Els sacrificis dels maia es feien amb nois i nadons que estaven emparentats

La primavera del 1967 uns treballadors construïen una pista d’aterratge per a un petit aeroport a prop de Chichén Itzá, una antiga i important ciutat maia, quan es van topar amb el que semblaven restes humanes. Un equip d’arqueòlegs ràpidament es va desplaçar a aquella zona de la península mexicana de Yucatán i, en excavar, van trobar una cambra subterrània o chultún, el que en la mitologia d’aquella civilització mesoamericana constituïa l’entrada a l’inframon dels morts. I d’allà van recuperar les restes òssies d’uns 106 nens i nadons, que no mostraven signes de violència i semblaven formar part d’un santuari.

Han hagut de passar gairebé 60 anys perquè un equip internacional integrat per arqueòlegs i genetistes hagin pogut resoldre el misteri de qui eren aquells infants i què feien allà. A partir de l’anàlisi del genoma de 64 d’aquells petits han descobert que tots eren individus masculins d’entre 3 i 6 anys. Sorprenentment, la majoria estaven genèticament emparentats, segurament eren germans o cosins germans, i fins i tot van trobar dues parelles de bessons idèntics.

Aquests resultats, que es recullen a la revista Nature, reescriuen el que fins ara se sabia sobre els rituals religiosos de l’antiga civilització maia. I, a més, fan llum sobre els orígens genètics de comunitats indígenes que viuen actualment a prop de Chichén Itzá, emparentades amb aquells infants sacrificats.

“És impressionant, encara no ens ho acabem de creure”, confessa Rodrigo Barquero, arqueogenetista de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva a Leipzig i primer autor del treball, que es recull a Nature.

Tradicionalment, s’havia proposat que els maies sacrificaven dones joves verges; recentment es va descobrir que la majoria d’individus sacrificats al Cenote Sagrat, una mena de pou obert de forma natural on els maies precolombins feien ofrenes als déus i sacrificis humans, eren nens, tot i que se’n desconeixia el sexe. “Ara, per fi, nosaltres hem pogut identificar que eren nois, cosa que canvia per complet el nostre coneixement sobre els rituals religiosos dels antics maies”, ressalta Barquero en una entrevista a l’ARA.

 Un honor ser escollit

Chichén Itzá va ser una de les ciutats més importants de la civilització maia, sobretot entre el 800 i el 1000 de l’era comuna. Aquest enclavament es distingeix pels seus cenotes, i el sacrifici de nens era un ritual que sembla que es produïa de manera regular allà. De fet, totes les ruïnes mostren signes d’aquests sacrificis, com ara dibuixos esculpits a la pedra de caps tallats dels quals brolla sang. Així i tot, encara se’n desconeixien molts aspectes.

El fet que tots els infants trobats en el chultún siguin nois i que estiguessin emparentats fa pensar, defensen els investigadors, que molt probablement van ser escollits per ser sacrificats en parelles de germans o cosins, cosa que podria estar relacionada amb el paper dels germans bessons de la mitologia maia. En aquest sentit, l’anàlisi duta a terme pels investigadors revela que els menors van seguir una dieta molt similar rica en plantes, probablement blat de moro, molt típica dels maies, i que van ser criats de la mateixa manera.

“Probablement, des que van néixer els van preparar per a aquest sacrifici”, apunta Barquera. “La mort i el sacrifici per a ells significaven un gran honor. De fet, per exemple, en el joc de la pilota que practicaven qui era sacrificat era el guanyador, com a premi. El ritual del sacrifici es reservava per als millors. Per això, poder tenir un fill o fins i tot uns bessons sacrificats implicava que era una família molt especial, segurament guerrers o sacerdots”, explica aquesta arqueogenetista.

Els investigadors apunten que el fet de ser nois i família era una manera de representar un dels mites de la cosmologia maia, el dels bessons herois que van a l’inframon i intenten derrotar el senyor de l’inframon com a venjança perquè aquest havia mort el seu pare, que tenia també un bessó.

“El chultún adquireix una altra dimensió: no està vinculat a la fertilitat, sinó a l’accés a l’inframon, Xibalbá, on els bessons han d’anar en cicles de vida, mort i resurrecció per derrotar el senyor de l’inframon, Ah Cimih,”, explica Barquera.

Pistes sobre les epidèmies de l’era colonial

L’anàlisi genètica de les restes òssies també ha permès identificar que aquells nens sacrificats estan estretament relacionats amb els habitants actuals de zones properes a Chichén Itzá. A més, han pogut completar un episodi que no estava clar de l’era colonial. Els conqueridors van portar al continent americà malalties que es van transformar en epidèmies i que van delmar la població autòctona. És el cas de la infecció per salmonel·la. Està documentat com el 1545 hi va haver una forta epidèmia causada per aquest bacteri que durant el segle posterior va acabar amb el 90% de la població indígena.  

“Va ser la més mortal, i pandèmies així deixen la seva marca als gens dels supervivents”, comenta Barquero. La comparació de l’ADN dels infants del chultún de Chichén Itzá amb el dels actuals habitants de la regió descendents dels maies ha permès identificar versions de gens implicats en el reconeixement de patògens, fet que segurament va protegir els seus ancestres de la infecció i els va permetre salvar la vida.

Ara, expliquen els investigadors, el següent pas serà excavar en altres dos jaciments arqueològics maies també ubicats a la península de Yucatán per intentar trobar altres chultunes amb l’objectiu de comprovar si els infants enterrats eren també nois i família. Segons Barquero, “això ens permetria demostrar que el que hem trobat no és exclusiu de Chichén Itzá, sinó que era el modus operandi dels rituals de sacrifici”.