Biomedicina

El confinament va empobrir la microbiota dels nadons

Els nascuts al principi de la pandèmia tenen menys microbis “bons” i podrien ser més susceptibles a les al·lèrgies

Un nadó acabat de nàixer en plena pandèmia.
06/10/2023
4 min

Des que va esclatar la pandèmia de covid-19, a principis del 2020, s’han registrat oficialment a tot el món uns set milions de morts, a partir de prop de 800 milions de contagis. Esclar que, segons diversos estudis, les xifres reals podrien ser fins a tres vegades més altes. Però, per molt elevat que sigui el nombre definitiu, simplificaríem molt l’impacte que el covid ha tingut en la humanitat si el reduíssim només a comptar aquests casos.

Encara no entenem l’abast del que s’anomena covid persistent, per exemple, una sèrie de complicacions de llarga durada que podrien afectar fins a un de cada deu infectats, alguns de manera molt greu. Tampoc sabem quines seqüeles poden aparèixer amb els anys, tenint en compte que el virus pot infectar les cèl·lules nervioses i danyar-les potser per sempre. Un article publicat recentment a la revista Scientfic Reports posa el focus en una àrea més que el SARS-CoV-2 pot haver alterat: la microbiota dels infants.

Microbis i sistema immunitari

El sistema immunitari dels humans es construeix a poc a poc. Quan naixem, venim d’un entorn majoritàriament estèril i ens trobem, de sobte, en un món infestat de microbis que hem de controlar si volem sobreviure. És a cop d’infeccions que els nostres glòbuls blancs s’entrenen per al pitjor. Per això durant els primers anys de vida les criatures acumulen refredats i gastroenteritis l'un darrere l’altre: això els permet construir les defenses de cara als atacs següents, que ja no tindran efectes tan aparatosos.

Però hi ha microbis que no s’han d’eliminar perquè troben la manera de viure en simbiosi amb nosaltres, amagats sobretot al tub digestiu o a la pell, i, entre altres coses, contribueixen a mantenir els invasors a ratlla. És el que s’anomena la microbiota, també coneguda com els microbis bons. La composició de la microbiota de cadascú (és a dir, quants bacteris i de quins tipus viuen normalment al cos) depèn de molts factors, sobretot relacionats amb l’entorn: què mengem, on vivim, amb qui interaccionem... De fet, les primeres “llavors” d’aquesta microbiota personal es planten en el moment del part, perquè durant el procés el nadó adquireix bacteris de la vagina de la mare. Per això els que neixen per cesària podrien començar amb un cert desavantatge i ara s’està estudiant si pot ser útil donar-los dosis extres de microbis per compensar-ho.

Una microbiota variada i forta, doncs, és un bon complement per al sistema immunitari en els seus anys formatius. Amb aquesta màxima present, la doctora Natalie Brito, psicòloga de la New York University, i el seu equip van decidir estudiar què havia passat amb la microbiota dels nens que havien nascut durant els primers mesos de la pandèmia. La hipòtesi era que el confinament hauria aïllat aquests nadons en un moment clau de l’adquisició de la microbiota inicial, que es creu que es defineix durant els primers tres anys de vida, i que la manca d’interacció social hauria limitat la quantitat de microbis als quals havien estat exposats.

Nadons pandèmics

Durant els primers nou mesos de la pandèmia, els científics van recollir mostres dels excrements de vint nadons de la ciutat de Nova York i les van comparar amb les que havien recollit de 34 infants d’edats semblants abans de l’arribada del covid-19. Els resultats van ser clars: els “nadons pandèmics” tenien una microbiota menys diversa i amb predomini de bacteris típics del context domèstic, en detriment dels que s’agafen normalment a l’exterior. Sembla que aquests canvis s’havien adquirit amb rapidesa al principi del confinament i s’havien mantingut al llarg dels mesos.

La conclusió de l’estudi és que, el fet de no haver pogut interaccionar amb altres nens de la seva edat o haver jugat en espais bruts, com els carrers, i haver estat en entorns especialment nets (la higiene va augmentar, per necessitat, al principi de la pandèmia), havia reduït la qualitat de la seva microbiota. Però quin impacte pot tenir això en aquests nens?

És aviat per saber les possibles conseqüències negatives per a la salut a llarg termini, però hi ha estudis que relacionen la qualitat de la microbiota durant els primers anys amb el risc de patir al·lèrgies. De fet, s’ha proposat que l’augment d’aquestes malalties que hi ha hagut a les societats modernes es deu a un excés de protecció dels infants, que no s’infecten prou i creixen amb sistemes immunitaris afeblits. En aquest sentit, un estudi prepublicat al repositori online medRxiv al març deia que un augment de dermatitis i al·lèrgies alimentàries observat en els nadons que havien nascut durant el confinament estava lligat precisament a una composició peculiar de la seva microbiota.

Si això es confirma, podríem tenir una generació d’adults amb encara més al·lèrgies de les habituals. També pot ser que aquest efecte desaparegui un cop els nens portin uns quants anys interaccionant amb els seus congèneres i infectant-se amb normalitat. Caldrà continuar estudiant aquesta cohort d’infants de la pandèmia per saber-ne la resposta i, si és possible, ampliar la mostra, que en aquest estudi és limitada.

Salvador Macip és director dels Estudis de Ciències de Salut de la UOC i catedràtic de medicina molecular de la Universitat de Leicester
stats