Descobreixen un exoplaneta similar a Júpiter però 2.000 graus més calent que el Sol
La troballa pot ajudar a comprendre l'evolució dels planetes i les estrelles en condicions extremes
BarcelonaUna investigació internacional ha descobert un exoplaneta similar a Júpiter però molt més calent que el Sol, a uns 2.000 graus més. La troballa, publicada aquest dilluns a la revista Nature Astronomy, ajudaria a comprendre l'evolució dels planetes i les estrelles en condicions extremes. L'estudi ha estat coordinat pel departament de Física de Partícules i Astrofísica de l'Institut Weizmann de Ciències d'Israel i hi han participat nombrosos centres de recerca i universitats de diversos països, entre les quals la Universitat Politècnica de Catalunya.
Els investigadors, que han utilitzat dades espectroscòpiques recollides pel Very Large Telescope de l'Observatori Europeu Austral, ubicat a Xile, han confirmat el descobriment d'un sistema binari format per dos cossos celestes, situats a uns 1.400 anys llum de distància, i que ofereixen junts una excel·lent oportunitat per avançar en la comprensió de l'evolució planetària i estel·lar. Aquest sistema binari és el més extrem de la classe conegut fins ara en termes de temperatura, ja que segons els investigadors tindria uns 2.000 graus més que la superfície del Sol.
La investigadora Na'ama Hallakoun de l'Institut Weizmann de Ciències ha observat que, a diferència d'altres planetes de fora del sistema solar que tenen característiques similars i també de Júpiter, és possible observar i estudiar aquest objecte perquè és molt gros en comparació amb l'estrella amfitriona al voltant de la qual orbita, que és unes 10.000 vegades més feble que una estrella normal. Ara bé, objectes com aquest exoplaneta són, segons els investigadors, "dramàticament inhòspits per a la vida", ha assenyalat Hallakoun.
Entendre altres exoplanetes
El sistema binari descobert pels investigadors està format per dos objectes celestes anomenats nanes, però de naturalesa molt diferent. Un és una nana blanca, el residu d'una estrella similar al Sol després d'haver esgotat el combustible nuclear. L'altra part de la parella, que no és ni un planeta ni una estrella, és una nana marró, membre d'una classe d'objectes que tenen una massa entre la d'un gegant gasós com Júpiter i la d'una estrella petita.
Sovint aquesta segona categoria reben el nom d'estrelles fallides, perquè no tenen massa suficient per alimentar les reaccions de fusió de l'hidrogen. Ara bé, a diferència dels planetes gegants gasosos, les nanes marrons tenen una massa suficient per sobreviure respecte a les seves companyes estel·lars.
Les futures observacions espectroscòpiques d'alta resolució d'aquest sistema calent similar a Júpiter –que es podran fer previsiblement amb el nou telescopi espacial James Webb de la NASA– podrien revelar com les condicions calentes i altament irradiades impacten en l'estructura atmosfèrica. Al seu torn, podria ajudar la comunitat científica a entendre els exoplanetes en altres parts de l'univers.