50.000 conills per salvar el linx ibèric
El programa per salvar el linx ibèric, amb una forta inversió de la Unió Europea, està obtenint èxit, però la supervivència de l’espècie també depèn de la salut dels conills, el seu únic aliment
El linx ibèric és un carnívor molt selectiu. És molt àgil i veloç però gairebé només caça conills. El fet de ser tan exigent amb les preses explica per què aquest felí va estar a punt d’extingir-se fa menys de dues dècades, quan una malaltia va exterminar un elevat nombre de conills a la península Ibèrica. Però un ambiciós programa de reproducció i redistribució ha convertit el linx en un exemple emblemàtic dels esforços d’Europa per mantenir la biodiversitat.
El programa, finançat en gran mesura per la Unió Europea, es va posar en marxa quan el linx ibèric va esdevenir el felí més amenaçat del món, segons un cens del 2002 que demostrava que en quedaven menys de 100 en estat salvatge. Ara la població de linxs s’ha recuperat i arriba a gairebé 550 exemplars, que viuen en nou zones del sud d’Espanya i de Portugal, un gran avenç en comparació amb les dues d’abans, quan el linx estava en perill d’extinció.
El 2005 va néixer per primera vegada un linx ibèric en captivitat, però criar-los encara és complicat i car: “És com tenir una guarderia per a nens rics, amb un mestre per a cadascun”, explica Angelo Salsi, un funcionari italià que gestiona a Brussel·les el programa ambiental Life de la Comissió Europea, que ha finançat el retorn del linx ibèric.
En un dels quatre centres de cria existents, els veterinaris i altres membres del personal segueixen unes normes molt estrictes per protegir els cadells dels gèrmens i ensenyar-los a tenir por de les persones abans de deixar-los en llibertat al cap d’un any de captivitat. Quan els deixen anar, distribueixen els joves felins en zones diferents per evitar l’endogàmia. Quan en deixen un en llibertat hi assisteixen representants municipals, agricultors i molts escolars, que aplaudeixen entusiasmats quan l’animal -el nom del qual han triat a classe- surt de la gàbia per endinsar-se al bosc.
Encara que aquestes celebracions multitudinàries puguin semblar una mica sorprenents en un paratge natural llunyà, els ecologistes diuen que així les comunitats locals se senten implicades en un projecte que no només necessita molts diners, sinó també el suport de la gent de l’entorn. Aquests últims set anys el programa ha costat com a mínim 34 milions d’euros, dues terceres parts dels quals provenen de Brussel·les.
Esperant que arribin més fons espanyols i europeus, el biòleg Miguel Ángel Simón, director del programa del linx ibèric, vol que l’última fase de la rehabilitació del linx se centri en la construcció d’infraestructures -sobretot tanques i camins- per ajudar l’animal a desplaçar-se amb seguretat entre les zones meridionals de la Península en què l’han tornat a introduir. L’any passat 31 linxs van morir atropellats al sud d’Espanya, tot un rècord.
Tal com explica la biòloga Maribel García: “Les carreteres són perilloses per a tota la fauna, però els linxs són animals territorials i quan augmenta la població i el seu espai queda ocupat han de marxar i buscar nous territoris”.
El linx ibèric és més petit que altres espècies de linx que viuen al nord d’Europa, però té les mateixes orelles punxegudes i peludes, les potes llargues i els ulls brillants. “Ens agrada dir que la bellesa no ho és tot, però sí que compta i, siguem francs, el linx es ven molt bé”, diu Angelo Salsi. Esmenta com a exemple en sentit contrari un altre projecte europeu que té per objectiu protegir els musclos d’aigua dolça de la contaminació: “En el fons, a la gent tant li fa el que hi ha sota l’aigua del riu”.
Els agricultors també han acollit favorablement el retorn del linx perquè, en general, consideren que els conills són una plaga, a diferència del que passa amb el retorn dels ossos i els llops, que ha generat tensions en moltes parts d’Europa perquè poden amenaçar el bestiar. Els agricultors de la península Ibèrica han deixat que els ecologistes construeixin a les seves terres llodrigueres artificials per als conills perquè els linxs puguin menjar. Al sud d’Espanya, els terratinents i els operadors turístics també col·laboren per organitzar visites d’un dia a la recerca d’aquest felí tan esquiu. El ramader Agustín Navarro diu que prop d’un estany de les seves terres hi viuen un parell de linxs, però, més que veure’ls, en nota la presència.
Tot i que el linx ibèric ja no està en perill d’extinció, el seu futur encara depèn dels conills, la població dels quals va baixar considerablement per primera vegada a causa de la mixomatosi, una malaltia molt infecciosa que als anys cinquanta es va introduir a tot el món com a agent de control biològic. En una època més recent, un virus hemorràgic viral ha causat la mort de molts conills. Si en un territori no hi ha prou conills, els linxs, famèlics, es veuran obligats a creuar carreteres per satisfer la seva alimentació bàsica i, a més, les femelles tindran menys cadells. Per resoldre el problema de la falta de preses, el programa espanyol ha introduït, durant aquests últims cinc anys, 50.000 conills en zones amb població de linxs.
Controlar també els conills
“És una paradoxa que un conill ens costi 10 euros mentre que en altres llocs són una plaga”, diu Montserrat Fernández San Miguel, funcionària de l’agència estatal que gestiona els parcs nacionals espanyols. “En realitat, és una lluita que afecta dues espècies molt complicades i en la qual la naturalesa pot introduir cada dia obstacles nous i inesperats”. Segons Urs Breitenmoser, especialista en felins de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura -que fa una llista d’espècies amenaçades-, els problemes del linx ibèric són exclusius d’aquesta espècie perquè la seva distribució geogràfica és petita en comparació amb altres felins en perill d’extinció, com ara el tigre. Això fa que sigui més fàcil controlar-ne la població, però també és més difícil protegir el felí si, per exemple, un nou virus infecta de sobte els conills d’aquesta zona meridional d’Europa. “Sens dubte, el linx de la península Ibèrica ha evolucionat per convertir-se en caçador de conills, i el preu de ser un caçador tan valuós i especialitzat és una més gran vulnerabilitat”, diu Breitenmoser.
Tot i això, Javier Madrid, un alt càrrec del govern andalús, s’irrita visiblement quan li pregunten què costa salvar el linx. Quan la població de linxs estava en declivi, “Andalusia rebia moltes crítiques per permetre la desaparició d’aquesta magnífica espècie”. Diu que ara hi ha comentaristes “ignorants” que fan comparacions molt negatives entre els diners invertits en la protecció del linx i els recursos financers destinats a pal·liar conflictes socials com la desocupació. “El problema és que a tot hi volen posar un preu, però tot no té un valor econòmic. Que potser té preu, l’amistat? Si el linx desapareix continuarem vivint en aquest planeta, esclar, però crec que no amb la mateixa qualitat de vida”.
