Gran descobriment per entendre les formacions de les galàxies

GinebraAstrònoms de l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) han observat els jets més llargs mai enregistrats provinents d'un forat negre. En concret, aquestes ejeccions de matèria a molt alta temperatura tenen una longitud d'uns 23 milions d'anys llum, l'equivalent a 140 vegades la mida de la nostra galàxia, la Via Làctia. Suposen un nou rècord perquè el màxim detectat fins ara era d'uns 16 milions d'anys llum.

Segons els investigadors, el descobriment representa un gran avenç en la comprensió de la influència que tenen els forats negres en la formació de les galàxies, en particular durant les primeres etapes de formació de l'Univers. "Si els jets poden assolir escales tan grans, llavors tot l'Univers podria haver-se vist afectat en algun moment per la influència d'un forat negre", planteja Martijn Oei, investigador postdoctoral del Caltech i autor principal de l'estudi que s'ha publicat aquest dimecres a la revista Nature.

Els astrònoms han batejat aquesta megaestructura còsmica amb el nom de Porfirió (Porphyrion), en honor al gegant de la mitologia grega que es va revoltar contra els déus, i data de quan l'Univers tenia uns 6.300 milions d'anys. És a dir, menys de la meitat de la seva edat actual. La troballa s'afegeix a la llarga llista de més de 10.000 jets que el mateix equip ha detectat provinents d'altres forats negres supermassius presents al centre de moltes galàxies mitjançant el telescopi europeu Lofar (Low Frequency Array), situat als Països Baixos.

Els jets són ejeccions de matèria a temperatures molt altes en la direcció dels pols dels forats negres que transporten una quantitat d'energia equivalent a mil milions de vegades l'energia emesa pel Sol. Els astrònoms pensen que aquestes ejeccions tenen una gran influència en la formació dels filaments galàctics, les estructures de matèria que uneixen i nodreixen aquestes agrupacions, en particular en les èpoques més primerenques de l'Univers, en què es trobaven més juntes les unes de les altres. "L'existència dels jets gegants ja es coneixia abans de la nostra campanya d'observació", puntualitza Martin Hardcastle, coautor de l'estudi i professor d'astrofísica a la Universitat de Hertfordshire a Anglaterra, "però no teníem ni idea que acabaríem trobant-ne tants".

Altres 'jets' amagats

Observacions anteriors així com estudis teòrics havien fixat un límit en la llargada que podien assolir aquests jets. A causa de la dinàmica complexa dels forats negres que els creen, els astrònoms pensaven que arribats una certa llargada els jets acabarien desestabilitzant-se i dissipant-se. "Aquest descobriment demostra que els seus efectes es poden estendre més lluny del que havíem pensat fins ara", explica George Djorgovski, coautor de l'estudi i professor d'astronomia al Caltech. Tanmateix, el mecanisme concret que els permet sobreviure a la complexa dinàmica galàctica encara es desconeix.

L'equip d'astrònoms del Caltech continua buscant més jets que puguin aportar informació sobre la influència que tenen en el seu entorn, en particular sobre com es propaga el magnetisme generat pels mateixos jets. "Potser només estem veient la punta de l'iceberg", comenta Oei, que afegeix "Només hem cobert el 15% del cel i estem convençuts que hi ha molts altres jets gegantins amagats".