Demostren que els arbres també segresten el metà de l'atmosfera

BarcelonaEls arbres són els pulmons del planeta per la seva capacitat de produir oxigen i absorbir diòxid de carboni (CO₂), però ara també s'ha constatat que són capaços de segrestar metà, al contrari del que es creia fins ara. Aquest gas d'efecte hivernacle –que es relaciona sobretot amb l'activitat agrícola– és fins a 28 vegades més potent que el CO₂ i és responsable d'una quarta part de les emissions causants de l'escalfament global. Una investigació liderada per la Universitat de Birmingham, amb la participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), planteja que els microorganismes que habiten a l'escorça dels arbres a partir dels dos metres d'alçada són capaços de consumir el metà de l'atmosfera; una troballa que pot actualitzar la manera com es planegen les reforestacions per pal·liar els efectes del canvi climàtic. "Tots dos gasos són els que més contribueixen a l'escalfament global del planeta", diu Josep Barba, coautor de l'estudi, que s'ha publicat aquest dimecres a Nature.

És la primera vegada que una investigació confirma que arbres de diferents punts del món poden captar el metà de l’atmosfera. Ho demostren les mesures que s'han fet a centenars d'arbres dels ecosistemes boreals de Suècia, en zones tropicals del Brasil i Panamà i en àrees temperades d'Anglaterra. "Fins ara, es pensava que només emetien metà", explica Barba a l'ARA. Fa una dècada es va constatar que una part d'aquest gas es produeix sota terra, amb condicions sense oxigen, i que els arbres actuen com a xemeneies: van deixant anar el metà que flueix des de les capes profundes del sòl a través del tronc, alliberant-lo per l'escorça. Les comunitats de microbis que habiten aquesta part de l'escorça consumeixen el gas, però no són capaços d'absorbir-lo tot i acaba escapant-se en forma d'emissions.

"Ens pensàvem que aquests resultats eren representatius de tot l'arbre. Ara hem començat a mesurar a partir dels quatre o cinc metres d’alçada i hem descobert que no és així", afirma l'expert. Simplificant-ho molt, com més altura menys metà va quedant a l'interior del tronc. A partir dels dos metres d'alçada, els microorganismes són capaços de consumir el metà que s'escampa a l'aire cap a l'atmosfera i en quantitats més grans que els seus homòlegs de la part inferior de l'arbre. "Com que queda menys gas a l'interior de l'arbre, els bacteris capten el metà de fora i en el còmput global, absorbeixen més metà del que emeten", apunta Barba.

Investigació també a Catalunya

Les dades també suggereixen que en un mateix bosc hi ha espècies que capten més metà que d'altres, probablement a causa de diferències en les propietats de la fusta, com ara la seva densitat o el diàmetre dels conductes transportadors de nutrients i aigua. Els investigadors han ajustat cambres de mesurament als troncs per detectar, a temps real, els gasos que es desprenen o s'absorbeixen des de l'escorça i han fet mesures a diferents alçades.

“Veiem que els que més metà capten són els boscos tropicals, seguits dels temperats i, finalment, els boreals”, afegeix Barba. L'investigador continuarà la recerca en diversos boscos de fagedes, alzinars, rouredes i pinedes de Catalunya. "Ens podria ajudar a desxifrar quines espècies del Mediterrani consumeixen o emeten més metà que altres", explica.

Per al professor d'enginyeria forestal i canvi global de la Universitat de Lleida, Víctor Resco de Dios (que no ha participat en l'estudi), aquest descobriment té una "gran rellevància potencial" a escala científica. "Una molècula de metà absorbeix més radiació que una de diòxid de carboni, encara que la concentració atmosfèrica de metà sigui molt menor. Si es confirmen les observacions d'aquest estudi, es podria obrir la porta a una nova comprensió del cicle d'aquest potent gas hivernacle", explica en declaracions a SMC. Ara bé, l'enginyer subratlla que l'article és observacional i fins a cert punt provisional: "Els arbres no assimilen metà i els autors argumenten que els microbis que habiten a l'escorça podrien ser els que fixen aquest metà, un extrem que encara no han arribat a demostrar. Hem de tractar aquestes dades amb cautela".

Canvis en la reforestació

Els autors de l'estudi comparteixen aquesta cautela, però també creuen que permetrà que noves investigacions aprofundeixin en el rol dels boscos com a eina per mitigar els efectes de la crisi climàtica. En el cas de les estratègies de reforestació, per exemple, pot suposar un canvi de visió. Sovint els boscos nous no són eficients captant carboni, perquè estan conformats per arbres joves amb poca biomassa, però sí que podrien ser-ho com a segrestadors de metà, ja que l'element important és la superfície de l'escorça que interacciona amb l'atmosfera. A més, seria més fàcil constatar si les mesures que es posen en marxa són eficients: mentre que el CO₂ roman a l'atmosfera durant dècades i qualsevol canvi s'ha d'observar a llarg termini, la persistència del metà és de dies o setmanes i els resultats de qualsevol estratègia es podrien interpretar més immediatament.