Controlar la pandèmia sense vacunes: l’estratègia Covid-0

Els problemes logístics en la distribució de vacunes han evidenciat que el control d’una pandèmia tan complexa no es pot fiar només a la carta de la profilaxi vacunal. Quina és la millor manera de gestionar la crisi, doncs? Diverses veus de l’àmbit científic aposten des de fa temps per una estratègia de control i màxima supressió de la transmissió coneguda com a Covid-0. A diferència de l’estratègia d’assolir la immunitat de grup mitjançant una infecció progressiva o de l’estratègia de contenció o mitigació per evitar el col·lapse sanitari (el famós aplanament de la corba seguit en gran part del món occidental), el plantejament Covid-0 té per objectiu mantenir els contagis en els nivells més baixos i fins i tot reduir-los a zero en algunes àrees concretes.

Escrit així, i vista l’experiència del nostre entorn, aquesta estratègia sembla massa perfecta per ser possible. Però ho és. Ho han demostrat països com Corea del Sud, Taiwan, Singapur, Vietnam o Nova Zelanda. Fins i tot es pot aconseguir en llocs on hi ha hagut una transmissió comunitària elevada, com a la ciutat xinesa de Wuhan o a l’estat australià de Victòria. Algunes de les claus de l’èxit són l’augment de la capacitat de detectar i traçar les cadenes de transmissió del virus i la gestió dels brots mitjançant el suport econòmic i assistencial per garantir l’aïllament de casos i contactes. Segons publiquen en un article d’anàlisi a la revista British Medical Journal el professor de salut pública Michael Baker, de la Universitat d’Otago, a Nova Zelanda, i altres investigadors, aquesta estratègia redueix el nombre de morts i de persones amb seqüeles, a més de suavitzar les conseqüències de la falta d’equitat social que la pandèmia ha posat de manifest en molts països. D’altra banda, els efectes econòmics de les accions preventives que implica, com els confinaments localitzats i de curta durada al principi dels brots, queden compensats a mitjà termini perquè si s’aconsegueix reduir prou la circulació del virus, l’economia es pot recuperar més fàcilment que amb altres estratègies. Segons els autors, el fet que els països que l’han aplicat hagin patit menys morts i una menor recessió econòmica dona suport a aquest plantejament.

Una estratègia possible?

En un text més divulgatiu, el mateix autor argumenta al diari The Guardian que l’estratègia funciona amb variants més infeccioses del virus i que, al mateix temps, contribueix a aconseguir que no n’apareguin tantes de noves.

En un article sobre aquest mateix plantejament publicat per l’Institut de Salut Global de Barcelona, s’argumenta que “una actuació preventiva i precoç per mantenir el control de la transmissió no només evita el col·lapse sanitari a tots els nivells assistencials, també per patologies que no són covid-19, sinó que permet preservar la salut física i emocional de la ciutadania i dels professionals sanitaris, a més de mantenir la vida social i econòmica”.

Segons explica a aquest diari la primera autora de l’article, Anna Llupià, del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, “l’estratègia Covid-0 és la que més procura tant per la vida com per la forma de vida de les persones”. Un dels problemes del plantejament actual de mitigació és que “les mesures per evitar l’emergència sanitària no són només una solució, sinó que creen altres problemes en l’àmbit econòmic i social”. Per tant, “hauríem d’intentar que fossin curtes i que les haguéssim d’utilitzar poc”, conclou Llupià.

Ara bé, seria possible aplicar l’estratègia Covid-0 a l’àmbit català o espanyol? “Ara estem en una situació de minimitzar danys –valora el catedràtic de farmacoepidemiologia de la Universitat d’Oxford Daniel Prieto-Alhambra–, però ho hauríem pogut fer l’estiu passat”. “Amb les dades que tenim avui, aquesta estratègia és la millor”, afegeix. Segons l’investigador, “hem de mirar més enllà del curt termini i parlar més d’aquest plantejament”. A parer seu, “després de les restriccions actuals i amb l’efecte de les vacunes, hi haurà una altra oportunitat per fer-ho l’estiu vinent”. “Cal preparar l’opinió pública”, rebla.