Descobreixen deu cocodrils momificats en una tomba egípcia
Les mòmies, trobades sota un abocador de l’època bizantina, aporten informació sobre les pràctiques de momificació de l’Antic Egipte i les moltes vides d’una necròpoli
A primera vista podríem pensar que estem mirant una fotografia de cocodrils vius que es desplacen sigil·losament pel fang. Però els animals de la imatge són mòmies. Van morir possiblement fa més de 2.500 anys i se’ls va conservar, tal vegada, en un ritual en honor de Sobek, una deïtat de la fertilitat venerada a l’Antic Egipte. Les mòmies eren una desena de cocodrils adults, probablement de dues espècies diferents. Les seves restes es van desenterrar recentment en una tomba de Qubbat al-Hawa, a la riba occidental del Nil. La descoberta es detalla a la publicació PLoS ONE.
És relativament freqüent trobar animals momificats, com ara ibis, gats i babuïns, en tombes egípcies. També s’han descobert restes momificades de cocodrils, però la majoria han estat exemplars joves o cries acabades de néixer. El cocodril ha tingut un paper important en la cultura egípcia durant milers d’anys, ja que a banda d’estar associat a una deïtat, constituïa una font d’aliment i se n’empraven algunes parts, com ara el greix, amb fins medicinals per tractar dolors físics, la rigidesa i fins i tot l’alopècia. Els vestigis que s’han trobat en el marc d’aquest nou estudi estaven en un gran estat de conservació. “En la majoria de casos treballo amb fragments, amb objectes trencats –comenta la Dra. Bea de Cupere, arqueozoòloga de l’Institut Reial de Ciències Naturals de Bèlgica i coautora de l’estudi–. Que et diguin que hi ha deu cocodrils en una tomba és una cosa especial”.
La Dra. De Cupere estudia tota mena de restes, des d’ossos, dents i closques fins a copròlits (femta fossilitzada) i empremtes d’animals. “Els arqueòlegs fan una excavació i, si troben restes d’animals que creuen que val la pena examinar, és quan entrem en joc nosaltres”, explica. En aquest cas, un equip de recerca encapçalat per l’egiptòleg de la Universitat de Jaén Alejandro Jiménez Serrano la va convidar al jaciment de Qubbat al-Hawa. El 2018, els investigadors van desenterrar set tombes de petites dimensions colgades sota un abocador de residus de l’època bizantina. En una de les tombes, encaixats entre l’abocador i quatre sepultures humanes que es creu que daten de vora el 2100 aC, es van trobar els cocodrils momificats.
Nedar amb cocodrils
De les deu restes de cocodrils adults momificats, cinc eren només caps i les cinc restants presentaven graus d’integritat diversos, però una d’elles, de més de 2,20 metres de longitud, estava gairebé íntegra. Sovint les mòmies animals i humanes es troben embolicades amb embenatges de lli fixats amb resina. Per tant, els científics poden recórrer a tècniques com la tomografia computada o la radiografia per obtenir imatges traspassant aquests materials. Els cocodrils de Qubbat al-Hawa no contenien resina i els únics fragments de lli que presentaven havien estat devorats gairebé totalment pels insectes, la qual cosa permetia als investigadors estudiar les mòmies al mateix jaciment.
Basant-se en la forma del crani i la disposició de les osteodermes (les plaques òssies de la pell dels rèptils), l’equip planteja la hipòtesi que la majoria de cocodrils de la tomba eren de l’espècie Crocodylus suchus, i la resta eren de l’espècie Crocodylus niloticus. La Dra. Salima Ikram, una egiptòloga de la Universitat Americana del Caire que no va participar a l’estudi, assegura que reunir aquesta mena d’informació aporta detalls sobre la comprensió que tenien els antics egipcis dels comportaments distints d’aquestes dues espècies i amb quina d’elles preferien interactuar, “perquè el niloticus se’t menja, mentre que amb el suchus podries arribar a banyar-te al mateix estany i sobreviure”, diu la Dra. Ikram.
Una momificació popular
L’absència de resina també indica que els cocodrils probablement es van momificar colgant-los sota terra en un sòl sorrenc i càlid, on es van dessecar de manera natural abans que els col·loquessin a la tomba. Els investigadors plantegen que aquest procés es va produir abans del període ptolemaic, que es va estendre des del 332 aC fins al 30 aC. “A partir del període ptolemaic es va passar a fer servir resina en grans quantitats”, assenyala la Dra. De Cupere. L’equip suposa que es van enterrar les mòmies de cocodril al voltant del segle V aC, una època en què la momificació d’animals anava agafant cada cop més popularitat a Egipte. Tot i això, caldrà recórrer a la datació per carboni 14 per saber-ho del cert. Els investigadors esperen que, en un futur proper, es pugui efectuar la datació, així com una anàlisi d’ADN que permeti verificar la pertinença dels exemplars a les dues espècies.
“El descobriment d’aquestes mòmies ens ofereix una nova finestra a la religió de l’Antic Egipte i al tractament d’aquests animals com a ofrena”, comenta el Dr. Jiménez Serrano. La Dra. Ikram, per la seva banda, considera que aquesta descoberta també és una oportunitat important per investigar la relació entre la població i la necròpoli de Qubbat al-Hawa, des dels primers enterraments, fa més de 4.000 anys, fins a l’actualitat. “Com veia la comunitat aquestes tombes? Quins usos tenien? –es demana la Dra. Ikram–. Ja veieu que aquestes tombes tenien vida al més i més enllà”.