El Constitucional avala que les empreses puguin controlar el correu electrònic dels treballadors

MadridEl Tribunal Constitucional (TC) ha denegat l'empara a un treballador que va reclamar la nul·litat del seu procés d'acomiadament amb l'argument que l'empresa havia vulnerat la seva intimitat i el seu dret al secret de les comunicacions en intervenir el seu correu electrònic corporatiu. Segons el Constitucional, l'acomiadament és vàlid perquè es tractava d'un correu de l'empresa, per al qual tant l'estatut dels treballadors com el conveni del sector corresponent, el químic, en aquest cas, admeten el control per part de la companyia.

Així, la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Ollero, considera que "la limitació de l'ús del correu electrònic per a finalitats professionals portava implícita la facultat de l'empresa de controlar-ne l'ús amb l'objectiu de verificar el compliment per part del treballador de les seves obligacions i deures laborals". És a dir, l'empresa pot intervenir el correu electrònic corporatiu per saber quin ús en fan els treballadors. En aquest cas, aquest control va permetre demostrar que el treballador acomiadat proporcionava "informació confidencial de l'empresa a personal d'una altra entitat mercantil".

El treballador afectat era un responsable administratiu d'una empresa –on treballava des del 1976– dedicada a l'activitat química industrial d'obtenció d'alcaloides i al cultiu i posterior tractament de cascall. Per filtrar la informació, va fer servir tant el telèfon mòbil corporatiu com el correu electrònic, des del qual va transmetre totes les dades relatives a la previsió de la collita dels anys 2007 i 2008 a una altra empresa, "incloent-hi extrems especialment sensibles de la importància dels quals era coneixedor". Les proves per justificar el seu acomiadament es basaven en un informe pericial que, al seu torn, agafava com a base la intervenció dels correus electrònics, fet que el demandant va impugnar en considerar que s'havien vulnerat els seus drets a la intimitat i al secret de les comunicacions. Amb aquest argument va recórrer una sentència desfavorable del Tribunal Superior de Justícia de Madrid davant el TC.

Però segons aquest Tribunal, el secret de les comunicacions "no s'estén a tots els fenòmens de comunicació entre persones ni abasta qualssevol materials relacionats presents, passats o futurs", sinó únicament "certes comunicacions". Per tant, diu la sentència, "queden fora de la protecció constitucional aquelles formes d'enviament de correspondència que es configuren legalment com a comunicació oberta, és a dir, no secreta". "És admissible –continua la sentència– l'ordenació i regulació de l'ús dels mitjans informàtics de titularitat empresarial per part del treballador, així com la facultat empresarial de vigilància i control del compliment de les obligacions relatives a la utilització del mitjà en qüestió, sempre amb el ple respecte als drets fonamentals".

Pel que fa específicament als correus corporatius, la sentència estableix que cal valorar aquest control en relació amb els drets fonamentals i, així, en el cas en qüestió, com que el conveni sectorial només permetia l'ús professional del correu electrònic de l'empresa, "el poder de control de l'empresa" sobre les eines informàtiques de titularitat empresarial "podia exercir-se legítimament". Aquest raonament invalida també la vulneració de la intimitat, ja que, en no tractar-se d'un àmbit reservat, tampoc es violava aquest dret per part de l'empresa, afegeix la sentència.