Creix la venda de taràntules (i altres aranyes) per internet

Nova YorkEn un primer moment, sembla un altre vídeo de desembalatge penjat a YouTube: un jove presenta a la càmera una capsa ben segellada, expressa la seva emoció pel que hi pugui haver a dins i n’arrenca la cinta adhesiva per obrir-la. Ara bé, en lloc de treure’n una joguina de col·leccionista o unes vambes d’autor, desembala amb compte set taràntules blanques i amplia la imatge perquè es puguin apreciar els pèls esclarissats que surten de les potes articulades de les bestioles.

Les taràntules eren el plat fort de la “caixa sorpresa” que el jove havia rebut per correu. Aquestes “caixes sorpresa” biològiques gaudeixen actualment d’una gran popularitat en el pròsper sector dels aràcnids que opera per internet. “Et pots comprar un regal sorpresa d’aranyes –comenta Alice Hughes, biòloga de la Universitat de Hong Kong–. És com comprar-se una baralla de cartes de Pokémon: tant te’n pot sortir una que toca molt poc, com una pila de cartes qualssevol”.

En un article publicat recentment a Communications Biology, la Dra. Hughes i el seu equip treuen a la llum el comerç d’aràcnids, un sector que no està pràcticament reglamentat i que, com molts aràcnids, prefereix moure’s per zones fosques. En la seva anàlisi dels catàlegs de vendes publicats a internet, han censat fins a 1.200 espècies d’aranyes, escorpins i altres aràcnids. Només un 2% d’aquestes espècies estan subjectes a normes comercials internacionals, segons els investigadors. “Hi ha un comerç massiu d’aràcnids –diu la Dra. Hughes–. I sembla que passa del tot desapercebut”.

L’estudi ha constatat que molts dels espècimens que es poden trobar al mercat han estat capturats al medi natural i no criats en captivitat. Es desconeix l’impacte mediambiental que poden tenir aquestes captures. “En treuen a piles de la natura com si res”, explica Anne Danielson-François, una aracnòloga i ecòloga conductual de la Universitat de Michigan-Dearborn que no ha participat en la recerca. I afegeix: “No són un recurs il·limitat”.

Animals agraïts en un nou mercat

Per bé que el comerç de fauna salvatge és una de les principals amenaces a què s’enfronten les espècies animals del nostre planeta, l’opinió pública se sol centrar en espècies conegudes i carismàtiques, com ara els elefants, els lloros i les tortugues marines. El cert, però, és que, segons el experts, hi ha una demanda creixent i ja molt important d’invertebrats, i els aràcnids són mascotes cobejades. Enviar-ne per correu no resulta problemàtic (“Literalment pots ficar cries d’aranya en un sobre i enviar-les”, comenta la Dra. Hughes).

A més, hi ha moltes espècies de les quals és relativament fàcil tenir cura. “No borden i no cal treure-les a passejar: pots ficar qualsevol aràcnid en un terrari de vint litres en un prestatge –explica el canadenc Ernest Cooper, expert independent en el comerç de fauna salvatge–. Tenen comportaments fascinants. N’hi ha que són de colors vius”.

En contrast amb els extensos catàlegs publicats a internet, a la base de dades de compravenda del Servei de Pesca i Fauna Salvatge dels Estats Units només hi consten 267 espècies d’aràcnids, van constatar els científics. Per la seva banda, el Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Salvatges (conegut com a CITES), que regula el comerç internacional de diverses espècies animals i vegetals, només en recull 30 espècies a la seva base de dades de comerç.

El mercat en línia evoluciona a una gran velocitat: les noves espècies d’aràcnids apareixen als comerços electrònics poc després que la comunitat científica les hagi descrites per primera vegada. Gairebé 200 de les espècies descobertes d’ençà del 2000 ja estan a la venda. Se’n podien comprar desenes un o dos anys després que les descriguessin per primera vegada, han revelat els científics. “Això sembla indicar que la gent surt a la natura, troba una cosa nova, n’agafa a dojo i la posa a la venda a internet”, assenyala la Dra. Danielson-François.

D’altra banda, els col·leccionistes podrien estar comprant espècies que la ciència encara no ha documentat. La Dra. Hughes i el seu equip han detectat aproximadament un centenar d’aràcnids a la venda que es descrivien sempre com a variants d’espècies conegudes, com ara la “taràntula blava del Vietnam”. El web Reptile Capture advertia en relació amb aquesta última variant: “No apta per a principiants. Molt defensiva”. Tot i això, en molts casos, les “variants” poden ser en realitat espècies diferents desconegudes, estimen els científics.

Un impacte desconegut

A més, es fa difícil determinar els efectes ecològics d’aquest comerç, en part per l’escàs coneixement que es té dels aràcnids. “Moltes vegades no entenem ben bé la distribució de moltes d’aquestes espècies, sense parlar d’on es troben, què necessiten per sobreviure...”, comenta Sarina Jepsen, directora del Programa d’Espècies Amenaçades de la Societat Xerces per a la Conservació dels Invertebrats, una ONG internacional.

El cas és que moltes espècies d’aràcnids sembla que habiten en regions geogràfiques poc extenses. Algunes, com les taràntules, triguen a assolir la maduresa i tenen una esperança de vida llarga. “Se les pot considerar els rinoceronts o els pandes del món dels aràcnids –comenta la Dra. Danielson-François–. Les poblacions locals es poden extingir si estan sotmeses a la caça furtiva”. En un altre estudi recent, investigadors de la Universitat Cornell van revelar que qualsevol pot adquirir moltes espècies de taràntules en perill d’extinció a través d’internet.

Protegir els aràcnids exigirà més de tot, assenyalen els experts: més reglamentació, més recerca sobre l’ecologia d’aquests invertebrats i més dades sobre les espècies concretes amb què es comercia, en quines quantitats i quins són els seus països d’exportació i d’importació. “¿Hi ha espècies que ens hagin de preocupar especialment? –planteja el Dr. Cooper–. ¿Hi ha espècies que quedin delmades pel gran nombre d’individus que se’n captura cada any? No totes les espècies són iguals”.

A curt termini, els experts animen els aficionats als aràcnids a fer els deures abans d’adquirir nous espècimens: cal assegurar-se de conèixer la procedència dels animals i si han estat criats en captivitat o capturats. “Com a consumidors, hem de pensar en el nostre paper a l’hora de contribuir a la conservació d’aquests animals que ens estimem tant”, diu la Dra. Fukushima.

Copyright: The New York Times

Traducció d’Ignasi Vancells