Un congrés enfocat a visibilitzar les dones matemàtiques
Totes les conferències plenàries el congrés internacional de matemàtiques Women in Geometry and Topology les han fet dones
BarcelonaGalileu, que segurament va ser el primer divulgador científic de la història, té moltes cites brillants. Una de les més cèlebres diu: “La filosofia està escrita en aquest llibre enorme que tenim contínuament obert davant dels ulls (parlo de l’Univers), però que no es pot entendre si no aprenem primer a comprendre la llengua i els caràcters amb què està escrit”. Galileu volia dir que aquest llibre “està escrit en llengua matemàtica” i que “els caràcters són triangles, cercles i altres figures geomètriques sense els quals és humanament impossible entendre’n una paraula; sense ells es deambula en va per un fosc laberint”.
La intuïció del filòsof de Pisa, molt anterior al desenvolupament del càlcul infinitesimal de Newton, una de les principals eines matemàtiques que la ciència utilitza per descriure la natura, es va revelar encertada. Que es poden utilitzar les matemàtiques per quantificar amb exactitud el funcionament del món és, avui, una evidència. El mateix Einstein, havent tingut una idea fulgurant que revolucionaria la comprensió de l’Univers, va haver d’estudiar matemàtiques uns quants anys perquè, altrament, era incapaç de desenvolupar-la.
“Estudiem problemes que tenen una formulació matemàtica complexa i abstracta, però que tenen aplicacions en el moviment del braç d’un robot o en la trajectòria de satèl·lits”, explica Eva Miranda, investigadora ICREA, catedràtica de geometria i topologia a la Universitat Politècnica de Catalunya i membre de la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath). La topologia, que estudia les formes, és especialment útil en aquesta mena de problemes. “Hi ha casos en què no es poden resoldre les equacions o algun factor pertorba el moviment del satèl·lit, i la topologia proporciona unes eines diferents i necessàries per solucionar el problema”, puntualitza Miranda.
Dones, geometria i topologia
Justament aquesta setmana s’ha celebrat a Barcelona el congrés internacional de matemàtiques Women in Geometry and Topology. Miranda forma part del comitè organitzador del congrés. “Li hem posat aquest nom perquè en aquests congressos hi ha poques dones a la llista de convidats i poques participants”, explica la investigadora. Totes les conferències plenàries de la trobada, a més, han estat impartides per dones (a la resta de ponències també hi ha hagut oradors masculins). “Hi ha un efecte crida -argumenta Miranda-, i si no hi ha dones ponents no hi ha tantes assistents”. Amb aquesta estratègia s’ha aconseguit que un 65% dels assistents al congrés, procedents de 15 països diferents, siguin dones, si bé aquest percentatge no acostuma a superar el 20%. Miranda, que qualifica aquest fet d’“històric”, hi afegeix: “Com a grup de recerca, tenim uns objectius científics i uns altres d’ètics i de contribució a la societat, un dels quals és la igualtat de gènere”. “Ens va semblar que organitzar aquest congrés seria una bona manera de treballar-los”, diu.
L’omnipresència masculina
“Quan es trien noms per a les ponències plenàries venen al cap més noms d’homes que de dones, i la iniciativa d’aquest congrés és una manera de contrarestar-ho”, diu Dolors Herbera, investigadora en matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i presidenta de la Societat Catalana de Matemàtiques, que va participar en la inauguració del congrés. “Potser d’entrada crea reticències, però desapareixen quan es veu que les ponents són de màxim nivell”, explica.
Segons Beatriz Cantero, autora d’una tesi doctoral sobre la introducció de la perspectiva de gènere a l’escola desenvolupada a la Universitat Autònoma de Barcelona, i que no ha participat al congrés, “hi ha molts factors que fan invisible la presència de les dones en la ciència i les matemàtiques, i mesures com aquesta serveixen per intentar corregir aquest desequilibri”. A més, “és important que col·lectius de dones científiques comparteixin la seva recerca amb noies joves perquè se sentin acompanyades”, hi afegeix.
Aquest era precisament un dels objectius d’una sessió del congrés oberta al públic que es va celebrar dijous a l’Institut d’Estudis Catalans.