Descobreixen com els denissovans van sobreviure a l'edat de gel

La cova càrstica de Baishiya no és un lloc fàcil per dir-ne casa. Està ubicada en un pendent rocós i escarpat a l'altiplà tibetà, a més de 3.200 metres d'altitud, on l'oxigen és escàs i el clima fred i sec. Però una sèrie d'expedicions a la cova els darrers anys han demostrat que era la llar d'una de les branques més misterioses de la humanitat: un grup de persones semblant als neandertals anomenats denissovans. Des del 2010, els científics han dibuixat una imatge borrosa de denissovans a partir de només tres dents, uns quants fragments d'os i restes d'ADN. El misteri ha embolcallat gran part de la seva existència, especialment el seu comportament.

Però els investigadors que han excavat uns quants petits forats a la cova càrstica de Baishiya han descobert una gran quantitat de pistes sobre els denissovans. En un estudi publicat a Nature, informen que durant més de 100.000 anys els denissovans van caçar una àmplia gamma d'animals a l'altiplà tibetà, des d'ovelles fins a lleopards de les neus i, fins i tot, àguiles daurades. Els denissovans no només es menjaven els animals, sinó que probablement n'aprofitaven la pell per abrigar-se.

Les primeres evidències de denissovans van aparèixer uns 2.200 quilòmetres al nord-oest d'aquest lloc, a la cova de Deníssova, a Sibèria. L'ADN d'una sola dent i un os rosat va demostrar que el grup pertanyia a un llinatge diferent dels humans moderns i dels neandertals. Més tard es va descobrir que milions de persones vives porten alguns gens denissovans, cosa que indica que els humans moderns es van creuar amb ells, juntament amb els neandertals, abans que els dos grups desapareguessin.

La cova tibetana havia estat un santuari budista durant segles. L'any 1980 un monjo que hi va venir a resar va trobar una part d'una mandíbula a terra. L'exemplar va acabar al calaix d'un museu durant anys fins que Dongju Zhang, arqueòloga de la Universitat de Lanzhou, li va donar una ullada més de prop. La mandíbula semblava humana, però no tenia algunes característiques clau, com una barbeta prominent. I els dos molars encara arrelats a l'os eren més grossos que les dents humanes. Zhang va sospitar que podria ser denissovà. Així que ella i els seus col·legues van buscar ADN a la mandíbula tibetana, sense èxit. Van tenir més sort quan van buscar proteïnes de col·lagen.

Aleshores, els científics van comparar l'estructura de les proteïnes amb els gens de col·lagen dels humans moderns, els neandertals i els denissovans. El més semblant va ser el gen Denisovan. El 2016 la doctora Zhang va començar a dirigir expedicions a la cova per aprendre'n més. En exploracions més recents, el seu equip va cavar un parell de forats de sis peus al terra de la cova. Les expedicions van revelar que la mandíbula devia tenir més de 160.000 anys. El sediment també va produir quatre fragments d'ADN denissovà. El més antic provenia d'una capa que es va formar fa aproximadament 100.000 anys, i el més jove d'una capa que es va formar fa entre 48.000 i 32.000 anys.

Humans moderns i denissovans

Si això fos cert, plantejaria la temptadora possibilitat que els humans moderns i els denissovans tinguessin contacte a l'altiplà tibetà. Els arqueòlegs han trobat fulles de pedra en altres llocs de l'altiplà que tenen almenys 30.000 anys d'antiguitat i característiques dels humans moderns. Quan Zhang i els seus col·legues van excavar més a fons, també van trobar milers de fragments d'ossos als forats. Però no tenien ni idea de l'espècie a la qual pertanyien les peces. Van triturar les mostres i van trobar prou col·lagen per identificar 2.005 ossos. Un d'ells, un fragment de costella, contenia col·lagen d'un Denisovan. La costella provenia de la mateixa capa de sediment que va produir l'ADN denissovà més recent.

Samantha Brown, una científica antropològica de la Universitat de Tübingen a Alemanya que no ha participat en l'estudi, explica que trobar tant l'ADN com la costella a la mateixa capa recolzava fortament l'existència de denissovans en un moment tan recent al Tibet. "Aquest és un descobriment tan emocionant", diu. D'altra banda, Tom Higham, un científic arqueològic de la Universitat de Viena, afirma que és lamentable que l'equip de Zhang no hagués pogut trobar cap ADN a la costella, ni trobar carboni que poguessin utilitzar per determinar-ne amb precisió l'edat. "Per a mi, és una decepció considerable", lamenta.

Ossos d'animals

Els investigadors han conclòs que els altres 2.004 ossos pertanyien majoritàriament a animals que els denissovans van portar a la cova. Molts d'ells mostren marques de tall que indiquen que van ser massacrats. Sembla que els denissovans van afavorir les ovelles blaves, una espècie que encara viu avui a l'altiplà tibetà. Però els denissovans també van caçar altres carnívors i aus rapinyaires.

Frido Welker, antropòleg molecular de la Universitat de Copenhaguen i un dels socis d'investigació de Zhang, assegura que l'evidència a la cova càrstica de Baishiya apuntava que els denissovans s'adaptaven amb èxit a l'altiplà tibetà fins i tot durant l'edat de gel. "Els denissovans no hi eren accidentalment un dia a l'atzar", va dir. "Van aconseguir mantenir-se allà fora durant molt més temps, fet que diu alguna cosa sobre la seva resiliència".