Consumir microdosis de LSD és tendència a Silicon Valley

Pot semblar un intent de barrejar negocis i plaer condemnat al fracàs, però cada cop més professionals de Silicon Valley asseguren que el fet de prendre petites dosis de drogues psicodèliques els ajuda a rendir més a la feina: els fa ser més creatius i concentrar-se millor. Aquesta pràctica, coneguda com a microdosing en anglès, consisteix a consumir quantitats minúscules de drogues com ara LSD, psilocibina (“bolets màgics”) i mescalina (present al cactus anomenat peiot ) amb intervals d’uns quants dies.

L’LSD és la droga psicodèlica més coneguda d’ençà de l’auge de la contracultura de la dècada dels 60, que la va popularitzar. Però el cert és que, tot i que pugui resultar un xic sorprenent, Silicon Valley també té un llarg historial de consum de substàncies psicodèliques per potenciar la creativitat. És notori que les estrelles de la tecnologia Steve Jobs i Bill Gates van experimentar amb LSD.

En dosis altes, l’LSD altera de manera molt potent la percepció, l’estat d’ànim i un seguit de processos cognitius. Doncs bé, actualment s’ha convertit en una de les drogues més consumides en microdosis. Una microdosi de LSD representa aproximadament una desena part d’una dosi recreativa (normalment entre 10 i 20 micrograms) i no acostuma a ser prou potent per provocar al·lucinacions. Tot i això, s’afirma que sí que incrementa la lucidesa, l’energia i la creativitat.

Suposadament, consumir microdosis de LSD també millora el benestar general i ajuda a reduir l’estrès i l’ansietat, millora el son i promou l’adopció d’hàbits més saludables. Malgrat que es tracta d’un fenomen del qual els mitjans n’han informat amb profusió, la falta d’estudis científics sobre el consum de microdosis fa que sigui gairebé impossible calcular l’abast d’aquesta pràctica. Les diverses informacions suggereixen que el que va començar com una tendència molt minoritària a Silicon Valley es podria estar estenent a bon ritme en altres llocs de treball.

A dia d’avui es desconeix com actuen les microdosis de substàncies psicodèliques al cervell per tenir els efectes sobre la creativitat que descriuen els que en consumeixen. Com tots els al·lucinògens clàssics, l’LSD causa els seus potents efectes d’alteració de la consciència imitant principalment els efectes de la serotonina, una substància química present al cervell que regula el nostre estat d’ànim. Concretament, l’LSD activa els receptors 5-HT2A del còrtex prefrontal, cosa que incrementa l’activitat del glutamat, una altra substància present en aquesta regió. El glutamat possibilita la transmissió de senyals entre neurones i està relacionat amb l’aprenentatge i la memòria.

En els humans es té constància de dos efectes distints de les dosis recreatives de LSD. En un primer moment la persona experimenta sensacions psicodèliques i positives d’eufòria. A continuació pot ser que comenci una segona fase que es caracteritza per la paranoia o fins i tot per un estat semblant al psicòtic. L’LSD en dosis baixes pot realçar l’estat d’ànim i la creativitat per mitjà dels efectes d’imitació de la serotonina. La seva acció sobre el glutamat i la serotonina pot redundar igualment en una millora de l’aprenentatge i la flexibilitat cognitiva -necessària per a la creativitat- a la feina. Aquestes descobertes de la ciència podrien ajudar a explicar en part el fenomen del consum de microdosis.

Proves en estudis clínics

La recerca clínica amb substàncies psicodèliques viu en aquests moments una gran revifalla després d’haver-s’hi posat fre als anys 60. Un dels avantatges d’investigar aquestes substàncies és el potencial que tenen de contribuir a dotar-nos d’una comprensió més profunda de la consciència. El 2016, investigadors de l’Imperial College de Londres van emprar tècniques d’escàner cerebral per observar la manera com l’LSD altera el funcionament del cervell. Van fer un descobriment clau: l’LSD té una influència desorganitzadora en l’activitat cortical, cosa que fa possible que el cervell funcioni d’una manera més lliure i amb menys restriccions del que és habitual.

El resultat de l’estudi apuntava que les substàncies psicodèliques incrementen la comunicació entre parts del cervell que difícilment es comuniquen en condicions normals i redueixen la comunicació entre àrees que ho fan amb freqüència. Probablement aquests efectes són al darrere de l’estat de consciència profundament alterat que solen descriure després de l’experiència els que han consumit LSD. També estan relacionats amb el que de vegades s’anomena dissolució del jo, un estat en què el sentit normal del jo es desintegra. Malgrat això, sovint els que han consumit LSD asseguren tenir la sensació d’haver-se reconnectat amb la seva persona, els altres i la natura.

Potser el descobriment que l’LSD i altres drogues psicodèliques indueixen a un estat mental flexible explica els beneficis terapèutics extraordinaris que s’atribueixen a totes aquestes substàncies. S’ha comprovat que la psilocibina, per exemple, reporta beneficis en el tractament del tabaquisme i l’alcoholisme, el trastorn obsessivocompulsiu i la depressió greu resistent al tractament.

En un estudi pilot de petita envergadura, la combinació de LSD i teràpia psicològica va comportar una lleugera millora en l’ansietat que experimentaven malalts terminals de càncer. Molts d’aquests trastorns psiquiàtrics es caracteritzen per l’existència de pautes d’activitat cerebral inflexibles i recalcitrants. En introduir un estat mental de desordre, l’LSD i altres substàncies psicodèliques podrien ajudar a trencar aquestes pautes inflexibles.

L’estat mental irrefrenable a què indueixen les substàncies psicodèliques també podria ajudar a explicar l’increment de la creativitat que suposadament se’ls atribueix. Des de finals de la dècada dels 50 fins a principis dels 70, molts estudis van intentar determinar si les substàncies psicodèliques clàssiques eren útils per potenciar la creativitat. En el més notable d’aquells estudis, els investigadors van concloure que l’LSD i la mescalina podien coadjuvar en la resolució creativa de problemes si s’empraven en entorns estrictament controlats.

Tanmateix, per bé que aquests estudis aporten informació, són merament anecdòtics des del punt de vista dels principis moderns de la recerca (no eren de doble cec ni estaven contrastats amb un placebo). Un estudi més recent va descobrir que el consum de substàncies psicodèliques clàssiques estava sòlidament relacionat amb més capacitat creativa de resolució de problemes. La potenciació de la creativitat té moltes aplicacions possibles en la societat. S’hi podria recórrer en certs sectors comercials, com ara la publicitat, i en l’àmbit clínic per ajudar els pacients que tenen autisme, per exemple.

Els desavantatges

Ara bé, abans d’afanyar-nos a prendre àcid amb l’esperança de potenciar la nostra creativitat a la feina, cal recordar que consumir microdosis d’una droga il·legal i no regulada és, naturalment, una pràctica plena de riscos. Sense anar més lluny, pots acabar entre reixes per possessió de drogues, segons la jurisdicció. A més, la producció i la distribució de drogues il·legals no estan subjectes a controls reglamentaris estrictes, motiu pel qual els consumidors no poden estar mai del tot segurs del que adquireixen.

Això fa que determinar la dosi resulti problemàtic. Els que consumeixen microdosis de manera incorrecta corren el risc de patir viatges indesitjats no atenuats o fins i tot mals viatges. S’han arribat a registrar alguns casos de símptomes de caràcter psicòtic en certes persones vulnerables que consumeixen LSD amb fins recreatius. De tota manera, dues enquestes poblacionals nord-americanes no van detectar cap vincle entre el consum de substàncies psicodèliques i les patologies psiquiàtriques.

En un món cada cop més competitiu, és temptador trobar una solució fàcil que ens ajudi a rendir més, millor i més de pressa. Ara bé, ¿és el camí correcte? Com a societat, ens hauríem de plantejar d’entrada els motius pels quals persones sanes decideixen consumir drogues. Recórrer a la tecnologia per potenciar la capacitat cognitiva a fi de fer front a condicions laborals exigents pot acabar minant la salut i el benestar de les persones. Per tant, hem de vigilar de no passar a considerar la potenciació un substitut d’un entorn laboral saludable.

Així doncs, és important que es dugui a terme més recerca sobre la seguretat i l’eficàcia del consum de microdosis de substàncies psicodèliques. Per contra, el que sí que està demostrat és que l’exercici físic, l’educació, la interacció social, la pràctica de l’atenció plena i una bona qualitat del son potencien el rendiment cognitiu i el benestar general.