La creativitat de la intel·ligència artificial supera la humana (en mitjana)
Segons un nou experiment, les persones més creatives encara segueixen superant les màquines a l'hora de generar noves idees
La creativitat ha estat considerada tradicionalment com una habilitat exclusiva de les persones. Però hi ha altres animals, com ara primats i fins i tot alguns ocells com els corbs, que també són capaços d’utilitzar elements naturals i modificar-los lleugerament per utilitzar-los com a eines: pals per agafar insectes o pedres per trencar nous, per exemple.
Malgrat això, no mostren un comportament que es pugui considerar autènticament creatiu. No són capaços de fer servir aquestes eines per a funcions diferents de les preestablertes. De fet, la creativitat humana es basa justament en això: en buscar i trobar relacions que no són aparents entre objectes i els seus usos, entre paraules no relacionades, etcètera.
Una de les definicions més completes de creativitat diu que és l’habilitat per qüestionar assumpcions, trencar límits intel·lectuals, reconèixer patrons ocults, observar l'entorn de manera crítica i analítica i establir relacions noves entre elements no vinculats.
Un nou competidor
Ara, però, ens pot haver sortit un competidor. El progrés enorme que han experimentat alguns sistemes d’intel·ligència artificial (IA), capaços per exemple de generar fins i tot “obres d’art”, està qüestionant els límits de la creativitat, que semblen haver traspassat l’intel·lecte humà.
Els psicòlegs Mika Koivisto i Simone Grassini, de les universitats de Turku, a Finlàndia, i de Bergen i Stavanger, a Noruega, han fet una sèrie d’experiments per comparar el nivell de creativitat que mostren diferents sistemes d’IA respecte de la humana. Segons acaben de publicar a la revista Scientific Reports, els sistemes d’IA que han examinat igualen o fins i tot superen el nivell de creativitat mitjà de les persones. Ara bé, les persones que són especialment creatives continuen superant la IA. En qualsevol cas, sembla que la creativitat ha deixat de ser un feu exclusiu de l’espècie humana.
Koivisto i Grassini van comparar les respostes de 256 voluntaris amb la de tres bots d’IA. Un bot, o assistent de veu, és un programa informàtic basat en intel·ligència artificial capaç de mantenir una conversa coherent en temps real mitjançant textos o un sintetitzador de veu. Al llarg de l’experiment es van fer servir el ChatGPT 3, el ChatGPT 4 i el Copy.Ai.
Els investigadors van sotmetre els voluntaris humans i aquests tres bots a un qüestionari anomenat “tasca d’usos alternatius”, o AUT (de l’anglès alternate uses task), que es fa servir de manera habitual per valorar i quantificar el pensament divergent. Aquest tipus de pensament és la capacitat cognitiva que permet generar idees o solucions diferents davant d’una mateixa tasca o repte, i es relaciona directament amb la creativitat.
En concret, els investigadors van demanar que es generessin tantes idees com fos possible sobre la utilització de diversos objectes quotidians en un temps limitat. Hi havia una corda, una caixa, un llapis i una espelma. A partir de les respostes van valorar la fluïdesa en la generació d’idees noves, la flexibilitat, l’originalitat i l’elaboració.
Per valorar-ho van utilitzar un mètode estadístic computacional que mesura fins a quin punt la resposta s’allunya dels usos convencionals d’aquests objectes, i també l’opinió subjectiva de diversos experts sobre l’originalitat creativa de les respostes. Ara bé, en cap cas els investigadors sabien si els autors de les respostes eren voluntaris humans o algun dels bots d’IA.
La potència de la diversitat
En analitzar els resultats obtinguts, es va veure que el nivell de creativitat que mostren aquests tres bots és el mateix que la mitjana dels voluntaris humans, o fins i tot una mica superior, però que, tanmateix, la diversitat humana és molt més elevada. És a dir, que hi ha persones que mostren un nivell de creativitat, mesurada a través del pensament divergent, molt més limitada que la dels bots, però en canvi n’hi ha d’altres que en mostren molta més.
Com diuen explícitament els autors d’aquest treball, els resultats suggereixen que els bots més avançats són capaços de generar idees creatives similars a les de la mitjana de les persones, i per això proposen integrar els sistemes d’IA als processos creatius humans amb l'objectiu de millorar-ne el rendiment.
També diuen que aquests resultats ens haurien de fer replantejar quina és la naturalesa de la identitat humana, si més no en relació a la creativitat. Tot i que no ho esmenten de manera explícita al seu treball, els mateixos resultats poden contenir la resposta. La diferència es troba justament en la diversitat. Els bots són més homogenis, mentre que les persones, considerades en el seu conjunt, som molt més diverses. I, des del punt de vista evolutiu, la diversitat afavoreix la supervivència del conjunt. Possiblement aquesta és la naturalesa de la identitat humana: la potència que comporta la diversitat.