Com la crisi de Qatar està afectant la ciència
Aquest país subministrava un 25% de l’heli mundial, part del qual s’utilitza en laboratoris
Políticament parlant, els últims mesos han sigut especialment convulsos a la península Aràbiga. Mentre que la guerra civil del Iemen està provocant un desastre humanitari per culpa d’una epidèmia descontrolada de còlera, Qatar pateix un bloqueig econòmic per part dels seus veïns, que l’acusen de donar suport al terrorisme. Tot i que el poder de Qatar ressona per tot el planeta, en principi no hauria de semblar que un problema geopolític localitzat hagi d’afectar gaire el món de la ciència. Al cap i a la fi, cap dels països del Pròxim Orient destaca especialment per la seva recerca i, a més, les col·laboracions amb laboratoris occidentals són poques, a banda dels estudiants de doctorat que hi envien de tant en tant. Però s’està començant a veure un efecte secundari inesperat de la crisi de Qatar: una baixada en la producció mundial d’heli que amenaça d’afectar tant centres d’investigació com hospitals.
La utilitat científica de l’heli
L’heli és el segon element químic més comú a l’Univers, després de l’hidrogen, però és escàs a la Terra. Tot i que l’usem per inflar globus perquè és més lleuger que l’aire, l’interessant és que té el punt d’ebullició més baix de tots els elements (4 ºK, molt a prop del zero absolut). Això vol dir que sempre es troba en forma de gas. Aquesta propietat s’aprofita per refredar instruments científics, com els imants superconductors que avui en dia hi ha en molts aparells de tecnologia punta, començant per les màquines de ressonància magnètica nuclear. La ressonància pot servir per obtenir imatges de l’interior del cos, d’una manera similar a com fan les radiografies o la seva versió moderna, les tomografies axials computeritzades (TAC, a vegades anomenades escàners). La diferència és que la ressonància no utilitza radiació i, per tant, és innòcua per al pacient. Tot i que les seves indicacions no són exactament les mateixes que les altres proves d’imatge i que sol ser més cara i requerir maquinària que no tenen tots els hospitals, la ressonància s’utilitza freqüentment per al diagnòstic de diverses malalties.
La mateixa tecnologia és darrere d’uns aparells de laboratori que permeten descobrir l’estructura de les proteïnes. Tot i que saber quina forma adopta una proteïna pot semblar un simple exercici de curiositat científica, té una aplicació pràctica que ha canviat la manera com descobrim nous fàrmacs. Això es deu al fet que la forma de les proteïnes en defineix la funció: coneixent l’estructura d’una proteïna podem dissenyar molècules que en bloquegin la part activa i la inhibeixin. Aquesta és l’estratègia principal per desenvolupar compostos específics contra el càncer, per exemple, una malaltia en què cal frenar una sèrie de proteïnes que treballen més del compte. Tot això, sense heli seria impossible.
Normalment, l’heli s’extreu del gas natural, on es troba en una proporció de fins al 7%. A principis d’aquest segle, el productor més important d’heli eren els Estats Units. La tendència, però, va canviar fa uns cinc anys i ara ho és Qatar. Aquest petit país del golf Pèrsic té poc més de dos milions i mig d’habitants però és el quart del món pel que fa a producte interior brut, i un dels més rics. Això és degut a les immenses reserves de petroli i gas natural que té. En l’última dècada s’ha convertit en el segon productor i el primer exportador mundial d’heli, i s’ha arribat a encarregar del 25% de la demanda. Només els Estats Units i Algèria, el tercer de la llista, a molta distància, li fan ombra.
El subministrament d’heli científic
La demanda d’heli ha anat augmentant progressivament gràcies a l’aparició de més aparells de tecnologia avançada que l’utilitzen per mantenir les baixes temperatures. Però amb les refineries de Qatar tancades des del juny per culpa del boicot de l’Aràbia Saudita i els seus aliats, un quart de l’heli que es consumeix habitualment ha desaparegut del mercat. Molts laboratoris que necessiten un subministrament constant d’heli han començat a racionar-lo per mantenir en marxa els experiments més importants. De moment, els principals afectats són països asiàtics, els principals consumidors de l’heli de Qatar. Entre ells hi ha el Japó i la Xina, actualment dos gegants en el món de la recerca. Si l’aturada continua, el més probable és que el problema s’estengui a tot el món.
No només els investigadors estan tenint problemes per culpa de Qatar: l’heli usat als laboratoris és només un 6% del total. La resta es fa servir en la indústria electrònica, en hospitals i en l’aviació. De moment, algunes universitats i centres de recerca s’han unit per fer comandes conjuntes i així poder negociar millors preus i subministrament. En alguns llocs fins i tot han dissenyat sistemes de reciclatge que recuperen l’heli que s’escapa, i altres estan acumulant tant d’heli com poden mentre els n’arribi prou. Aquestes estratègies poden funcionar una temporada, però si la situació al Golf no es resol hi pot haver conseqüències serioses en moltes activitats que depenen d’aquest gas. Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester.
