Per què cada cop més adults joves tenen el ritme cardíac més irregular?
Noves investigacions plantegen que la fibril·lació auricular pot ser més freqüent i perillosa en menors de 65 anys del que es creia
New YorkLa fibril·lació auricular, una cardiopatia freqüent que augmenta el risc de patir un ictus, afecta cada cop més la salut de les persones joves. Durant anys, els experts pensaven que els adults de 65 anys o més eren els que patien més sovint aquest batec cardíac irregular i que el més probable era que els joves que el patien no desenvolupessin altres problemes cardíacs. Però ara un estudi liderat per l'electrofisiòleg cardíac del Centre Mèdic de la Universitat de Pittsburgh Aditya Bhonsale ha analitzat les dades de més de 67.000 pacients amb fibril·lació auricular i ha constatat que gairebé una quarta part eren menors de 65 anys. A més, tenien més risc de mort que les persones que no patien la malaltia i presentaven més factors de risc, com ara hipertensió, obesitat i apnea del son.
En la fibril·lació auricular, les cavitats superior i inferior del cor no estan coordinades com caldria, cosa que fa que l'òrgan bategui de manera caòtica, de vegades massa a poc a poc, de vegades massa de pressa. Les persones que pateixen aquesta malaltia poden experimentar batecs agitats i palpitacions. Geoffrey Barnes, cardiòleg i especialista en medicina vascular del Sistema de Salut de la Universitat de Michigan, diu que sovint atén pacients que ho descriuen "com si el cor s'accelerés" o "com si se saltés batecs". De vegades, les persones amb fibril·lació auricular també presenten manca d'alè i molèsties al pit. Algunes tenen episodis ocasionals, d'altres experimenten els batecs irregulars de manera continuada. Però majoritàriament no presenten símptomes i ni tan sols s'adonen que la tenen.
El diagnòstic de la fibril·lació auricular es fa mitjançant un electrocardiograma i tenint en compte els antecedents mèdics i familiars. Segons els metges, cada cop són més els pacients que busquen atenció mèdica perquè els seus rellotges intel·ligents detecten un batec irregular. I això podria explicar per què es diagnostica un nombre més gran de persones joves amb aquesta patologia, planteja el professor de cardiologia de la Johns Hopkins Medicine Hugh Calkins. “Com més proves es facin, més coses trobaran”, afegeix. Però segons Bhonsale, la fibril·lació auricular també pot augmentar entre els adults més joves perquè molts dels factors de risc, com les cardiopaties preexistents i la diabetis, també estan augmentant en aquest grup d'edat.
Gairebé una de cada cinc persones que van participar en l'estudi de fibril·lació auricular de la Universitat de Pittsburgh també patien apnea obstructiva del son, que és un important factor de risc de la malaltia. Durant la nit, les persones amb aquesta condició deixen de respirar i després hi tornen, per la qual cosa els costa descansar bé. Aquesta afecció, que sovint no es diagnostica, està relacionada amb problemes cardiovasculars diversos.
També hi ha una correlació entre la quantitat d'alcohol que es consumeix i la probabilitat de desenvolupar fibril·lació auricular, segons Bradley Knight, director mèdic d'electrofisiologia de l'Institut Cardiovascular Northwestern Medicine Bluhm. Fumar cigarrets i vapejar també està relacionats amb un risc més alt de fibril·lació auricular, va indicar Barnes. I encara que l'exercici en general s'associa a un menor risc d'afeccions cardíaques, l'exercici de resistència extrema, com ara maratons i triatlons, es relaciona amb un risc més alt de fibril·lació auricular.
Com es pot controlar?
Per què és important detectar la fibril·lació auricular? Perquè pot fer que es formin coàguls al cor que es desplacen al cervell i provoquen accidents cerebrovasculars, fins i tot en pacients joves, segons Bhonsale. Aquesta patologia també pot augmentar el risc de deteriorament cognitiu i demència, així com provocar una insuficiència cardíaca. En l'estudi de la Universitat de Pittsburgh, els investigadors van descobrir que les persones amb fibril·lació auricular menors de 65 anys tenien un risc significativament més gran d'hospitalització per insuficiència cardíaca, vessament cerebral i infart de miocardi que les persones sense fibril·lació.
“Si se't diagnostica fibril·lació auricular a qualsevol edat, però sobretot a una edat primerenca, se t'ha donat una gran oportunitat de dir: «Bé, què puc fer per controlar millor la meva salut i reduir les probabilitats de tenir un problema més endavant?»", afirma Barnes. És a dir, és un toc d'atenció. Per exemple, una persona amb apnea del son hauria d'utilitzar una màquina de pressió positiva contínua a la via respiratòria o deixar de fumar, si fuma. De vegades, sobretot en els pacients més joves, els metges també recomanen un procediment anomenat ablació amb catèter, per eliminar teixit del cor que pot estar ocasionant batecs irregulars.
Els metges també podrien receptar anticoagulants per reduir el risc de patir un accident cerebrovascular, així com altres medicaments per controlar els símptomes que poden ajudar a regular la freqüència i el ritme cardíacs, diu Knight. Ara bé, encara que els medicaments solen ajudar a reduir la freqüència i durada dels episodis de fibril·lació auricular, “rarament eliminen la fibril·lació auricular”, afegeix. L'expert acostuma a dir als pacients que aquesta malaltia és com la hipertensió arterial: cal controlar-la de manera contínua.