La contaminació afecta el cervell

És fàcil deduir que respirar aire contaminat no deu ser bo per a la salut. Fins i tot Donald Trump i els altres fanàtics dels combustibles fòssils ho poden entendre, això. Però per si algú necessita dades sòlides que ho demostrin, l'Institut d'Efectes sobre la Salut, dels EUA, i l'Unicef van publicar un estudi l’estiu passat que calculava que la pol·lució era responsable de més de vuit milions de morts l’any a tot el món i, concretament, seria la segona causa de mortalitat en menors de cinc anys.

El primer que ens ve al cap quan sentim això és que els pulmons dels qui viuen a les ciutats deuen estar ennegrits de tant empassar-se els fums dels cotxes. Efectivament, una part important dels efectes tòxics són causats per les PM_2.5, unes partícules que hi ha l’aire que tenen menys de 2,5 micròmetres de diàmetre, és a dir, que són tan petites que s’encallen en els pulmons. I una de les principals fonts en són els motors de combustió.

Però el mal que fa la pol·lució en general no s’atura a les vies respiratòries. A través dels pulmons, les PM_2.5 i els altres components dels fums tòxics poden arribar a la sang, i d’aquí es distribueixen a tots els òrgans, on poden causar diverses complicacions. Potser una de les més inesperades és el dany cerebral: estudis recents han relacionat la contaminació amb un augment de problemes com la demència, la depressió, l’ansietat i la psicosi. Fins i tot s’han establert lligams amb l’autisme i els dèficits cognitius, per com afectaria el desenvolupament cerebral en infants.

La contaminació de l'aire rebaixa l'esperança de vida tant com el tabaquisme

El cervell, molt sensible

De fet, tot sembla indicar que el cervell seria un dels òrgans més sensibles a la pol·lució, fins i tot als nivells més baixos, segons alguns experts. Per exemple, s’ha vist que els cervells de nens que vivien en ciutats especialment contaminades, com Mèxic, tenien una gran quantitat de plaques de beta-amiloide i altres proteïnes que s’acumulen en la malaltia d’Alzheimer, cosa que hauria afectat el seu rendiment intel·lectual. Dades del Regne Unit relacionen els nivells d’òxid nítric i diòxid de nitrogen, dos gasos que formen part de la contaminació, amb un augment de la depressió i l’ansietat. Concretament a Escòcia, un estudi de més de 16 anys publicat fa unes setmanes trobava una correlació entre els nivells d’aquests compostos en l’atmosfera i l’augment d’ingressos hospitalaris per problemes de salut mental. Altres treballs confirmen aquest lligam mirant la correlació contrària: quan s’ha aconseguit que millori la qualitat de l’aire d’una ciutat, han disminuït les demències i la depressió entre la gent gran.

Tots aquests efectes tenen una base física: en els cervells de les persones que viuen en àrees més contaminades es veuen canvis, com un encongiment d’una estructura anomenada hipocamp (molt típic en demències) o trastorns a la substància blanca (una part del cervell relacionada amb la comunicació entre neurones). Si l’exposició a la contaminació passa durant la infantesa, quan el cervell encara està desenvolupant-se, aquests canvis serien més pronunciats.

Des de l'antiga Roma

Els efectes de la contaminació sobre el cervell són, de fet, molt anteriors a l’era industrial. Un article publicat el mes passat a la revista PNAS per científics de la Universitat estatal d'Arizona arribava a la conclusió que, en les fases finals de l’Imperi Romà, sobretot gràcies a l’activitat durant la Pax Romana que va durar fins al segle II de la nostra era, la contaminació atmosfèrica era tan elevada que, segurament, els va començar a afectar les habilitats cognitives, fins al punt que el quocient intel·lectual dels habitants de l’imperi va baixar una mitjana de tres punts.

En aquest cas, la culpa la tenia el plom, que s’alliberava a l’atmosfera en quantitats massives a causa de l’alta productivitat de les foneries de l’època, en bona part durant el procés d’obtenir plata. Analitzant la composició de l’atmosfera d’aquell temps a partir d’estudis del gel de l’àrtic, i usant dades històriques i models matemàtics, els científics han arribat a la conclusió que els nens romans tenien uns nivells de plom en sang d’uns 2,4 µg/dl, més del doble del que es veia en el neolític. Sabent que el plom és tòxic per al cervell, es pot deduir que això hauria d'afectar les seves capacitats intel·lectuals. Aquest és el primer exemple històric de contaminació causada pels humans i de com ens podria haver afectat negativament.

Que la pol·lució jugués un paper en la caiguda de l’Imperi Romà és només una hipòtesi, però el que és cada cop més evident és que té un impacte molt ampli sobre la salut, no només pel mal que fa als pulmons i, de retruc, al cor, sinó per l’efecte global en tot l’organisme, inclòs el cervell. Tan innegable com que l’activitat humana està darrere l’emergència climàtica que vivim és que un dels seus efectes nocius és que escurça la nostra qualitat (i quantitat) de vida. Tenint en compte que l’OMS estima que un 99% de la humanitat està exposada a nivells de contaminació per sobre del que seria recomanable, tot això hauria de ser suficient per motivar-nos a buscar-hi solucions el més ràpid possible.