El coneixement dels microbis del cos és clau per al futur de la biomedicina

No som individus sinó ecosistemes. Malgrat que ens percebem a nosaltres mateixos com un tot que pren decisions i es mou amb més o menys coordinació, estem ben lluny de constituir el que rigorosament es pot definir com a individu. Al nostre cos, per cada cèl·lula humana hi ha com a mínim un microbi d’alguna de les més de mil espècies que ens habiten (un bacteri, un virus, un fong o un altre microorganisme).

Ha sigut així des de sempre. O almenys des que fa 2.000 milions d’anys dos éssers unicel·lulars, un bacteri i un arqueu, es van fusionar i van donar lloc a l’estructura que evolucionaria en totes les formes de vida que han existit i que existeixen a la Terra. Unes formes de vida que s’han desenvolupat envoltades de microbis fins al punt d’integrar-los i dependre’n completament. La puput embolcalla els seus ous en un fluid ple de microbis antibacterians i el peix globus utilitza bacteris per produir tetradotoxina, un verí pel qual mor un comensal japonès cada any (a Espanya el consum d’aquest peix està prohibit).

Els humans, com a membres de ple dret del regne animal que som, també depenem dels nostres microbis, el 99% dels quals viuen al còlon (la resta pul·lula per tot el cos). Gràcies a la seva diversitat, podem digerir aliments, produir vitamines i tenir un sistema immunitari sa. De fet, la seva diversitat és tal que només una sisena part de les espècies microbianes de la nostra mà dreta coincideixen amb les de l’esquerra.

Aquesta coexistència històrica ha fet que l’equilibri de la microbiota sigui fonamental per a la salut. Ja s’ha observat que malalties o trastorns com l’obesitat, l’asma, les al·lèrgies, la diabetis, l’autisme o el càncer de còlon, entre d’altres, porten associades alteracions en els nostres microbis. Per tant, la microbiota es podria utilitzar com a eina de diagnòstic i com a base d’un tractament que en reverteixi les alteracions. Aquesta setmana s’ha parlat de tot això en el congrés internacional The Barcelona Debates on the Human Microbiome, organitzat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i coordinat pels investigadors Bonaventura Clotet i Roger Paredes, d’IrsiCaixa, i Francisco Guarner, del Vall d’Hebron Research Institute.

Càncer i malalties inflamatòries

Una de les línies de recerca que estan rebent més atenció és la relació entre la microbiota i el càncer. La investigadora Esther Molina, del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), participa en un estudi europeu (PanGenEU) que analitza la microbiota de vora 2.500 malalts de càncer de pàncrees i de 1.500 persones sanes. “Es tracta de l’estudi més important fet mai a Europa en aquest àmbit”, explica. Tot i que els resultats són preliminars, indiquen una possible relació encara per confirmar entre certs bacteris de la boca i el risc de desenvolupar la malaltia.

Un altre dels àmbits més estudiats és el de les malalties relacionades amb el sistema digestiu, com el càncer de còlon i les malalties inflamatòries intestinals. Tal com explica la doctora Natalia Borruel, metgessa de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, “els malalts tenen una microbiota menys diversa, amb més bacteris perjudicials i menys de beneficiosos”. “Als metges ens interessa fer servir aquest coneixement per millorar el curs de la malaltia -continua-, i això cal fer-ho augmentant la diversitat de la microbiota intestinal i fomentant la proliferació de les espècies beneficioses que hi faltin”.

Una via per aconseguir-ho és el trasplantament de femta. “Hi ha casos com els de certes diarrees en què aquest procediment és molt efectiu, però en general no ho considerem una aproximació adequada”, adverteix. Quan es trasplanta femta, no només s’implanten tots els bacteris (els beneficiosos i els perjudicials), sinó que també s’estan introduint virus, fongs i altres microorganismes que poden tenir efectes negatius. Segons la Dra. Borruel, “és un trasplantament a cegues”. En conseqüència, la majoria de pacients tenen febre després d’un trasplantament fecal, s’han donat casos de pacients que han desenvolupat obesitat i fins i tot hi ha hagut un mort als Estats Units, que va rebre bacteris resistents i va morir d’una infecció. Per això la Dra. Borruel prefereix els tractaments basats en la dieta i en l’administració de probiòtics.

Segons alguns biòlegs, el coneixement de la microbiota representa una revolució comparable a la teoria de la selecció natural de Darwin. En aquest sentit, és una bona notícia que a Barcelona se celebri anualment un congrés internacional sobre aquest nou camp del coneixement.