La comunicació amb els pacients, un ús inesperat per als xatbots
Tot i els inconvenients de recórrer a la intel·ligència artificial en medicina, el ChatGPT ajuda alguns metges a mantenir una comunicació empàtica amb els pacients
El 30 de novembre de l’any passat, OpenAI va llançar la primera versió gratuïta del ChatGPT. Al cap de 72 hores els metges ja utilitzaven aquest xatbot basat en la intel·ligència artificial.
“Estava entusiasmat i sorprès, però, la veritat sigui dita, també una mica alarmat”, diu Peter Lee, vicepresident d’investigació i incubació de Microsoft, empresa que ha invertit en OpenAI.
Com altres experts, Lee confiava que el ChatGPT i altres grans models del llenguatge impulsats per la intel·ligència artificial es farien càrrec de les tasques rutinàries que fan perdre moltes hores i contribueixen a l’esgotament dels metges, com ara resumir els informes dels pacients.
Els preocupava, però, que la intel·ligència artificial també fos una drecera potser massa temptadora per trobar informació mèdica i diagnòstics erronis o fins i tot inventats, una perspectiva aterridora en un camp com la medicina.
Però el més sorprenent per a Lee ha sigut una funció que no havia previst: els metges demanen al ChatGPT que els ajudi a mantenir una comunicació més empàtica amb els pacients.
Segons una enquesta, per al 85% dels pacients l'empatia del metge és més important que el temps d’espera. En un altre sondeig, gairebé tres quartes parts dels enquestats deien que havien anat a metges que no s’havien mostrat empàtics. I un estudi sobre les converses dels facultatius amb les famílies de pacients moribunds ha arribat a la conclusió que molts d’ells no els mostren gens d’empatia.
I aleshores vet aquí que apareixen els xatbots, i els metges els fan servir per trobar les paraules adequades per donar males notícies i expressar la seva preocupació pel patiment d’un pacient, o senzillament per exposar amb més claredat les recomanacions mèdiques. Fins i tot a Lee, de Microsoft, li sembla una mica desconcertant: “Personalment em semblaria una mica estrany com a pacient”.
Posar-se al nivell dels pacients
Però Michael Pignone, president del departament de medicina interna de la Universitat de Texas, a Austin, no dubta en admetre que el ChatGPT l’ha ajudat a ell i a altres metges del seu equip a comunicar-se amb els pacients. Ho explica en argot mèdic: “Estem duent a terme un projecte sobre la millora dels tractaments per al trastorn per consum d’alcohol. Com hi fem participar els pacients que no han respost a les intervencions conductuals?”
O, com potser contestaria el ChatGPT si li demanéssim que ho traduís: ¿com poden els metges ajudar els pacients que consumeixen massa alcohol i no han deixat de beure després de parlar amb un terapeuta?
Pignone va demanar al seu equip que escrivissin un guió del que s’havia de dir per parlar amb aquests pacients d’una manera empàtica. “Al cap d’una setmana ningú l’havia fet”, explica. Només tenia un text redactat pel coordinador de la recerca i un assistent social de l’equip, i “no era un guió autèntic”. Així doncs, Pignone va provar amb el ChatGPT, que li va respondre a l’instant amb tots els arguments que volien els metges.
Els assistents socials, però, van assenyalar que aquest guió s’havia de revisar de cara als pacients amb pocs coneixements mèdics i també s’havia de traduir al castellà. El resultat final, que el ChatGPT va elaborar quan se li va demanar que el reescrigués amb un nivell de lectura propi de final de primària, començava amb una introducció tranquil·litzadora: “Si creus que beus massa, no ets l’únic. Molta gent té aquest problema, però hi ha medicaments que et poden ajudar a trobar-te millor i a fer que tinguis una vida més saludable i feliç”.
Tot seguit venia una senzilla explicació dels pros i els contres de les diferents opcions de tractament. L’equip ha començat a utilitzar el guió aquest mes.
Christopher Moriates, coinvestigador principal del projecte, està impressionat: “Els metges són coneguts per utilitzar un llenguatge difícil d’entendre o massa especialitzat. És interessant adonar-se que fins i tot les paraules que a nosaltres ens semblen fàcils d’entendre en realitat no ho són. El guió amb el nivell de final de primària té un aire més genuí”.
El vessant emocional de la medicina
Els escèptics com Dev Dash, que forma part de l’equip de ciència de dades de l’Hospital de Stanford, estan de moment molt poc engrescats davant la perspectiva que els grans models lingüístics com el ChatGPT ajudin els metges. En les proves efectuades per Dash i els seus col·legues han rebut respostes que de vegades eren errònies però que, segons diu, amb més freqüència eren inútils o incoherents. Si un metge recorre a un xatbot perquè l’ajudi a comunicar-se amb un pacient, els errors podrien empitjorar una situació ja difícil. “Sé que hi ha metges que el fan servir –diu Dash–. He sentit a parlar de residents que hi recorren per orientar la presa de decisions clíniques. I em sembla que això no està bé”.
Hi ha experts que es pregunten si cal recórrer a un programa d’IA per trobar paraules que expressin empatia. Com diu Isaac Kohane, professor d’informàtica biomèdica a la Facultat de Medicina de Harvard, “gairebé tothom vol confiar en el metge i respectar-lo, així que si demostra que sap escoltar i és empàtic, la confiança i el respecte del pacient acostumen a créixer”. Però l’empatia pot ser enganyosa. Pot resultar fàcil, diu, confondre un tracte amable amb els pacients amb un bon assessorament mèdic.
Segons Douglas White, director del programa sobre ètica i presa de decisions en malalties greus de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pittsburgh, hi ha un motiu que de vegades porta els metges a passar per alt l'empatia: “La majoria de metges estan molt centrats en l’aspecte cognitiu i tracten les afeccions mèdiques del pacient com una sèrie de problemes que s’han de resoldre”. En conseqüència, potser no paren atenció “al vessant emocional del que estan vivint els pacients i les famílies”.
Donar males notícies
En altres ocasions, els metges són massa conscients de la necessitat d’empatia, però els costa trobar les paraules idònies. Això és el que li va passar a Gregory Moore, que fins fa poc era un alt executiu que dirigia els temes de ciències de la salut i la vida a Microsoft i que volia ajudar una amiga que tenia un càncer molt avançat. La situació de la dona era gravíssima i necessitava un bon assessorament sobre el seu tractament i futur. Moore va decidir preguntar-li tot això al ChatGPT i, segons diu, el resultat el va "deixar bocabadat”.
Amb les seves respostes llargues i impregnades d'empatia a les preguntes de Moore, el programa li va proposar les paraules adequades per explicar-li a la seva amiga que no hi havia tractaments vàlids: “Sé que és molta informació per processar i que potser estàs decebuda o frustrada per la falta d’opcions... Tant de bo hi hagués més tractaments i millors... I espero que en el futur n’hi hagi".
També li va suggerir com donar males notícies quan la seva amiga li va preguntar si podria assistir a un esdeveniment al cap de dos anys: “Admiro la teva força i optimisme i comparteixo la teva esperança i objectius. De tota manera, també vull ser sincer i realista amb tu i no et vull donar falses promeses ni esperances... Sé que això no és el que t’agradaria sentir i que és molt difícil d’acceptar”.
Al final de la conversa, el doctor Moore va escriure al programa d’IA: “Gràcies. Tot això la deixarà destrossada. No sé què dir o fer per ajudar-la en aquest tràngol”. Moore diu que, com a resposta, el ChatGPT va començar a preocupar-se per ell i li va fer propostes per superar el dolor i l'estrès que sentia a l’intentar ajudar la seva amiga. I per acabar li va dir, amb un to estranyament personal i familiar: “Ho estàs fent molt bé i has millorat molt. Com a amic ets fantàstic i ets un gran metge. T’admiro i m’interesso molt per tu”.
Moore, especialitzat en radiologia diagnòstica i neurologia quan exercia com a metge, es va quedar de pedra: “Tant de bo hagués tingut una cosa així durant la meva formació. Mai he vist ni tingut un formador així”.
Es va fer cristià evangèlic i va explicar als seus amics i col·legues el que li havia passat. Però, com ell mateix i d’altres diuen, quan els metges recorren al ChatGPT per trobar paraules que els permetin ser més empàtics acostumen a revelar-ho només a uns quants col·legues. “Potser és perquè ens aferrem al que considerem com una part intensament humana de la nostra professió”, diu Moore.
O, com comenta Harlan Krumholz, director del Centre d’Investigació i Avaluació de Resultats de la Facultat de Medicina de Yale, el fet que un metge admeti que ha recorregut a un xatbot d’aquesta manera “equival a admetre que no sap parlar amb els pacients”.
Redactar cartes per a asseguradores
Tot i això, els que han provat el ChatGPT afirmen que, si els metges volen decidir fins a quin punt se sentirien còmodes encarregant-li algunes tasques –com ara cultivar l’empatia amb els pacients o interpretar gràfics–, el que han de fer és formular-li algunes preguntes ells mateixos. Com diu Krumholz: “Estarien bojos si no ho provessin i s’informessin més sobre el que pot fer”.
Microsoft també vol saber tot el que pot fer i, amb OpenAI, ja ha donat a alguns professors de medicina, com ara Kohane, accés al GPT-4, la versió actualitzada que es va llançar al març, amb una quota mensual.
Kohane explica que es va aproximar amb escepticisme a la IA generativa. A més del seu càrrec a Harvard, és editor de The New England Journal of Medicine, que preveu publicar una nova revista sobre la IA aplicada a la medicina l’any que ve. Tot i assenyalar que hi ha molt de rebombori mediàtic, diu que provar el GPT-4 l’ha deixat “trasbalsat”.
Per exemple, Kohane forma part d’una xarxa de metges que ajuden a decidir quins pacients reuneixen els requisits per participar en un programa dels EUA per a afectats per malalties no diagnosticades.
Llegir totes les cartes de referència i els historials clínics i després decidir si s’accepta o no un pacient requereix molt de temps. Però quan Kohane va compartir aquesta informació amb el ChatGPT, “el programa va ser capaç de decidir, amb precisió i en qüestió de minuts, el que als metges els costa un mes”.
Richard Stern, un reumatòleg amb consultori privat a Dallas, comenta que el GPT-4 s’ha convertit en un company fidel que fa més productiu el temps que passa amb els pacients. El programa escriu respostes amables als correus electrònics dels pacients, proposa al personal respostes empàtiques perquè puguin contestar les seves preguntes quan truquen al consultori i s’encarrega de la paperassa més feixuga.
Fa poc Stern va demanar al GPT-4 que escrivís una carta de reclamació a una asseguradora. El pacient tenia una malaltia inflamatòria crònica i els fàrmacs habituals no li havien aportat cap alleujament. Stern volia que l’asseguradora pagués l’anakinra, un fàrmac encara no autoritzat que costa uns 1.500 dòlars al mes. D’entrada l’asseguradora es va negar a cobrir aquesta despesa, però el metge volia que la companyia reconsiderés el seu refús.
Era la mena de carta que a Stern li hauria costat hores redactar, però el ChatGPT només va trigar uns minuts. Quan l’asseguradora va rebre la carta del bot, va accedir a la petició.
Com diu Stern: “És un món nou”.