Descobreixen per què la pol·lució causa càncer

Gairebé un 8% de les morts es poden atribuir a la pol·lució, i la xifra va en augment. En països com l’Índia, el Marroc o l'Aràbia Saudita, amb un elevat nivell d’industrialització però menys mesures de protecció que en països més desenvolupats, la xifra supera el 10%. Normalment, la gent gran n’és la més sensible, i la majoria de víctimes es veuen en el grup de més de setanta anys.

L’OMS calcula que la pol·lució provoca més de quatre milions de morts prematures a l’any, i una de les causes seria el càncer de pulmó. Tot i aquestes estadístiques, fins ara no se sabia quin era el lligam entre contaminació i càncer. En un article publicat fa poc a la revista Nature, s’ha proposat la solució al misteri: la inflamació que provoca la pol·lució faria que les cèl·lules canceroses creixin més ràpidament.

Mutacions i càncer

Quan es tracta de buscar possibles orígens al càncer hi ha una regla d’or: només allò que pot modificar l’ADN en pot ser la causa. El càncer són una sèrie de malalties caracteritzades per un creixement inusual de cèl·lules provocat per una canvi inesperat: una mutació. Les mutacions són petites alteracions de l’ADN de la cèl·lula que poden passar espontàniament o en resposta a certs tòxics. Moltes es reparen abans de causar problemes. D'altres simplement no produeixen cap efecte. Algunes, però, poden tenir la capacitat d’activar o desactivar els gens que hi ha a l’ADN i, segons com, això pot crear un trastorn important en el funcionament de la cèl·lula. Si aquesta cèl·lula amb l’ADN mutat no s’atura (per exemple, obligant-la a suïcidar-se o fent que el sistema immunitari la destrueixi), pot ser la llavor del càncer.

Hi ha molts factors que tenen la capacitat de causar mutacions malignes com aquestes. S’anomenen carcinògens (que vol dir “que generen càncer”). El fum del tabac o la radiació ultraviolada del sol estan a la llista de carcinògens demostrats de la International Agency for Research on Cancer (IARC), el que s’anomena grup 1, on també podem trobar l’amiant o l’alcohol.

També hi ha carcinògens “probables” (el grup 2 de la IARC), que encara s’han d’estudiar més, com el glifosat (un famós herbicida), la carn vermella o el mate. En canvi, altres coses que s’han dit que provoquen càncer no estan en aquestes llistes, ja que s’ha vist que no poden induir mutacions. Per exemple, sabem que la radiació que emeten els mòbils, la wifi, els microones o les torres d’alta tensió no provoquen canvis en la molècula d’ADN.

Inflamació i càncer

Malgrat que aquests casos estan ben clars, d'altres fa temps que creen confusió. Les estadístiques ens diuen que fins a un 10% dels càncers de pulmó (prop de mig milió cada any a tot el món) podrien ser causats per la pol·lució. En canvi, quan s’han analitzat els contaminants de l’aire, no s’ha trobat que provoquin mutacions.

El grup dirigit pel doctor Charles Swanton, de l’University College London, anunciava recentment que n’havia trobat l’explicació. Per resoldre l’enigma, els investigadors van estudiar càncers de pulmó en persones no fumadores del Regne Unit, el Canadà, Corea del Sud i Taiwan. Tal com s’esperava, aquests tumors s’associaven amb més nivells de pol·lució, concretament de partícules de menys de 2,5 micròmetres de diàmetre. A més, també van fer experiments amb ratolins modificats genèticament i van veure que quan s'exposaven a aquestes partícules desenvolupaven més càncers però no tenien més mutacions, cosa que confirmava que la pol·lució no altera l’ADN.

Es van adonar que la raó era una altra: els ratolins patien una inflamació sostinguda als pulmons, i això fa temps que se sap que pot contribuir al càncer. Efectivament, si s’eliminava la inflamació, la incidència de càncer baixava. Així doncs, malgrat que la pol·lució no causa mutacions, sí que crearia una alteració crònica als teixits que faria que cèl·lules que ja estan danyades (però que potser no haurien arribat mai a desenvolupar un càncer) es trobin amb les condicions adequades per sobreviure i créixer millor.

Aquests resultats són importants perquè han descobert el lligam biològic entre pol·lució i càncer de pulmó. Fins a aquest moment, l’única relació que hi havia era estadística, i això feia dubtar de fins a quin punt era real, sobretot perquè s'havia vist que les mutacions no hi estaven implicades. Però ara ens hem adonat que no cal produir mutacions per incrementar el risc de càncer. Així doncs, no hi ha cap excusa per no fer tot el possible per reduir la contaminació, un cop sabem segur que contribueix de manera decisiva a un dels càncers més mortals que hi ha.