Comença el retorn a la Lluna

BarcelonaFinalment, el somni de tornar a la Lluna comença a ser realitat. A la 1.47 de la matinada, hora de Florida, 7.47 hora catalana, el coet SLS (Space Lunch System), un dels grans protagonistes de la missió Artemis 1, ha aixecat el vol en direcció a la Lluna, en un viatge que té una durada prevista de 26 dies: la nau Orion, que és la càpsula que en un futur pròxim ha d’encabir fins a quatre astronautes que previsiblement trepitjaran el nostre satèl·lit més de cinquanta anys després de l'últim vol tripulat, guanyarà velocitat després d’orbitar la Terra, estabilitzar la direcció i desplegar els seus enormes panells solars. Els panells són necessaris per alimentar tot el sistema informàtic i de comunicacions a bord.

El moment del llançament l'han seguit milions de persones arreu del món. La NASA, propietària de l’SLS i responsable del llançament, ho ha fet possible amb la transmissió en directe tant dels moments previs com dels posteriors a l’enlairament. L’ESA, l’Agència Europea de l’Espai, hi ha contribuït amb imatges servides des del seu centre de control a Alemanya. L’agència europea participa en el projecte amb la nau Orion, l’única preparada a tot el món per transportar viatgers a l’espai profund.

Arribar fins a les 7.47 no ha estat gens fàcil. En el record immediat queden els intents frustrats del 29 d’agost i el 3 de setembre, quan problemes amb la càrrega de combustible van obligar a suspendre el llançament. Un problema amb els sensors, el primer dia, i una fuita el segon van obligar a traslladar la finestra temporal oberta a l’estiu a aquest mes de novembre. Un cop solucionats, tot quedava pendent de les condicions meteorològiques. I els dies previs no pintaven gens bé. L’huracà Nicole, tot i haver reduït la seva categoria a tempesta tropical, encara estava ben viu i amenaçava el llançament. Fins que ahir dimarts, dia 15, les previsions de temps estable van augmentar ràpidament del matí a la nit fins a consolidar-se per sobre del 90%.

Contratemps d'última hora

Arribat el moment, però, s’ha anunciat un nou endarreriment. Primer de deu minuts i després de mitja hora. Els responsables de la NASA han explicat el perquè: s’estaven acabant de reacondicionar els tancs de combustible un a un i repassant els sistemes de comunicació. Calia assegurar que fins al més mínim detall estès en ordre. Cal recordar que és la nau més potent construïda fins ara, amb una inversió propera als 4.000 milions de dòlars i una alçada de gairebé 100 metres. Qualsevol error no només arruïnaria la missió, sinó que podria comprometre els objectius sencers del programa: fer arribar una missió tripulada a la Lluna, establir una estació espacial en òrbita o a la superfície del satèl·lit, i volar cap a Mart. És a dir, tot el programa espacial dels Estats Units i Europa per a les pròximes dues dècades.

La primera fase, ara com ara, s’ha tancat amb èxit. Mentre s’escriu aquesta crònica, el coet SLS s’ha enlairat, s’ha desfet de les potents etapes de llançament i ha desplegat els panells solars mentre començava a orbitar la Terra. D’aquí uns dies s’aproximarà a la Lluna, previsiblement al pol sud, que és on s’ha detectat una possible presència d’aigua, s'hi realitzaran diversos projectes científics i la nau començarà a donar voltes al voltant de la Lluna amb l’objectiu de guanyar alçada i velocitat gràcies al seu camp gravitatori.

Viatge de tornada

De tornada a la Terra es desfarà de la tercera i última etapa poc abans d’endinsar-se a l’atmosfera. En aquesta etapa s’autodestruirà i només quedarà l'Orion, ara reduïda a una càpsula espacial. Minuts després caurà sobre les aigües del Pacífic, previsiblement a prop de la costa de San Diego, a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, ciutat on està atracada gran part de la flota militar nord-americana.

Amb l’enlairament del coet SLS i la nau Orion podem dir, ara sí, que comença una nova era espacial. Si tot va com està previst, hi haurà un nou llançament el 2024, aquesta vegada amb tripulació, i es trepitjarà la Lluna de nou més de 50 anys després, el 2025, amb la missió Artemis III. De camí, s’hauran incorporat al projecte nous materials, noves tecnologies de comunicació, sistemes de propulsió, combustibles innovadors, sistemes informàtics d'última generació i un munt de desenvolupaments tecnològics que acabaran impactant en el nostre dia a dia. Una empenta que pot ser crucial per al futur de la humanitat i del nostre planeta blau.