Creen un embrió humà sense utilitzar òvuls ni espermatozous

En els humans, com en altres animals, la reproducció segueix un principi molt simple: cal que una cèl·lula del mascle s’ajunti amb una de la femella perquè comenci a formar-se l’embrió, que, després d’un període d’incubació, es convertirà en un nou individu. Aquestes cèl·lules originals no són de qualsevol tipus, sinó que han de tenir unes característiques especials, la principal de les quals és que només posseeixin la meitat de cromosomes que les cèl·lules normals. S’anomenen gàmetes, són l'òvul i l'espermatozou.

Un grup d'investigadors de la Universitat de Cambridge acaba d'invalidar de cop i volta aquesta norma universal i mil·lenària que recullen tots els llibres de text: han anunciat en un congrés que han aconseguit crear un embrió humà sense utilitzar cap gàmeta.

Estudiar totes les etapes de formació del nostre cos és complicat, no només per motius tècnics sinó també ètics, ja que no es permet cultivar embrions al laboratori més enllà de catorze dies, tret que siguin d’altres animals, per evitar creuar el límit del que es podria considerar experimentar amb humans. Per això sabem amb detall què passa en els primers moments després que l’espermatozou fecundi l’òvul però, a continuació, el nostre coneixement té llacunes importants, que se supleixen parcialment amb informació treta d’animals evolutivament semblants a nosaltres.

Un embrió sintètic

Al grup d’investigadors dirigit per la doctora Magdalena Żernicka-Goetz se’ls va ocórrer una idea innovadora per anar una mica més enllà sense haver d’usar embrions d’animals ni saltar-se cap llei. Van proposar-se generar una entitat semblant a un embrió però fent servir només cèl·lules mare. Les cèl·lules mare tenen la capacitat de poder generar altres tipus de cèl·lules, i són precisament les que formen l’embrió en les primeres fases. Per tant, en principi tenen la plasticitat necessària per formar qualsevol estructura.

Els científics van extreure una cèl·lula mare d’un embrió normal, que són les de més “qualitat”, i van reprogramar-la genèticament perquè es desenvolupés com si fos un òvul fecundat. Efectivament, la cèl·lula va començar a multiplicar-se. Llavors van cultivar-la al laboratori més enllà del límit habitual dels catorze dies i el resultat va ser una mena d’embrió amb els inicis del que seria l’estructura que ha de donar lloc al cervell i fins i tot els precursors del sistema reproductor, una etapa que s’anomena gastrulació. Mai no s’havia arribat tan lluny amb un embrió humà.

Anteriorment, el mateix grup, i també altres experts, havien aconseguit una fita similar fent servir cèl·lules de ratolí o de mico. En aquells casos, van anar una mica més lluny i van implantar aquells embrions en úters, però no van arribar mai a desenvolupar-se, per motius que no estan clars. El més possible és que l’embrió “sintètic” fet amb cèl·lules humanes tingui els mateixos problemes i no pugui arribar mai al final del procés, però no ho sabem del cert. De moment les lleis actuals no permeten implantar-lo en un úter i, per tant, no podrem resoldre el dubte.

Reproducció asexual

Aquest experiment obre una sèrie de possibilitats inesperades. Fa uns anys es va aconseguir convertir una cèl·lula mare en un gàmeta. Això, que sembla un fet relativament innocent (les cèl·lules mare es poden convertir en qualsevol cosa), és una revolució en termes reproductius perquè, en principi, podria servir per generar espermatozous a partir de cèl·lules d’una dona o òvuls a partir de les d’un home, i així obtenir embrions a partir de gàmetes de dues persones del mateix sexe.

Els treballs de Żernicka-Goetz són encara més radicals, perquè prescindeixen de la fecundació i produeixen embrions directament a partir de cèl·lules mare. És a dir, ni tan sols cal material genètic de dues persones. Si algun dia la tècnica avancés prou per generar embrions viables, seria l’equivalent a clonar algú, perquè l’individu resultant només tindria l’ADN de qui donés la cèl·lula inicial. Seria una manera totalment asexual de reproduir-se.

Cal recordar que aquest no era l’objectiu de l’experiment, que simplement ha servit per produir unes estructures semblants a embrions per poder-les estudiar més enllà del que normalment és permès. Però a ningú se li escapa que, en un futur, les coses podrien ser diferents. Per això algunes veus ja han començat a demanar que es regulin aquests pseudoembrions per evitar que un buit legal permeti crear humans fent seguir aquest sistema alternatiu abans no n’hàgim considerat bé totes les conseqüències.

Els resultats encara no s'han publicat. Només es coneixen les dades que s’han presentat al congrés anual de la International Society for Stem Cell Research, que ha tingut lloc aquests dies a Boston, i caldrà esperar a conèixer-ne els detalls. De moment sembla que s’ha produït una eina que pot ser pràctica per als que estudien el desenvolupament humà. Però també podria ser l’inici d’un canvi tan radical per al futur de la humanitat que, ara per ara, costa imaginar-se cap on ens portaria.