètiques i han determinat que el problema són les cèl·lules de la papil·la dèrmica, veïnes de les cèl·lules mare del fol·licle. Han descobert que la corticosterona s’uneix a un receptor que tenen aquestes cèl·lules i impedeix que secretin una proteïna anomenada GAS6. En condicions normals, la GAS6 arriba a les cèl·lules mare del fol·licle i fa que es multipliquin. Quan els científics feien que la pell dels ratolins fabriqués més GAS6 usant tècniques genètiques, el pèl els creixia més, i fins i tot es recuperava immediatament en situacions d’estrès o d’excés de corticosterona.
Aquests experiments demostren que les cèl·lules mare del fol·licle no són sensibles a l’estrès, però sí que ho són unes cèl·lules imprescindibles per mantenir-les actives, i que la corticosterona és la responsable dels problemes d’alopècia en aquestes situacions. Queda per veure si en humans passa el mateix i el cortisol també interfereix en el cicle del cabell a través d’aquest mecanisme i, sobretot, si donar proteïna GAS6 podria reactivar les cèl·lules mare en alopècies no relacionades amb l’estrès.
Salvador Macip és investigador de la Universitat de Leicester i la UOC